Text del 2006
«La producció espanyola d’especialitats farmacèutiques té el màxim nivell de qualitat reconegut internacionalment.»
El doctor Francesc Taxonera Roca és una personalitat reconeguda i de referència dins de la indústria farmacèutica, un àmbit en el qual ha treballat intensament al llarg d’una vida professional molt compromesa amb la investigació i el desenvolupament de fàrmacs. Doctorat en farmàcia a la Universitat de Barcelona, ha mantingut al llarg de la seva trajectòria professional la voluntat d’aprenentatge i d’actualització de coneixements: “És indispensable per al desenvolupament intel·lectual dels nostres professionals l’existència d’una formació continuada que els permeti adaptar-se a la realitat, la d’un món molt canviant on la velocitat d’implantació de les noves tecnologies esdevé un element de transformació permanent.” La seva vocació docent també ha estat sempre present. Com a professor en l’especialitat universitària de farmàcia industrial a la Universitat de Barcelona i a la de Navarra ha pogut transmetre als estudiants el seu coneixement del món de la indústria farmacèutica. També ha participat en alguns cursos organitzats per l’Instituto de la Empresa a Madrid.
En l’actualitat presideix la Comissió Assessora del Programa Superior de Formació Farmacèutica Continuada que realitza l’Institute for LifeLong Learning –IL3- en el marc de la Universitat de Barcelona. “Aquesta formació està concebuda per a professionals en actiu, per al teixit de la indústria farmacèutica, tenint en compte la realitat actual, de naturalesa intensiva i eminentment pràctica.”
Les necessitats de l’empresa farmacèutica, però també les de l’oficina de farmàcia o del farmacèutic hospitalari, han anat canviant al llarg dels darrers anys en relació amb els canvis socials. “Les facultats de farmàcia haurien d’analitzar en profunditat què espera la societat espanyola dels seus farmacèutics i adaptar la formació a aquestes exigències abandonant coneixements que actualment s’aparten de l’àrea d’influència del medicaments i del seu objectiu terapèutic.”
La universitat, però, encara ha d’anar més enllà en els seus replantejaments docents i estructurals. La relació amb la indústria ha de créixer. Cal establir llaços i sinèrgies que generin major coneixement i afavoreixin els avenços científics: “La relació indústria-universitat és un problema endèmic. Tot i així, en els darrers temps hi ha hagut un cert apropament progressiu de les nostres empreses farmacèutiques a centres de reconegut prestigi que s’estan implantant al nostre país i que disposen de tecnologies avançades. El camí s’ha iniciat i molt aviat, junt amb l’interès demostrat per tots els estaments polítics a favor de la investigació, podrem apropar-nos als nivells que requerim i ens mereixem.”
La seva aportació professional en el camp de la sanitat s’ha centrat en la gestió de qualitat dels medicaments. “Per decisió del Ministeri de Sanitat -Direcció General de Farmàcia- vaig coordinar el primer grup de professionals farmacèutics que va implantar a l’Estat espanyol les normes internacionals en la fabricació dels medicaments -GMP-. Així mateix, per sol·licitud del Ministeri de Sanitat i de Farmaindustria he coordinat els grups de treball encaminats a normalitzar a l’Estat espanyol la terapèutica, amb associacions medicamentoses i tractaments amb cloramfenicol, bismut, etc.”
És en el món de la indústria farmacèutica on el doctor Taxonera ha pogut viure amb passió la farmàcia i treballar directament en l’elaboració del medicament. “Les empreses farmacèutiques en les quals he tingut la possibilitat d’ocupar llocs directius han estat totes de capital espanyol i puc assegurar que l’objectiu terapèutic del medicament sempre hi ha prevalgut a l’objectiu estrictament econòmic, al qual, per altra part, tenen un dret inqüestionable. És per aquest motiu que l’empresa farmacèutica es diferencia d’altres empreses. Cal que quedi plenament assumit que un medicament mai no podrà ser una mercaderia a la qual es pugui fixar un nivell de qualitat en concordança amb els objectius del mercat. Hi ha més aspectes que la societat ha de comprendre. Difícilment es podrà arribar a un consens en política sanitària si no som capaços de separar totalment el medicament, que té un clar objectiu terapèutic, del cost econòmic de la sanitat. Si barregem els dos conceptes serà difícil consensuar solucions que són importants per a la sostenibilitat de la sanitat i, a la vegada, per a la millora de la nostra salut i qualitat de vida, que la societat demana cada dia amb major exigència.”
Sens dubte, el medicament té un valor molt alt per a la societat i una funció clara: “El metge que diagnostica i prescriu, el farmacèutic que dispensa i el malalt que no decideix, esperen la màxima activitat terapèutica del medicament per intentar recuperar la salut o millorar la qualitat de vida.”
El 2005 el doctor Francesc Taxonera Roca va ser nomenat secretari general tècnic del Grup Ferrer Internacional, entitat que compta amb 39 companyies i que actua en el camp de la farmàcia, l’alimentació i la química fina. “Hi desenvolupo les funcions d’assessorament tècnic en el sentit més ampli i, a la vegada, ostento la representació institucional de totes les empreses del Grup. Des de la seva fundació la filosofia de la nostra companyia ha estat la investigació i el desenvolupament de nous medicaments eficaços i segurs, juntament amb la producció d’aquests fàrmacs a les nostres plantes farmacoquímiques i la fabricació de les especialitats farmacèutiques.”
Aquesta filosofia de treball s’ha portat més enllà de les fronteres catalanes i al llarg de gairebé cinquanta anys l’expansió del Grup Ferrer ha estat constant. “S’ha assolit un objectiu present des dels inicis de l’empresa, la implantació exterior mitjançant filials i participades als principals països d’alt nivell de desenvolupament, inclosa la U.E.”
La indústria farmacèutica espanyola ha assolit uns nivells de qualitat i competitivitat importants en els darrers anys. “Les nostres companyies, pel que fa a qualitat, implantació, investigació i desenvolupament, poden equiparar-se totalment amb les de països amb un alt nivell de desenvolupament. Prova d’això són la gran quantitat de treballs científics realitzats de forma conjunta amb centres d’I+D d’excel·lència d’arreu del món i la seva publicació en revistes de reconegut prestigi. La producció espanyola d’especialitats farmacèutiques té el màxim nivell de qualitat reconegut internacionalment.”
El doctor Francesc Taxonera Roca ha estat vicepresident de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de la qual és acadèmic numerari, i és acadèmic de la Real Academia Nacional de Farmacia. També, entre altres responsabilitats científiques, vocal nacional de la Real Farmacopea Espanyola i de la Comisión de Farmacia Industrial y Galénica, així com patró de la Fundación Española de Farmacología. La seva aportació en aquest àmbit és el compromís amb la farmàcia i els seus valors, en especial l’aposta per la qualitat a través de la investigació i el desenvolupament de nous productes.
