Text del 2004
Per tal de poder diagnosticar i curar millor un pacient, la seva amistat i confiança són imprescindibles.
L’oftalmologia d’última generació amb introducció de tècniques pròpies és un element identificador d’una institució de gran prestigi com el Centre d’Oftalmologia Barraquer. No sols el caracteritza aquest esperit innovador sinó també l’empremta de la família que el dirigeix. El professor Joaquim Barraquer Moner és un dels hereus de la tradició mèdica que els seus avantpassats van iniciar i que es manté viva amb noves generacions de metges. L’amor per la medicina impregna la família Barraquer, que treballa incessantment per resoldre patologies de l’ull amb les màximes garanties i per contribuir al desenvolupament de l’oftalmologia.
La nissaga iniciada pel doctor Josep Antoni Barraquer Roviralta, primer catedràtic d’oftalmologia de la Universitat de Barcelona, va tenir continuïtat en el seu fill, Ignasi Barraquer i Barraquer, qui es va convertir en un dels oftalmòlegs més importants del segle xx. “En l’apartat quirúrgic va dissenyar més de vint instruments, entre els quals destaquen l’erisífac i el generador de buit per la facoèrisi. A més va elaborar set tècniques originals entre les quals hi ha l’extracció de la cataracta per fixació pneumàtica i l’implant corneal amb un trepà especial.” El coneixement científic i humà d’aquest professional va transmetre’s als seus fills, hereus del do per la medicina ben feta i d’un profund esperit humanista, quelcom que els ha fet molt més que científics de bata blanca. El professor Ignasi Barraquer va crear el 1941 el Centre d’Oftalmologia Barraquer i el 1947 l’Institut Barraquer, des d’aleshores centre pioner en la investigació i docència oftalmològiques.
Joaquim Barraquer Moner i el seu germà Josep Ignasi van realitzar part de la formació oftalmològica al costat del pare, formació que després es va completar i ampliar amb estades a l’estranger. El seu germà gran, Josep Ignasi Barraquer, va fundar l’Institut Barraquer d’Amèrica el 1964, on avui exerceixen com a oftalmòlegs tres dels seus fills. Joaquim Barraquer ha seguit la trajectòria dels seus antecessors forjant-se com un destacat especialista de l’oftalmologia mundial. En l’actualitat és catedràtic de cirurgia ocular de la UAB i director de l’Institut Universitari Barraquer, a més de dirigir i fundar el 1962 el Banc d’ulls per a tractaments de la ceguesa (que avui compta amb més de 165.000 afiliats) i de dirigir l’Institut Barraquer i el Centre d’Oftalmologia Barraquer. “L’especialitat oftalmològica és la meva manera d’ajudar les persones, però també és el meu plaer. No penso jubilar-me mai perquè la meva feina m’apassiona.”
Les diferents institucions mèdiques Barraquer són reconegudes internacionalment per les seves constants aportacions en els camp assistencial, docent i de recerca. La voluntat investigadora de la família Barraquer és antiga. El professor Joaquim Barraquer va descobrir el 1957 l’acció de l’alfaquimotripsina sobre la zònula humana i també va desenvolupar la tècnica de la zonulilisis enzimàtica que va facilitar notablement l’extracció intracapsular o total de la cataracta. “La cataracta és el cristal·lí, la lent fonamental de l’ull que serveix per enfocar. Té un lligament molt fort que s’estira i arronsa i que permet mirar de prop o de lluny. En treure la cataracta s’ha de trencar. Vaig descobrir un ferment extret del pàncrees de la vedella, l’alfaquimotripsina, que col·locat en contacte amb la zònula dos minuts abans d’extreure la cataracta, dissolia el lligament i evitava que es produïssin traumatismes.”
També ha dedicat part important del seu treball als trasplantaments de còrnia. “Hem fet importants aportacions tècniques per al tractament de les malalties de la còrnia, la primera lent de l’ull, sobretot en el camp del trasplantament i de l’empelt. Cada vegada hi ha més donants d’ull que permeten retornar la visió a persones que l’han perduda o la tenen minvada. Hem treballat molt en la cerca de fàrmacs que evitin l’aparició de complicacions i infeccions després del trasplantament.” Més recentment, el 1995, en col·laboració amb Corneal WK, va dissenyar i implantar una lent especial per corregir miopies d’entre 10 i 30 diòptries.
La recerca ha estat un element fonamental del Centre d’Oftalmologia Barraquer. “Sempre hi ha hagut una labor investigadora que s’ha integrat dins de la resta de funcions del centre, com són la clínica, el diagnòstic, la terapèutica i la docència. Les diferents generacions de metges Barraquer hem contribuït a l’avenç de l’especialitat amb el descobriment de tècniques i aparells nous. L’avi va fer estudis sobre histologia i anatomia del cos, àmbits que el van portar a treballar molt de prop amb Santiago Ramon y Cajal. El meu pare també va ser un gran investigador en el camp de les cataractes. El meu germà Josep Ignasi, per la seva part, va desenvolupar tècniques de cirurgia refractiva que el van portar el 1949 a començar a operar la còrnia per canviar la refracció i corregir la miopia. La seva tècnica és el precedent de les intervencions actuals amb làser. En l’actualitat estem investigant per trobar la manera de no perdre la capacitat d’enfocar del cristal·lí després de treure una cataracta.”
L’únic defecte de graduació que avui no es pot corregir quirúrgicament és la presbícia o vista cansada. “Aquesta és una fita per als propers anys que permetria aportar grans beneficis a molts pacients.”
És creació del professor Joaquim Barraquer un nou model de quiròfan concebut per al treball en equip i la docència, amb una cúpula que permet seguir les intervencions. “Vam arribar a la conclusió que per ensenyar, els estudiants havien de veure la feina del professional mèdic, sobretot les actuacions quirúrgiques, amb claredat.”
El Centre d’Oftalmologia Barraquer realitza formació d’especialització en oftalmologia. “Es presenten vuitanta persones que han aprovat el MIR, i d’aquestes en seleccionem quatre valorant-ne la vocació i la formació mèdica i humana. També realitzem màsters i cursos intensius als quals assisteixen oftalmòlegs i estudiants de tot el món.”
Però el vessant mèdic, quirúrgic i investigador del professor Barraquer no amaga la seva profunda voluntat d’ajuda a la gent. “Avui els joves metges no donen prou importància al contacte humà. Per tal de poder diagnosticar i curar millor un pacient, la seva amistat i confiança són imprescindibles. Han canviat molt, les tècniques de diagnòstic, i actualment s’ha d’estudiar molt bé cada pacient fins i tot quan sembla innecessari. Convé fer exploracions, parlar amb el malalt i deixar que el temps passi. Recordo les paraules que repetia el meu pare, ‘tracteu al vostre pacient com us agradaria que us tractessin a vosaltres’, i que avui repeteixo als meus alumnes.”
El professor Barraquer ha rebut el suport de la seva esposa, Mariana Compte. Aquesta parella ha vist com dos dels seus fills, Elena i Rafael, han seguit els passos professionals de la família participant en l’aventura que quatre generacions abans va iniciar el seu besavi. “El Centre d’Oftalmologia Barraquer continuarà vetllant per la investigació, la prevenció, el diagnòstic, el tractament i control de malalties oculars oferint assistència a pacients de tot el món.” I omplint de llum la vida de moltes persones amb importants patologies oculars.
