Text del 2004
Si el grau de transferència entre facultatiu i malalt és bo, la majoria acceptarà participar en assaigs clínics.
El gastroenteròleg Ramon Planas va escollir la medicina com a professió durant els seus últims anys d’estudiant d’ensenyament secundari: “La medicina és una activitat molt enriquidora. D’una banda, podem ajudar els nostres pacients a recuperar la salut perduda o a mantenir-la i, de l’altra, tenim la possibilitat de comunicar-nos-hi, d’entaular-hi lligams afectius.”
Es va formar a la Universitat de Barcelona, en un temps massificació a les aules, cosa que el va fer adonar que “caldria posar el millor de mi mateix per graduar-me. A fi d’adquirir experiència pràctica vaig entrar d’alumne intern a la càtedra de medicina interna del prestigiós doctor Rozman.” Per altra banda, recorda l’època d’universitari com un període d’implicació política. Aquest interès per la vida pública el portaria anys més tard a ser membre actiu de l’Assemblea de Catalunya.
Un cop graduat, el doctor Planas va obtenir una plaça de metge resident en el Servei de Gastroenterologia, el cap del qual era l’afamat doctor Rodés: “Si la gastroenterologia és segurament l’especialitat mèdica de l’Estat espanyol que gaudeix de més prestigi internacional és gràcies a la tasca del professor Rodés. La seva professionalitat va fer que delegués bona part de l’activitat en els seus col·laboradors i en altres metges, la qual cosa va ser determinant perquè es creés una veritable escola que es perllongués en el futur.”
Sent resident, anà centrant les inquietuds professionals en la subespecialitat de l’hepatologia. Aquesta branca encara no ha estat reconeguda com una especialitat independent, tot i que la majoria de grans centres hospitalaris estatals estan optant per crear unitats diferenciades –la majoria adscrites als serveis de gastroenterologia. L’hepatologia s’encarrega “d’analitzar i atendre totes les malalties relacionades amb el fetge, l’òrgan que té la funció de fabricar substàncies indispensables per a l’organisme i de depurar diverses substàncies tòxiques, i amb les vies biliars. Com que el fetge forma part de l’aparell digestiu, fins ara s’havia considerat que aquestes patologies havien de ser tractades per gastroenteròlegs. Hi ha diversos factors, però, que assenyalen la necessitat d’instituir una especialitat mèdica independent, com la complexitat d’aquest òrgan i l’avenç espectacular en les teràpies de les patologies associades.”
En definitiva, la separació d’aquestes dues àrees mèdiques comportaria “un augment de l’eficàcia i l’eficiència en el tractament dels malalts i una reducció en els costos econòmics.”
Actualment el doctor Planas és el cap de la Unitat d’Hepatologia dependent del Servei de Gastroenterologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Aquesta unitat desenvolupa tant l’assistència dels malalts com la docència i participació en projectes d’investigació. En aquest últim apartat cal destacar la participació en múltiples assaigs clínics de caire internacional, relacionats amb el càncer de fetge, les hemorràgies hepàtiques, l’hepatitis i l’ascites; la participació en l’elaboració de protocols, i l’execució de projectes d’investigació propis i en cooperació amb altres entitats: “En particular, ens hem centrat en l’estudi de la fisiopatologia, la prevenció i el tractament de les infeccions bacterianes en la cirrosi.”
En molts casos, aquestes tasques de recerca clínica compten amb la participació voluntària dels pacients: “Si el grau de transferència entre facultatiu i malalt és bo, la majoria acceptarà participar en assaigs clínics, perquè seran conscients que compten amb totes les garanties ètiques i sanitàries i que amb aquest estudi es pot millorar el sistema terapèutic que reben.”
La detecció i tractament dels malalts amb patologies hepàtiques ha evolucionat de forma molt positiva: “El virus de l’hepatitis C va ser descobert l’any 1989, la qual cosa ens ha permès poder eradicar aquesta malaltia en un 63%. Tanmateix, un dels grans problemes és que moltes persones desconeixen que estan infectades. Per aquesta raó volem instaurar el Dia Nacional de l’Hepatitis C, perquè la població prengui consciència sobre les formes de contagi, sempre per via sanguínia, i sobre la necessitat de determinar si són portadors o no d’aquesta malaltia. Si no aconseguim aturar-ne l’increment, en els propers anys caldrà multiplicar per cinc el nombre de trasplantaments de fetge.”
I aquesta opció terapèutica, a més dels riscos intrínsecs i de la complexitat que comporta, ha de salvar una altra barrera: “Tot i que l’Estat espanyol encapçala proporcionalment la llista de donacions provinents de cadàvers, hi ha un dèficit palès d’òrgans trasplantables.”
Per compensar-lo, els últims anys s’ha optat per fer trasplantaments parcials de donants vius, però les complicacions i les possibilitats de fracàs són majors i només s’utilitza en casos extrems, quan no és possible, per la gravetat del pacient i la seva posició en la llista d’aspirants, esperar l’arribada d’un fetge d’un donant cadàver. A més, “per l’escassetat d’òrgans trasplantables, únicament són susceptibles de rebre un fetge aliè els pacients menors de seixanta-cinc anys. Per desgràcia aquesta mesura significa tancar la porta a l’esperança a molts malalts, ja que, justament, moltes patologies hepàtiques es manifesten a partir d’aquesta edat.”
A banda de dedicar-se intensament a l’assistència, el doctor Planas també és professor de la UAB, tasca que valora i aprecia: “La docència em dóna grans satisfaccions personals. Ara bé, s’ha de ser conscient que requereix un gran esforç i molta dedicació perquè cal abocar-hi temps i feina per documentar-se i preparar adequadament les classes.”
Quant al sistema i el nivell universitaris actuals, creu que: “és cert que hem avançat des de la meva època d’estudiant, però no tant com caldria.”
