Text del 2004
Existeix una base biològica a gran part dels trastorns psiquiàtrics.
.
La psiquiatria infantil és una especialitat recent. Fa quaranta anys els metges no tenien en compte que els nens o els adolescents poguessin patir una depressió, una anorèxia o un trastorn d’hiperactivitat. Quan fa vint anys es va inaugurar, impulsat pel doctor Toro, el Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic, s’obria una línia de consulta, tractament i recerca innovadora. Avui en dia, integrat dins l’Institut de Psiquiatria del mateix hospital, és una institució de referència en la psiquiatria infantil. Té una plantilla completa de professionals formada per un 50% de psicòlegs i un 50% de psiquiatres; un centre de dia especialitzat en els trastorns de l’alimentació, com l’anorèxia i la bulímia; una sala amb divuit llits per a casos que necessiten hospitalització, i una unitat de salut mental que dóna cobertura a tot el districte de l’Eixample. A més, “altres centres catalans hi poden acudir en casos greus”, explica Josefina Castro, la psiquiatra infantil cap d’aquest servei, abans d’anunciar un altre pas decisiu en l’evolució de la institució: “Tot l’Institut s’unirà a Neurologia.”
La decisió no és casual, ja que cada vegada més “s’està comprovant que gran part dels trastorns de tipus psiquiàtric són causats per alteracions en els neurotransmissors. Existeix, doncs, una base biològica. Això no vol dir que no hi influeixin esdeveniments vitals o maneres de ser que fan algunes persones més proclius a patir una malaltia mental.”
La salut mental va atraure la doctora Castro des de l’inici de la carrera de medicina. L’interès per la infància i l’adolescència tampoc no va trigar a despertar-se. “Sempre m’havia fet gràcia pensar que podia ajudar la gent jove”, explica. “Volia fer la residència a psiquiatria i al Clínic. I vaig tenir molta sort, perquè me la van donar.”
Un cop va acabar els quatre anys de MIR, va continuar la carrera professional al Clínic, fet que també li va permetre fer una estada d’un any i mig –coberta per l’Hospital- a Bèlgica, a la universitat de Lubaina, a una unitat especialitzada en els trastorns de l’alimentació: “Era la primera vegada que algú marxava fora per veure com funcionava un servei d’aquest tipus. Va ser una experiència magnífica, em va agradar molt i vaig poder treballar amb molts bons professionals.”
La doctora no s’oblida, però, de ressaltar el nom de tres col·legues barcelonins que han estat claus per a ella: “El doctor Bernardo, de l’Hospital Clínic; el doctor Valdés, actual cap de l’Institut de Psiquiatria i Psicologia, i el doctor Toro.”
Josefina Castro detalla les patologies més freqüents al servei que dirigeix: “Els trastorns d’hiperactivitat són molt prevalents. Són nens que no poden concentrar-se i per aquest motiu tenen dèficits escolars. S’han de bellugar constantment, tenen problemes amb els amics i solen ser un motiu de molèstia per al seu entorn. És important tractar-los a temps per evitar trastorns futurs.”
També reben molts trastorns depressius, un tipus de patologia que sovint no es manifesta de la mateixa manera que en els adults: “Hi ha nens que deixen de jugar, de menjar o de tenir il·lusions, però n’hi ha d’altres que poden estar agressius o antipàtics. És fàcil pensar: Deixa’l, que és un adolescent i ja se li passarà. Però de la mateixa manera que els adults, també han de rebre un tractament, tant farmacològic com psicològic.”
D’altra banda, hi ha pacients que manifesten trastorns d’adaptació: “Són nens que reaccionen amb angoixa o depressió davant situacions dures de canvi i necessiten també un tractament. Així mateix, hi ha malalts d’esquizofrènia, una patologia més freqüent a partir dels divuit anys, tot i que pot aparèixer a la infància i adolescència.” L’autisme, els trastorns de conducta o els alimentaris també s’afegeixen a la llista.
En moltes d’aquestes patologies, l’entorn no té per què ser la causa. Avui en dia se sap que l’herència genètica hi té molt a veure. “No es pot culpar a la família com a factor determinant, tot i que això no vol dir que unes pautes educatives poc adequades ajudin a empitjorar el problema.”
És el cas de l’anorèxia, una patologia de forta incidència a la nostra societat: “És moderna l’epidemiologia, és a dir, el fet que hi hagi tants casos, però no la malaltia. Sabem que Santa Caterina de Siena o l’emperadriu Sissí també sembla que patien un transtorn alimentari.”
El fet és que hi ha persones que si perden pes estan predisposades genèticament a patir un quadre d’anorèxia. “Amb la desnutrició entren en un cercle viciós i obsessiu pel menjar. Si aquesta desnutrició retrocedeix, la persona està en millors condicions d’afrontar la patologia i canviar de conducta, per això el primer pas d’un tractament comença per normalitzar les pautes d’alimentació.”
La predisposició genètica de certs individus, la majoria dones, es combina actualment amb la influència d’una cultura que dóna prioritat a la imatge: “Moltes d’aquestes persones comencen a fer règim i és quan comença el problema.”
L’Hospital de Dia del Servei permet que els afectats puguin seguir assistint a l’escola i dormint a casa: “En una primera etapa, és important que ingressin per estabilitzar-los. Quan ja has normalitzat el pes, assisteixen només a partir del migdia. Dinen, berenen i sopen al centre. Reben també teràpia psicològica.”
Josefina Castro combina l’assistència psiquiàtrica amb la direcció del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil, la recerca i la docència en el Màster de Psiquiatria i Psicologia Infantil de la Universitat de Barcelona, una activitat “molt gratificant. M’agrada molt ensenyar els meus coneixements a gent que té il·lusió per aprendre.”
De ben segur, li recorden els seus primers anys, quan només es penedia d’haver escollit aquest camí “quan havia de fer guàrdies de nit”, afegeix, tot bromejant, amb una rialla.
