Text del 2004
La reflexió i anàlisis de resultats junt amb el control de la qualitat assistencial poden generar noves idees de tractament.
El futur de l’oftalmologia presenta reptes importants que estan a les mans de metges amb una trajectòria professional destacada marcada per l’esforç assistencial i investigador. El doctor Rafael Ignasi Barraquer Compte representa un nou valor dins de l’oftalmologia actual, hereu d’una tradició mèdica familiar de gran nivell, desenvolupa la seva tasca professional en el marc del Centre d’Oftalmologia Barraquer. Es mostra apassionat per la ciència mèdica i per la seva especialitat: “Tinc la sort de poder fer el que m’agrada. Considero que l’oftalmologia és la meva vocació madura. Si la vocació és suposadament una crida que t’orienta en el futur professional, en el meu cas hi ha hagut molts factors ambientals a favor per sentir-me atret per l’oftalmologia. De fet vaig créixer en un pis que estava dins de la Clínica Barraquer i vaig veure i viure l’oftalmologia molt de prop. La genètica també incorpora un element que t’empeny cap a un costat o un altre, però sobretot la vocació és quelcom que va sorgint a mesura que trobes el camí de la vida.”
El doctor Barraquer va realitzar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i va formar-se com a oftalmòleg a l’Institut Barraquer. “Posterioment vaig fer part de la tesis doctoral als Nationals Institutes of Health de Bethesda, Estats Units d’Amèrica.”
La formació s’ha vist completada amb períodes de formació a diferents centres de prestigi internacional sobretot d’Estats Units “per aprendre tècniques diferents que enriqueixen el coneixement personal. Sempre he considerat que la meva formació havia de ser extensa i no ha estat fins els darrers deu anys que m’he especialitzat en el tractament de les patologies de la còrnea, la cirurgia refractiva i de les cataractes.”
El Centre d’Oftalmologia Barraquer i la seva branca docent, l’Institut Universitari Barraquer, són un marc idoni per la formació oftalmològica, un espai on milers d’alumnes de tot el món s’han format al llarg de dècades conscients del prestigi i nivell assistencial dels seus professionals. “Avui l’estructura docent de l’especialització en medicina fa més difícil que estudiants estrangers puguin estudiar al Centre. No obstant això, els màsters que realitzem acullen un important número d’estudiants i professionals d’altres països que s’interessen per les nostres tècniques i tractaments.”
Un dels grans interessos del doctor Barraquer així com dels centres que representa és el camp de la investigació. “Ha estat un dels principis motrius de l’entitat. El meu avi, el doctor Ignacio Barraquer Barraquer va decidir unificar la pràctica privada i hospitalària de la medicina per poder desenvolupar una tasca assistencial unida a la docència i a la recerca. En aquest camp hem assolit més volum de treball. La qualitat és bona però manca més capacitat inversora per desenvolupar projectes pioners. El nostre centre ha estat tradicionalment lligat a la recerca clínica que s’ha vist complementada amb una certa infraestructura de recerca bàsica gràcies a la creació de la Càtedra de recerca Joaquim Barraquer (Universitat Autònoma de Barcelona) en el marc de l’Institut. La recerca clínica és tan important com la recerca bàsica i de fet, és sovint més complexa pel fet de tractar directament amb persones. La reflexió i anàlisis de resultats junt amb el control de la qualitat assistencial poden generar noves idees de tractament.”
L’ull és un òrgan aparentment petit però d’una singular i vasta complexitat. “Té elements nerviosos, òptics i de suport vital. Des del punt de vista de l’especialitat queda dividit en tres grans zones, el segment anterior de l’ull (patologies externes i de la còrnea, cristal·lí i glaucoma), el segment posterior (retina i coroïdes, vitri i nervi òptic) i el camp dels annexes oculars (l’estrabisme, la mobilitat ocular, l’òrbita i l’oculoplàstica). La plàstica de les parpelles és un terreny que sovint tracten altres especialitats tot i que qui realment millor pot realitzar-la és el cirurgià oculoplàstic. Les parpelles fan una funció de protecció de l’ull molt important que requereix per al seu tractament professionals de l’oftalmologia que en el nostre centre disposen d’unitat específica.”
El doctor Barraquer també tracta un vessant reduït però molt interessant, la patologia que són els tumors oculars. “És una patologia poc freqüent però important, donat que els pacients s’hi poden jugar la vida, a més de la vista, i a que requereix una aproximació pluridisciplinar.”
La cirurgia refractiva és un dels àmbits de treball que el doctor Barraquer desenvolupa mirant d’incorporar noves tècniques i terapèutiques: “En els darrers anys hi ha hagut un cert canvi de paradigma gràcies a la modernització i maduresa de les tecnologies. La tècnica actual d’esculpir la còrnia amb làser s’ha basat en una idea del meu tiet, el doctor José Ignacio Barraquer, que va desenvolupar-la mecànicament. A partir dels anys 80 els làsers freds es van incorporar a les intervencions de cirurgia refractiva que s’han anat generalitzant i fent-se més segures i eficients.”
Fins el moment actual, la medicina ha pogut substituir les parts més “mecàniques” de l’ull per retornar les seves funcions però no ha estat així amb la part més sensible i noble de l’ull, la retina. “Implica un salt exponencial de dificultat pel fet de ser una part del cervell. Les investigacions que es realitzen amb retines electròniques van avançant a pas lent però de ben segur que en uns anys ens podran aportar respostes a casos de ceguesa insolubles. podrem trobar resposta a les patologies més cruentes de l’ull. El camp de la genètica, amb els estudis que fan referència a les malalties hereditàries també és molt interessant. S’ha avançat molt en la seva identificació i diagnòstic i s’està treballant en estratègies de teràpia gènica per poder trobar resposta a malalties sobretot d’herència recessiva.”
Junt amb la seva esposa, l’oftalmòloga Marinka Kargachin, destacada professional de l’equip mèdic Barraquer, miren el futur amb inquietuds i reptes que els han de portar a treballar per millorar la qualitat de vida de moltes persones i descobrir noves tècniques i tractaments per resoldre els grans enigmes i problemes de l’oftalmologia actual. Així, la seva dedicació i el prestigi del seu treball l’han dut a ser elegit recentment membre de l’Academia Ophthalmologica Internationalis, una mena de Reial Acadèmia d’Oftalmologia a nivell mundial.
