Dr. Panos Pantas
Dr. Panos Pantas
PC, 21è VOLUM. Estètica corporal i equilibri emocional

DR. PANOS PANTAS

REBODY

Text del 22-11-2010

L’experiència teòrica i pràctica em porta a fer meus el mens sana in corpore sano del poeta romà i la visió holística d’Aristòtil aplicada al cos i a la forma d’exercitar-lo per a uns beneficis físics i psíquics de llarga durada.

No considerem el cos com una suma de músculs separats sinó com una unitat: qualsevol moviment que fem afecta totes les parts del cos i, per tant, quan exercitem un múscul estem exercitant-ne molts altres.

Si el cos respon bé a l’activitat física, la ment també estarà contenta dins el cos i la persona millorarà globalment” “El moviment és vida, i el cos que es mou viu més i millor.

La nostra societat es caracteritza per la rapidesa, el consum i la superficialitat, i no fomenta la cultura de l’esforç ni la importància de les petites passes.

Fent vàlid el tòpic, el doctor Panos Pantas, com a bon grec, nodreix de contingut filosòfic la seva activitat professional d’entrenador físic. Propietari del centre Rebody, situat a l’Eixample barceloní, aquest doctor en Genètica Molecular i Fisiologia optà per dedicar-se a allò que l’apassionava. “Sóc també formador de formadors esportius i assessor a nivell internacional. L’experiència teòrica i pràctica em porten a fer meus el mens sana in corpore sano del poeta romà i la visió holística d’Aristòtil aplicada al cos i a la forma d’exercitar-lo per a uns beneficis físics i psíquics de llarga durada.”

Rebody ofereix entrenaments personals i també tractaments per a teràpies específiques, amb una perspectiva rigorosament individualitzada i amb un concepte unitari del cos. “Oferim una atenció personalitzada al 100% en un entorn molt privat, de manera que el client no s’ha de preocupar d’allò que ha de fer ni com fer-ho, perquè ja se n’encarrega l’entrenador, i tampoc ha de patir per si altra gent el mira, perquè està sol en una sala i es pot concentrar en fer bé l’exercici. A cada client li fem una planificació a partir del seu estat i dels objectius que pot assolir, essent ambiciosos però realistes. Duem a terme allò que s’anomena entrenaments integrats o funcionals, que s’articulen en sistema de cadenes. No considerem el cos com una suma de músculs separats sinó com una unitat: qualsevol moviment que faig afecta totes les parts del cos i, per tant, quan exercito un múscul n’estic exercitant molts altres.”

La millora de la salut o l’estètica és la motivació principal dels qui busquen un entrenament personal, però, al darrere, també hi ha molts cops la recerca del benestar emocional. “La majoria de persones que vénen al nostre centre ho fan per qüestions d’estètica o salut, però sovint la motivació que els impulsa neix d’una conscienciació interna i mental del seu moment present. Per què uns anys enrere estaven conformes amb allò que tenien i de sobte no els agrada? Normalment, la resposta està en la situació actual de la seva vida i no tant del seu cos. Igualment passa amb els temes de salut, gent que ens ve amb molèsties a determinades parts del cos, i que moltes vegades no són més que reflexos d’alteracions psicològiques causades per estrès, angoixa, etc. Val a dir que el símptoma a vegades està molt lluny de l’origen del problema, perquè cos i ment s’afecten mútuament i globalment. A mesura que avança l’entrenament, anem reconeixent aquests motius difosos i els podem anar atacant mitjançant l’activitat física. D’aquí que la meva manera d’entrenar i tractar un client pugui evolucionar durant les sessions. Al principi algú pot venir dient, per exemple, que vol estar bé, però allò que realment desitja és sentir-se bé, cosa amb un vessant psicològic més marcat; de fet, el que sovint busquen en realitat és la felicitat.”

I és que l’esport beneficia no només l’estat físic sinó també l’anímic de qui el practica. “Més enllà dels cabdals beneficis a llarg termini, la persona que fa exercici ja se sent millor de forma immediata. El nostre nivell energètic pot canviar radicalment només fent activitat física, guiant aquesta energia. Si el cos respon bé a l’activitat física, la ment també estarà contenta dins el cos i la persona millorarà, perquè tot allò que afecta la ment afecta el cos. Moltes vegades, només tractant el físic d’algú aconseguim apujar-li l’estat d’ànim, i no tan sols per la millora de l’aspecte físic que aquest fet implica –un efecte secundari positiu–, sinó pels canvis en el sistema hormonal que comporta; quan una persona entra coneixement directe del seu cos i el seu esforç físic, l’autoestima canvia totalment.”

El doctor Pantas defensa les bondats corporals i mentals d’una activitat esportiva en sentit ampli i integrada a la vida diària de cadascú. “El simple fet de l’activitat física, de fer i sentir la força, l’esforç, la superació, comporta un benestar emocional. I l’esport pot ser un tractament general de psicologia de la persona; si l’incorpora a la seva quotidianitat, anirà assolint una actitud activa, en lloc de ser mandrós i d’anar per la vida passivament. L’esport pot tenir un benefici agut per a un moment o un problema determinats, però també un benefici crònic si es fa amb constància. El moviment és vida, i el cos que es mou viu més i millor; mentre hi hagi moviment, més vida tindrem i de més qualitat. Tinc clients de 75 anys independents i àgils. La gent hauria de fer exercici com un hobby més, de la mateixa manera que va al cine o a sopar fora; tanmateix, moltes persones no fan esport fins que es troben en una situació extrema, bé de salut, bé emocional. En lloc de fer una activitat física que dóna plaer, es tendeix més a opcions inactives, i cada vegada des de més petits; quan era petit, jo jugava al carrer, i ara els nens juguen amb videojocs a casa.”

En una societat que promou la insatisfacció permanent, Panos Pantas alerta contra els excessos, fins i tot els esportius. “Amb mesura i consciència, i escoltant el nostre cos, l’esport ens pot donar més vida, més anys i més bons. Ara bé, el que no convé és passar a l’extrem contrari, a l’addicció. Hi ha persones que volen entrenar dos i tres cops al dia, perquè de fet volen trobar una via d’escapatòria a la seva vida, i això és molt perillós. Cadascú ha de fer gimnàstica segons les seves possibilitats i circumstàncies. Posar-se metes és positiu, perquè ens dóna ànims, però no s’ha de perdre el sentit de la realitat, perquè llavors es pensa només en allò que es vol aconseguir i s’oblida allò que es té. La societat en què vivim obliga a assolir nous propòsits contínuament; la indústria renova els estímuls cada setmana: nou mòbil, nou cotxe… i un cos encara amb més músculs. És bo tenir objectius per renovar-se, per millorar l’estil de vida i l’aspecte físic, però, si l’exercici ens aficiona tant que perdem la noció del temps i tot gira al voltat de cremar calories i muscular-se, acaba sent negatiu psicològicament. Aquest tipus d’obsessió passa en molts àmbits de la vida, i hi contribueix aquesta societat de la rapidesa, el consum i la superficialitat, que no fomenta la cultura de l’esforç ni la importància a la vida de les petites passes.”

Perquè, més important que la victòria és la lluita, tal com recull l’ideari de l’olimpisme. “Actualment, molta gent cerca resultats sense esforç; però els resultats, en l’esport i en la vida, depenen en gran mesura de nosaltres mateixos, de la nostra capacitat de renúncia i de la nostra constància. Hem de saber veure i valorar el que anem aconseguint durant el camí per assolir les nostres fites; pensar massa en els objectius no ens deixa veure que, a vegades, és més important tot allò que ens passa fins arribar-hi. I competir és bo, però amb un mateix. És erroni voler cultivar el cos només per tenir-lo millor que el company de feina. Cal cercar l’excel·lència, però sense comparar-se; jo vull esdevenir el millor entrenador del món per la meva pròpia satisfacció.”