Text del 2006
La nostra proposta investigadora sempre parteix del desenvolupament teòric per arribar a la seva aplicació pràctica.
Per al doctor José María Baldasano Recio, la investigació “té com a finalitat donar resposta a la curiositat dels éssers humans per conèixer el perquè dels fenòmens.” I la tasca del científic té com a objectiu “racionalitzar, és a dir, ordenar de forma coherent i lògica, tot construint un sistema de pensament, les dades existents per tal de proposar solucions al problema a partir del qual es planteja la recerca.”
El camp de treball escollit pel doctor Baldasano fou el de l’enginyeria ambiental. Va estudiar Química a la Universitat de Barcelona. “No obstant això, al llicenciar-me em vaig adonar que la meva veritable vocació era l’enginyeria química. Per aquesta raó, vaig marxar a França per obtenir el títol d’enginyer químic. En tornar, vaig treballar en una planta petroquímica al nostre país, però sentia la necessitat de completar la meva formació: vaig marxar amb la meva esposa al Canadà, a la Universitat de Sherbrooke, Quebec, per cursar un màster d’Enginyeria Ambiental. Un cop de nou a Barcelona, vaig treballar durant dos anys per al Servei de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i, paral·lelament, vaig llegir la tesi doctoral, el tema de la qual era la modelització dels rius i els embassaments per tal de poder predir i simular la qualitat de les aigües. Finalment, em vaig adonar que la meva veritable vocació era la recerca, incorporant-me com a docent i investigador a la Universitat Politècnica de Catalunya.”
Les seves activitats de recerca estan orientades a la modelització ambiental, estudis d’impacte ambiental, i la gestió dels residus. “La nostra proposta investigadora sempre parteix del desenvolupament teòric per arribar a la seva aplicació pràctica. En aquest moment, estem treballant en un sistema de predicció a 48-72 hores de la qualitat de l’aire per a tota la península Ibèrica, que ens permet poder preveure situacions d’emergència i estudiar les complexitats del transports de contaminants. La implicació en el nostre projecte del supercomputador Mare Nostrum del Barcelona Supercomputing Centre, està fent possible que millorem la resolució, de forma que incrementarem la quantitat i la qualitat de les nostres anàlisis. De fet, aquesta eina tecnològica permet que puguem treballar a escala global”, els projectes d’investigació del grup dirigit pel doctor Baldasano són desenvolupats per un equip de deu persones
Pel que respecta a la qualitat de l’aire que respirem, “l’ús de combustibles fòssils està provocant un canvi climàtic, la principal manifestació del qual és la intensificació dels processos meteorològics: pluges, sequeres, etc. A aquest fet, a més a més, hem d’afegir-hi els següents: en primer lloc, el creixement de la població, que ha passat dels 1.000 milions al inici del segle xx a més dels 6.000 milions actuals; en segon lloc, la progressiva concentració de la població als nuclis urbans; es calcula que l’any 2030, el 60% de la població residirà a les ciutats, moltes de les quals pertanyeran a països subdesenvolupats; i finalment, el fet que es calcula que les reserves de combustibles fòssils duraran uns 40 anys. Aquest context ens mostra un món summament complex i fràgil, que es troba amb el repte de garantir la mobilitat física de les persones i la qualitat del nostre medi ambient. És per aquesta raó que cal que ens plantegem quin és el model energètic que desitgem imposar en el futur, tot considerant-ne les conseqüències, de manera que l’única resposta lògica és la recerca d’un model energètic sostenible.”
Per desgràcia, “els éssers humans tendim molt sovint a corregir únicament les conseqüències dels fenòmens, sense analitzar–ne ni modificar-ne les causes. En qüestions mediambientals, és imprescindible analitzar i actuar des de l’arrel dels problemes per trobar solucions definitives.”
José Mª Baldasano és coordinador des de 1986 del programa de doctorat en Enginyeria Ambiental -primer de la seva especialitat a Espanya-: “Fins al moment he contribuït personalment a la formació de 19 doctorands, molts dels quals ja estan desenvolupant tasques de docència universitària o de responsabilitat a les empreses. És un honor i una gratificació personal extraordinària poder aportar quelcom en la preparació científica i humana que comporta qualsevol doctorat.”
A més de les tesis doctorals, les seves investigacions generen, com les de la majoria de grups de recerca del país, molts articles especialitzats: “Fins al moment he publicat mes de 200 articles científics i soc coeditor i autor d’onze llibres.”
En aquest sentit, el doctor Baldasano és “conscient de la paradoxa de la publicació que es produeix en l’actualitat entre els científics. La nostra via de reconeixement i promoció academico-científica és la publicació dels resultats dels nostres projectes. Crec que és el criteri més objectiu per mesurar la intensitat i la qualitat investigadora. No obstant això, de vegades la gestió administrativa dels projectes ens resta energia i temps per tal d’analitzar i explotar més els resultats.”
Com a catedràtic, coneix les característiques i limitacions del món universitari: “La universitat és especialment una font de coneixements teòrics, els quals han de preparar els alumnes per tal d’adaptar-se a les variables condicions del mercat laboral i de la societat i, especialment, perquè siguin capaços de generar una massa de pensament crític. En aquest sentit, podem dir que la funció primordial de la universitat és ensenyar a reflexionar als alumnes. És per això que em preocupa l’afany pragmàtic dels nous dissenys universitaris. Més que coneixements, es desitgen inculcar competències, amb la contradicció que això representa amb l’esperit i l’essència de la universitat. La Declaració de Bolonya és molt positiva pel que fa a l’harmonització dels esquemes estructurals dels diversos sistemes universitaris nacionals, però tendeix a tecnificar, en el sentit de convertir en tècnics, la formació superior.”
José Mª Baldasano ha sigut membre del Consejo Asesor de Medio Ambiente del Ministerio de Medio Ambiente del 1994 al 1997, president i membre del Consell Assessor per a la Gestió dels Residus Industrials de la Generalitat de Catalunya del 1991 al 1995, president de ADECAGUA -Asociación para la Defensa de la Calidad de las Aguas- del 1989 al 1991, i membre del Steering Group on Ambient Air Quality 1996 de la DGXI de la Unió Europea. Ha estat consultor del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i del Banc Mundial en temes de residus; i actualment és membre del IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change). A més a més, ha sigut copresident de cinc conferències internacionals, i l’any 1997 va rebre el Premi Rey Jaime I de Protecció del Medi Ambient.
