Text del 2006
En la nostra àrea de recerca estem establint els fonaments metodològics de treball, la qual cosa determina que la feina de qualsevol dia estigui plena d’expectació.
El doctor Manuel José Barbanoj va optar per estudiar medicina amalgamant les seves aspiracions professionals amb les personals. Durant els seus anys de formació a la Universitat Autònoma de Barcelona, es va adonar que la seva veritable vocació era “la investigació i la docència universitària.”
Per aquesta raó, “immediatament després de llicenciar-me vaig iniciar els estudis de doctorat en el Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, de Barcelona. La meva investigació de doctorat se centrà en els efectes que l’administració d’un nou tipus d’ansiolítics podia comportar per al sistema nerviós central.” Durant aquesta etapa de formació acadèmica superior va poder ser mínimament independent des de la perspectiva econòmica gràcies a la concessió d’una beca per part del Ministerio de Educación y Ciencia.
En el seu cas concret, el doctorat representava “un esglaó primordial en la meva preparació com a investigador, ja que aquesta etapa educativa em concediria les habilitats mínimes per poder dedicar-me posteriorment a la recerca des d’una perspectiva laboral. També era conscient que aquest estadi acadèmic garantia de cara a l’exterior les meves aptituds com a investigador i persona de ciència.”
El doctor Barbanoj és molt conscient que els detonants per tal d’emprendre una investigació de doctorat poden ser heterogenis: “En algunes ocasions els llicenciats desitgen una major projecció dins del seu àmbit de treball; en d’altres pretenen aprofundir en algun vessant de la seva activitat professional. En qualsevol cas, no obstant això, és sens dubte molt positiu i elogiable abocar uns esforços i força anys de la trajectòria personal en els cursos, la recerca i la confecció de la tesi doctoral.”
La dedicació al món de la investigació superior al nostre país ha estat sempre sacrificada des del punt de vista econòmic perquè no ha estat ben recompensada; a més a més, en els últims anys també han minvat la seva rellevància social i el seu reconeixement estatal. Tanmateix, per a Manuel José Barbanoj, la suposada manca d’interès per part de les noves generacions de professionals sanitaris cap al món de la recerca té un altre origen: “La causa d’aquest desinterès cal buscar-la en els valors imperants. En la nostra societat existeixen dues paraules clau: immediatesa i economicisme, el significat de les quals contradiu l’essència del mètode i els objectius de qualsevol recerca científica.”
Un cop va haver obtingut el títol de doctor, tingué el privilegi d’incorporar-se com a membre de plantilla a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau: “En el nostre país tothom és conscient de la categoria i la importància assistencial d’aquest centre, pioner en diverses especialitats clíniques i una de les institucions hospitalàries de referència catalanes. Això no obstant, aquest fet no s’ha traduït en la difusió de la seva important tasca d’investigació, que és força desconeguda per al gran públic, a pesar que es troba a la mateixa altura que l’efectuada per altres prestigiosos organismes catalans.”
Conscient que l’obtenció del títol de doctor només era el començament d’un llarg camí d’aprenentatge i perfeccionament, Manuel José Barbanoj no ha deixat de formar-se. “He portat a terme diverses estades a la Universitat de Viena. Si suméssim els múltiples viatges que hi he efectuat, obtindríem un resultat superior als 18 mesos de permanència a la ciutat austríaca.”
El doctor Barbanoj i el seu equip s’han especialitzat en dos tipus de projectes: “en primer lloc, en la recerca en l’àmbit dels psicofàrmacs, és a dir, dels fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós central. En segon lloc, en els efectes de la ingestió de fàrmacs en persones sanes per tal de verificar-ne l’acció beneficiosa.”
Les dues àrees d’especialització de Manuel José Barbanoj són certament interessants i innovadores perquè “no només l’obtenció dels resultats finals és apassionant, sinó que tot el procés d’elaboració constitueix un repte científic per als investigadors que hi estan implicats. En la nostra àrea de recerca estem establint els fonaments metodològics de treball, la qual cosa determina que la feina de qualsevol dia estigui plena d’expectació.”
La segona branca d’actuació resulta especialment grata per al doctor Barbanoj, encara que no és gaire coneguda entre el gran públic: “La comprovació dels efectes dels medicaments en persones sanes és un estadi fonamental de la investigació farmacològica, i més encara si ens referim a l’àrea de psiquiatria.”
Evidentment, aquesta parcel·la d’acció és complementària a la tasca d’investigació que porten a terme amb persones malaltes. Fruit de la seva intensa tasca investigadora són els “aproximadament 100 articles i col·laboracions científiques que fins al moment he publicat.”
A diferència d’altres àrees mèdiques, l’àmbit d’interès farmacològic de la psiquiatria encara no ha trobat la resposta per a les preguntes científiques que intenta respondre: “En aquests moments estem posant els fonaments metodològics per tal de trobar les respostes en el futur. Malauradament, però, ara per ara estem lluny d’obtenir-les; per exemple, podem diagnosticar i pal·liar l’esquizofrènia, però desconeixem per què es desencadena, amb la qual cosa no podem prevenir l’aparició d’aquest trastorn.”
Malgrat aquestes limitacions, Manuel José Barbanoj considera que “cada vegada es fa més evident que el medi condiciona, però la genètica determina.”
Tot i que és cert que els fons destinats a la recerca en el nostre país són insuficients, el doctor Barbanoj també és conscient que la lentitud en la resolució dels enigmes no és únicament una qüestió de diners: “En el camp de la ciència no sempre hi ha una proporcionalitat entre la inversió econòmica i el temps necessari per a una nova descoberta, entre d’altres coses perquè el temps és un factor inherent a la recerca científica i a la praxi mèdica. Qualsevol descobriment triga un cert temps a ser assimilat i posat en pràctica pel col·lectiu mèdic.”
La incorporació de Manuel José Barbanoj a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Sta. Creu i Sant Pau va implicar l’inici de les seves “tasques docents com a professor titular de Farmacologia i Terapèutica de la Universitat Autònoma de Barcelona.”
A més d’impartir classes als alumnes pregraduats, entre les seves responsabilitats acadèmiques també es troba “la direcció i supervisió de les recerques de doctorat” relacionades amb la seva àrea d’investigació.
Fins al moment ha dirigit “vuit tesis doctorals, algunes de les quals han estat confeccionades per doctorands arribats de l’Amèrica del Sud.” La dada no és pas casual, ja que el col·lectiu de llicenciats d’aquest àmbit geogràfic valora la formació de tercer cicle i aspira a posseir-ne, tot i el sacrifici temporal i econòmic i la renúncia personal que comporta.