Text del 12-01-2011
“Fabriquem talles grans de moda juvenil femenina i moderna per cobrir un dels àmbits més descuidats pel mercat tèxtil, ja que la producció de talles grans sol basar-se en la roba clàssica”
“Poder adquirir roba adient al teu estil i a la teva edat et dóna confiança, autoestima i seguretat, a més del reconeixement del teu cercle social”
“Moltes persones se sotmeten a règims estrictes o a operacions d’estètica per aprimar-se però, després de tots aquests sacrificis, a vegades s’adonen que eren més felices abans, perquè senten que no són elles realment”
“L’estètica i l’autoestima van totalment lligades; la gent s’ha de vestir primer per agradar-se a ella mateixa i, només partint d’aquesta autoacceptació, podrà agradar als altres”
Biluzik, S.L., és una empresa de roba juvenil femenina especialitzada en talles grans. Fundada l’any 2000 per Marta Redón i Codina, actualment hi treballen un centenar de persones encarregades, principalment, del disseny i la distribució de la marca de l’entitat, que porta el mateix nom. Estan presents a Espanya, França i Itàlia. Biluzik, que en basc vol dir nu, va néixer de l’esperit inquiet i emprenedor de la senyora Redón, una professional amb més de 25 anys d’experiència en el sector. “Vaig començar la meva carrera a Mèxic i, a la tornada, vaig muntar una escola de disseny que vaig mantenir nou anys. En començar a fabricar roba, vaig haver de tancar-la perquè era massa complicat mantenir ambdós projectes. Biluzik fabrica talles grans de moda juvenil femenina per cobrir un dels àmbits més descuidats pel mercat tèxtil. La producció de talles grans sol basar-se en la moda clàssica; nosaltres hem cobert la demanda de les adolescents amb dissenys específics.”
És fonamental comprendre el paper que juga la moda en la integració social de les persones i la relació que això té amb l’autoestima. “Les persones de talla gran normalment són de tarannà molt alegre i extravertides quan se senten bé amb si mateixes. En canvi, quan hi ha una manca d’acceptació personal, sobretot si són joves, es tanquen i poden arribar a no sortir de casa. Trobar un vestuari amb el qual es veuen bé fa que s’iniciï el seu procés de recuperació emocional. Si a una persona amb complexos li poses a l’abast solucions elegants i maques, li ressuscites la vida; perquè s’agradarà quan es miri al mirall i quan surti al carrer se sentirà segura i menys vulnerable a la crítica social. Poder adquirir roba adient al teu estil i a la teva edat et dóna confiança, autoestima, seguretat i el reconeixement del teu cercle social. Hi ha noies amb 18 o 22 anys de talla 56, 58 o 60, que tenen el mateix dret que la resta de poder anar a la moda. Realment, la societat és molt cruel amb les persones de talla gran i, fins que no passen l’adolescència i tenen un caràcter més format, solen patir molt.”
Biluzik participà en la primera desfilada prêt-à-porter que va dedicar un espai a la talla gran, i la presentació dels seus dissenys amb models de talla gran tingué una gran repercussió a. “Vam innovar perquè ningú havia fet els catàlegs amb models de talla 58. Aquelles imatges foren un boom; posaven de manifest que les talles grans també formen part de la moda. Nosaltres adaptem les tendències vigents a la talla gran, tenint en compte què es pot lluir i què s’ha de dissimular. Sabem que les persones amb talles grans poden ser molt belles i tenir formes sexys i/o elegants; però també tenim presents els complexos produïts per la pressió social. Així per exemple, quan sortiren les faldilles texanes molt curtes, nosaltres vam presentar-les en combinació amb els leggins i foren un èxit: venguérem moltíssimes.”
El sector de la moda de talles grans té unes particularitats diferents als de les talles estàndards.“Una de les dificultats de la nostra feina és aconseguir que una peça quedi bé a totes les persones d’una mateixa talla, perquè en talla gran els cossos són molt diferents. Per això provem la roba a tres persones de la mateixa talla de constitucions diferents. Quan els queda bé a les tres, la peça sempre té èxit.”
Tot i que la roba va destinada al jovent, Biluzik té clientes de totes les edats. “El perfil de la dona adulta ha canviat molt respecte a fa unes dècades, ja que ara és una persona activa en el món professional i social i això tendeix a allargar-li l’aspecte juvenil. D’aquí que, com passa en la unitat de mesura per indicar que algú excedeix la talla normal, tot depèn del cànon estètic que hi ha a cada moment. Aquests patrons van canviant; en els últims temps, s’ha potenciat la imatge d’una primesa extrema, un error que cada cop més s’està intentant corregir. Això ha provocat molts problemes d’anorèxia a les adolescents i grans complexos a les persones que surten, ni que sigui una mica, del tallatge estandarditzat, quelcom paradoxal perquè, de fet, són la majoria de la societat. Als anys 60, per exemple, es tenia el model de la dona amb formes: Marylin Monroe portava una 46. Si el concepte canvia, tothom segueix les noves tendències, i des de llavors s’ha anat aprimant la dona fins a uns límits perjudicials per a la salut. El fet de no poder seguir aquests paràmetres afecta l’autoestima i la seguretat, perquè tothom vol sentir-se ben integrat en el seu nucli social. Al cercle on ens movem, tots anem vestits similarment, per condicionants de classe, econòmics, professionals, etc. No poder seguir la moda que segueixen aquells que ens envolten crea frustracions enormes.”
Sovint les persones grasses segueixen règims estrictes o se sotmeten a operacions estètiques perquè creuen que se sentiran millor amb una aparença més prima. “Tanmateix, molta gent, després de tots aquests sacrificis, s’adona que era més feliç abans, perquè senten que no són ells realment. D’altra banda, la pèrdua de quilos pot ser beneficiosa per a la salut si se’n tenen de manera desproporcionada; això sí, cal adaptar el cos als canvis, amb exercici o cirurgia estètica, perquè, si no, la pell penja per tot arreu i la persona pot sentir-se encara més a disgust. L’estètica i l’autoestima van totalment lligades; la gent s’ha de vestir primer per agradar-se a ella mateixa i, només partint d’aquesta autoacceptació, podrà agradar als altres.”
Biluzik fabrica roba de tot tipus: texans, camises, vestits, samarretes… Ara està treballant en la peça exterior perquè no hi ha oferta al mercat juvenil. “A la noia jove no li agrada haver d’anar a la mateixa botiga que les dones grans; per tant, intentem diferenciar-nos de l’oferta típica de les robes de talla gran. En aquest sentit, vam tenir presència en alguna gran superfície, però vam anar-nos perquè ens posaven a la secció de talles grans, amb la roba clàssica, en lloc d’estar a la planta de moda jove. Les noies ens buscaven a la secció de joves però les feien anar a comprar al mateix lloc que la seva mare o àvia. Hem d’aconseguir trencar aquesta barrera i normalitzar el fet d’anar a comprar roba, que les adolescents puguin sentir-se identificades amb la botiga on van, igual que les seves amigues. Sovint, veiem un grup de noies que van a una botiga de moda i n’hi ha una, que és grassoneta, que no es pot comprar res perquè no tenen la seva talla i que es limita a acompanyar les amigues; m’agradaria que arribés un dia que aquestes mateixes noies acompanyessin la seva amiga grassoneta a una botiga de talles grans.”
Marta Redón estima la seva feina, pel seu component artístic, però també per la tasca social que porta implícita. “La meva satisfacció professional i personal és veure un disseny propi als aparadors o per televisió, o sentir que moltes clientes ja demanen a les botigues la nostra marca. Això dóna sentit a la feina que fem per promocionar les talles grans –i, per tant, les persones que les porten–, dins la moda.”
