Dra. Anna Cisteró Bahima
Dra. Anna Cisteró Bahima
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DRA. ANNA CISTERÓ BAHIMA

AL·LERGOLOGIA – SERVEI D’AL·LÈRGIA DE L’INSTITUT UNIVERSITARI DEXEUS

Text del 2004

L’al·lèrgia és una resposta diferent i desproporcionada del sistema immunitari envers substàncies a les quals prèviament s’ha sensibilitzat.

L’Organització Mundial de la Salut adverteix que la incidència de l’al·lèrgia augmentarà. Segons la doctora Anna Cisteró, qui ha dedicat la seva carrera a l’al·lergologia, la població de les societats industrialitzades viu en un entorn ambiental que l’afavoreix: “A més d’una predisposició genètica, en les al·lèrgies intervenen altres factors, entre els quals els ambientals. Les reaccions d’hipersensibilitat són alteracions funcionals del sistema immunitari que es caracteritzen per una resposta inadequada i desproporcionada davant certes substàncies, majoritàriament foranes, que comporta lesions als teixits.”

La doctora Cisteró prové de l’àmbit de la medicina interna: “En acabar la carrera, l’especialitat d’al·lergologia encara no existia i vaig fer medicina interna a l’Hospital de la Vall d’Hebron amb l’equip d’un dels grans internistes de Catalunya, el doctor Pedro Pons. Era una promoció de metges molt humanista, amb el tarannà especial del mestre.”

La doctora afirma que el fet de ser dona va condicionar-li els estudis. Abans de ser metgessa va obtenir el títol de mestra: “Com moltes dones de la meva generació, vaig haver de lluitar per estudiar a la universitat. Hom creia que la professió mèdica no feia per a les dones. A la facultat, a l’Hospital Clínic, vaig adonar-me de la diferència de tracte. Tot i així, vaig tenir l’oportunitat de fer pràctiques a l’hospital a l’estiu, quan els homes feien les milícies, cosa que em va permetre conèixer els doctors Pedro Pons i Valentí Farreras.” La doctora va ser una de les poques dones de la segona promoció de metges del MIR de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

El 1978 la doctora Cisteró inicià el seu treball a l’Hospital de Sant Pau: “M’interessava estudiar l’asma, i en aquella època a Catalunya només a Sant Pau hi havia un servei específic dedicat a l’asma i malalties al·lèrgiques, dirigit pel doctor Frouchtman, que no les tractava com malalties d’origen psicosomàtic.”

En aquest hospital va especialitzar-se en al·lergologia i va escriure la tesi doctoral: “Hom creia que l’al·lèrgia al préssec era per una irritació a la pell, però vam demostrar que si el pacient era al·lèrgic al préssec generava la immunoglobulina de tipus IgE. Després de quinze anys de treball a Sant Pau i de llegir la tesi, vaig incorporar-me a l’Institut Universitari Dexeus, on he seguit fent treball tant d’assistència com de recerca en al·lèrgies alimentàries. Avui dia s’estudien, a part dels al·lèrgens implicats en les reaccions al·lèrgiques, quines fraccions d’aquests en són els responsables. Per exemple, en els aliments d’origen vegetal, una de les fraccions implicades són proteïnes de transferència de lípids (nLTP), envers les quals moltes persones se sensibilitzen. També poden ser causa d’al·lèrgies les condicions en què s’han manipulat, emmagatzemat o tractat els aliments per conservar-los.”

A l’Institut Universitari Dexeus, la doctora Cisteró va crear el Servei d’Al·lèrgia, que atén una tipologia de pacients molt variada: “Veiem persones amb manifestacions al·lèrgiques lleus (rinitis, conjuntivitis, urticàries), però que afecten la seva qualitat de vida. També és possible que una persona al·lèrgica a un producte determinat adquireixi noves al·lèrgies a altres productes, a vegades relacionats, i que cal conèixer perquè en depèn el pronòstic. Els òrgans més afectats solen ser les mucoses de les vies respiratòries, però augmenten les al·lèrgies gastrointestinals i les dermatitis atòpiques en els infants.”

El pacient segueix un examen minuciós: “Abans de fer les proves, cal elaborar una història clínica meticulosa del pacient, sobretot del seu entorn a casa i a la feina o escola, per buscar possibles al·lèrgens (animals, plantes, materials de l’entorn laboral, etc.). Després realitzem un conjunt estàndard de proves, amb modificacions d’acord amb les dades recollides en la història clínica.”

Quant al tractament, cal prendre unes mesures establertes: “Primer cal controlar l’ambient que està provocant l’al·lèrgia: treure els animals domèstics, mantenir la casa neta d’àcars, etc. Alhora cal tractar els símptomes amb fàrmacs. Habitualment aquestes mesures tracten els símptomes però no treuen l’al·lèrgia i per tant és indicada la immunoteràpia específica per l’al·lergen en qüestió. Aquest tractament, conegut com el de les vacunes per a l’al·lèrgia, canvia el sistema de resposta immunitari del pacient i permet una tolerància a l’al·lergogen.”

Els tractaments han d’adaptar-se als nous tipus d’al·lèrgia que van sorgint. La recerca és contínua: “Ara hi ha captadors de pol·len i espores de fongs per tot el territori que permeten identificar nous al·lergògens. Sabem que hi ha pol·len de gramínies, de parietària i d’alguns arbres que creen al·lèrgia i que abans no coneixíem. En el camp de l’al·lergologia, tenim bons equips de recerca als països nòrdics i als Estats Units. A Espanya també, però escassos i la majoria gràcies a la iniciativa privada. Si fem cas dels pronòstics sobre l’evolució de les malalties al·lèrgiques, augmentarà el nombre de pacients afectats i el de nous al·lergògens.”

Malgrat la rellevància de la malaltia, la doctora Cisteró constata que “a Espanya cal que l’al·lergologia es normalitzi. No és prevista als centres d’atenció primària, i a la universitat no s’ensenya com una assignatura independent, sinó que és inclosa, i només en part, en el programa immunologia o bé de patologia general. Em sembla molt preocupant que la majoria de metges que es llicencien no sàpiguen com s’estudia i es tracta específicament una patologia al·lèrgica. Encara més, la majoria dels estudiants de medicina desconeixen que el MIR preveu l’especialitat d’al·lergologia. Ens preocupa que quedin encara molts pacients per diagnosticar per la creença general que realitzar les proves al·lèrgiques és complicat i entretingut. La nostra tasca passa per entrar a la universitat amb programa propi i fer cursos de postgrau. Estem treballant en aquest sentit i veiem positivament el reconeixement de l’especialitat amb totes les seves conseqüències. Prova de tot això és que hi ha més especialistes que ens demanen assessorament i ens remeten els seus pacients perquè els estudiem, com és el cas dels pediatres.”

La doctora Cisteró aporta el seu gra de sorra per normalitzar l’especialitat. A l’Institut Universitari Dexeus realitza cursos de doctorat en al·lèrgia, ha donat algunes assignatures optatives en el programa de pregrau sobre al·lèrgies de la UAB i és presidenta de la Societat Catalana d’Al·lergologia i Immunologia Clínica: “Dins de l’Acadèmia Europea d’Al·lèrgia el col·lectiu espanyol és el més nombrós i presenta treballs a les revistes de major impacte de l’especialitat. A Catalunya som ja uns dos-cents professionals aplegats a la Societat Catalana (Acadèmia de Ciències Mèdiques), que ha aconseguit que el proper congrés europeu d’al·lèrgies es faci a Barcelona l’any 2008. La darrera edició va reunir sis mil representants.”