Text del 2005
Les al·lèrgies i l’asma es troben entre els problemes de salut més comuns entre la població actual.
“Les al·lèrgies i l’asma es troben entre els problemes de salut més comuns entre la població actual.”
Al llarg dels darrers anys s’ha constatat un augment destacable d’al·lèrgies tant en la població infantil com en l’adulta que es relaciona amb la influència dels factors ambientals. A més d’una predisposició genètica, perquè aparegui una al·lèrgia, cal una sensibilització a uns factors ambientals. El sistema de vida occidental fa que el nounat predisposat a patir d’al·lèrgia tingui pocs estímuls immunològics que activin les seves defenses, afavorint els procés de sensibilització als al·lergens ambientals. Els al·lergòlegs tenen al davant una important tasca de control i tractament d’una àmplia diversitat d’al·lèrgies. El doctor Marcel Ibero Iborra és un expert coneixedor del món de les al·lèrgies àmbit en el qual ha desenvolupat la seva tasca professional al llarg de les darreres tres dècades. El doctor Marcel Ibero va escollir estudiar lacarrera de medicina de ben petit. Aquella ciència li agradava per molts motius però especialment, i des d’una perspectiva humana, perquè sentia una especial preocupació pels infants que patien algun tipus de patologia. El doctor Ibero sentia la necessitat d’ajudar-los i de poder oferir-los una solució. “La pediatria va convertir-se en un objectiu inicial. Vaig formar-me en aquesta especialitat mèdica fins que vaig descobrir l’al·lergologia, una àrea de coneixement nova que em va suscitar un gran interès.”
Sense precedents familiars en el món de la medicina, va enfrontar-se a una dura carrera formativa al llarg de la qual va rebre el suport de la seva família, i sobretot de la seva mare. “Vaig estudiar a la Universitat de Barcelona en una època, a finals dels anys seixanta, de gran convulsió política i social. A la facultat de medicina hi havia un doble entorn docent, el d’uns catedràtics arcaics i pèssims docents, i una gamma de catedràtics joves amb una capacitat docent molt bona i una sensibilitat humana cap als estudiants. Cal destacar grans docents com el professor González-Merlo de ginecologia, el professor Cruz de pediatria, el professor Ruano d’anatomia i el professor Cristóbal Pera de cirurgia, que ens despertaven grans interessos mèdics i científics.”
Va ser a la Hospital Universitari de la Vall d’Hebron de Barcelona on s’havia edificat un equip de pediatria excel·lent on va fer la seva formació de postgrau. “Vaig entrar a la seva escola professional per fer l’especialització en pediatria i al segon any de ser-hi entrava com a metge resident. Així que la residència restant vaig aprofitar-la per formar-me en al·lergologia, que aleshores encara no era una especialitat reconeguda oficialment i penjava d’altres. L’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron dirigit pel professor Ballabriga va ser un entorn ideal de formació. Allà hi naixien les especialitats pediàtriques com la d’al·lergologia. El 1978 vaig accedir al servei d’al·lèrgia de l’Hospital de la Vall d’Hebron dirigit pel doctor Jaume Botey, un al·lergòleg destacat en uns anys en que un dels nuclis punters en el camp de l’al·lèrgia es trobava concentrat a Barcelona. L’al·lergologia espanyola ha fet grans aportacions a l’estudi de les al·lèrgies sobretot de les medicamentoses. No passa el mateix en el camp de la immunologia. La falta de recursos i mitjans per fer aquest tipus de recerca impossibilita la realització d’estudis.”
Finalitzada la seva formació va engegar una consulta mèdica pediàtrica i una unitat d’al·lèrgia pediàtrica amb un altre company, el doctor Martí Guadaño, en el marc de la Clínica infantil Stauros. “En aquells anys en el món pediàtric hi havia més consciència sobre les al·lèrgies que a la medicina d’adults.”
L’any 1984 entrava a l’Hospital de Terrassa com a metge adjunt al servei de pediatria dirigit pel doctor August Sáenz “que va decidir crear un servei amb especialistes pediàtrics i va encomenar-me engegar la unitat d’al·lèrgia pediàtrica”, un primer pas en la creació d’una unitat que més endavant hauria de donar servei a infants i adults. “La medicina pública m’oferia un marc de treball per fer-hi investigació i docència a més de la tasca assistencial.”
Avui la Unitat d’Al·lergologia dóna servei a infants i adults i està formada per dos metges i dues infermeres. I és que les al·lèrgies poden afectar a qualsevol persona tot i que són més freqüents en els nens. Un episodi pot succeir a qualsevol edat, o reaparèixer després de molts anys de remissió. L’aparició de símptomes d’al·lèrgia entre els més petits acostuma a relacionar-se amb reaccions a aliments i posteriorment es va passant a l’al·lèrgia a factors ambientals. Fins i tot hi ha al·lèrgies que poden provocar la mort de la persona. “Una picada d’abella o de vespa pot generar un quadre d’anafilaxi i la mort de la persona si no es tracta a temps. Aquesta al·lèrgia és tractable i curable mitjançant la immunoteràpia específica. Aquesta és una tècnica que fa que els pacients acabin tolerant les picades d’insectes. Hi ha un percentatge baix de persones que són al·lèrgiques a determinats medicaments que els poden provocar la mort.”
En tot cas, la prevalença de malalties al·lèrgiques és molt alta entre la població i va en augment: “Es calcula que algun tipus de patologia al·lèrgica pot afectar entre el 20 per cent i el 25 per cent de tota la població. Si observem una patologia concreta com l’asma, a nivell pediàtric afecta entre un 10 per cent i un 15 per cent dels nens. La rinitis, l’al·lèrgia clàssica que apareix a la primavera, pot enfilar-se fins afectar un 15 per cent de la població.”
Aquestes tendeixen a presentar-se en famílies, però els factors genètics exactes que les provoquen encara es desconeixen. “Les patologies no sempre són fàcils de diagnosticar. Cal una història clínica exhaustiva i preguntar molt al pacient sobre el seu entorn i hàbits de vida per descobrir l’origen de la patologia i poder tractar la causa per fer que a la llarga desapareguin els símptomes. Ens aquests darrers anys s’ha avançat molt en els tractaments de les al·lèrgies especialment amb les vacunes.”
El doctor Marcel Ibero Iborra ha viscut l’evolució de la medicina i els avenços en al·lergologia. La seva dilatada trajectòria professional en aquesta àrea li permet tenir una perspectiva àmplia de la realitat de l’al·lergologia i posar de manifest la necessitat que aquesta especialitat tingui més presència en el marc de la sanitat pública per donar respostes a les necessitats de la població.
