PC, 17è VOLUM. Especialitats Mèdiques de Catalunya, II

DR. RAFAEL YAÑEZ GONZÁLEZ

ESTOMATOLOGIA-ORTODÒNCIA

Text del 2004

La connotació artística va ser precisament l’aspecte que més en va cridar l’atenció quan vaig descobrir l’Ortodòncia.

El Dr. Rafael Yañez prové d’una família on hi havia un oncle que exercia com a metge al Canadà i alguns cosins que també van triar la carrera mèdica. Tot i que en un principi se sentia atret per l’arquitectura, les circumstàncies familiars i l’oportuna intervenció d’un professor el van orientar cap a la medicina. Més tard, l’atzar, o potser les meigas de la seva Galícia natal, hi van intervenir per definir la seva opció professional i fer que es dediqués en cos i ànima a l’ortodòncia, una especialitat que desenvolupa desde fa quasi trenta anys. “L’Ortodòncia és la part de l’estomatologia que s’ocupa fonamentalment de la cura d’unes determinades malalties de malformació de les dents i de la cara, però alhora, la manera de fer aquesta curació, implica una certa forma d’expressió artística, la qual podem dur a terme, mitjançant les nostres diagnosis i les nostres eines. La connotació artística, i els espectaculars canvis assolits en las formes del rostre a través de la nostra tècnica terapèutica, van ser precisament els aspectes que més en van cridar l’atenció quan vaig descobrir l’ortodòncia.”

Actualment treballa al Centre Mèdic Teknon, on practica la seva activitat clínica com a ortodoncista i es responsabilitza del servei d’odontologia.

Durant el batxillerat va rebre el temptador suggeriment de fer medicina. “Volia dedicar-me a l’arquitectura, perquè m’agradava molt l’art, però també sentia molta admiració per l’oncle metge que treballava al Canadà. Llavors, mentre estudiava l’últim curs de batxillerat, vam fer una pràctica de dissecció d’una granota, i el professor em va felicitar i em va dir: “vostè hauria de ser metge».  Aquestes paraules van ser el detonant  que em van impulsar cap a la medicina.”

Mentre feia la carrera de medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona, va prendre contacte amb l’especialitat d’estomatologia. “En aquells moments, hi havia l’Escola d’Estomatologia, on només s’oferien trenta places. Personalment, no estava molt interessat en aquesta especialitat, però un amic em va insistir perquè ens hi apuntéssim. Dissortadament, només m’hi van acceptar a mi. Ara, però, el meu amic és un bon cirurgià.”

Va estudiar a l’Escola d’Estomatologia i, en acabar, va descobrir l’ortodòncia al costat d’una de les figures en aquest terreny. “En aquella època, era francament difícil entrar en un lloc per poder fer-hi l’especialització, perquè pràcticament no n’hi havia. Aleshores, vaig tenir la sort de contactar amb el Dr. Josep Duran von Arx. És el meu referent i una persona per la qual sento molt agraïment i respecte, i al que personalment considero una de les autoritats mundials en aquesta matèria, perquè em va obrir les portes de casa seva, em va ensenyar i em va permetre treballar al seu costat.”

Ortodòncia és sinònim de dents rectes però, actualment, el camp d’actuació d’aquesta ciència sobrepassa el sentit etimològic. “Ara, l’essència de l’ortodòncia es basa en la diagnosi i en la guia del creixement. Podem intervenir des del creixement dels nens per dirigir, interferir i modificar-los les dents. És una ciència amb la qual podem aconseguir canvis espectaculars i que aporten grans beneficis als pacients.”

Diu que als nens, se’ls han de revisar les dents des que en tenen. “És recomanable que els pares portin els seus fills a la consulta, des que tenen un o dos anys, no per intervenir-los sinó per veure si hi ha algun problema greu. Si no hi ha cap trastorn, comencem a tractar-los als set o vuit anys. En aquestes edats fem un diagnòstic precís i podem dirigir el creixement del nen en la direcció adequada.”

 A la Clínica Teknon treballa amb un equip de set especialistes. “Tractem totes les especialitats, amb professionals concrets per a cadascuna. Afortunadament, l’odontologia ha evolucionat molt, i cada part necessita un especialista determinat.”

Divideix els seus pacients en dos grups: els que tenen dents i els que no en tenen. “Curem, arreglem, embellim i restaurem la funció de les dents dels pacients que en tenen. A aquelles persones que no tenen dents, se’ls n’han de posar. En aquest cas, disposem dels implants dentals, una tècnica molt bona que fem amb molta cura i que permet solucionar els problemes funcionals i estètics de les persones que han perdut bona part de les dents o la dentadura completa.” 

Els motius pels quals la gent es dirigeix al servei d’odontologia de la Clínica Teknon són diversos. “Els pacients vénen a la consulta a demanar opinió, a confirmar el consell que els han donat en un altre lloc o a demanar un tractament determinat.”

El Dr. Yañez té molt clar que l’estètica i la funció han d’anar unides. “La disfunció del sistema masticatori produeix molts problemes que la gent desconeix. De vegades, són problemes greus, que alteren la vida de les persones. Nosaltres tenim l’obligació de donar, en primer lloc, funció. Una vegada aconseguida la funció, hem d’oferir la màxima estètica. Davant del boom actual de l’estètica, de vegades hem de frenar una mica l’impuls de la persona que només vol unes dents maques. L’hem de convèncer que les dues coses han d’anar lligades. Aquesta és una discussió que tinc contínuament amb els pacients.”

Tracta els pacients amb un destacat sentit ètic. “S’ha de tenir un comportament ètic, no solament a la professió, sinó també en totes les facetes de la vida. Com que no sóc creient, crec en el respecte envers la gent que confia en mi. Un pacient és una persona que es posa a les meves mans, i per tant li he de respondre amb respecte, i intentar fer les coses de la millor manera possible i amb honradesa.”

Tenint en compte l’ètica, moltes vegades ha de dir a més d’un pacient que no se li ha de fer res. “Sovint he dit que no cal fer-hi res , perquè la meva tasca és solucionar problemes, i en tinc prou de problemes com per inventar-me els que no hi ha.”

Creu que hi ha gent massa influenciada pel bombardeig publicitari, que qualifica com a neuròtic,  i constata el desacord amb aquesta pràctica. “Estic totalment en contra d’aquests excessos i, a més a més, els estatuts del Col·legi Professional diuen que no podem fer publicitat. Penso que, com a client, no m’han d’intentar vendre una cosa que no he anat a comprar. En el terreny de la medicina, ningú no ha d’anar a comprar res. Senzillament, hi ha unes necessitats i les hem d’atendre. I amb això ens podem guanyar la vida dignament, sense haver de recórrer a altres artificis.”

De vegades, també han d’arreglar els disbarats que han comès odontòlegs que treballen en condicions lleonines. “Sovint rebem gent que ve a la consulta perquè els arreglem intervencions desastroses. Ara s’ha posat de moda el negoci de muntar grans clíniques dentals que contracten gent molt jove, els paguen malament i els fan atendre moltes persones i fer-los molts tractaments a escar. Aquesta visió mercantilista, evidentment, redueix la qualitat de la professió i genera problemes que s’han d’anar solucionant en altres llocs.”