Text del 02/11/09
L’ICP és actualment un centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i d’humans a Catalunya.
Un investigador no pot treballar sempre des de la seva torre de marfil, rebre els recursos que la societat li atorga i no divulgar els seus descobriments. Ha de saber traslladar-los al seu entorn.
A Catalunya hem passat d’un model clàssic de recerca, amb una estructura funcionarial, a un model capdavanter en què se’ns dota d’una gran autonomia.
Fins i tot en temps de crisi la Generalitat continua apostant per la investigació.
El més important a la vida és la pau que una persona aconsegueix quan fa la feina que li agrada.
El paleontòleg Salvador Moyà i Solà és un investigador d’ICREA (Institut Català de Recerca i Estudis Avançats). Actualment té el càrrec de director de l’Institut Català de Paleontologia (ICP), una fundació privada que començà a donar les primeres passes al novembre del 2006, de la mà de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona, tot prenent el relleu de l’Institut Paleontològic Miquel Crusafont, fundat l’any 1969 i ara integrat a l’ICP. “L’ICP és avui dia un centre de referència de recerca, conservació i difusió de la paleontologia de vertebrats i humana a Catalunya. L’institut forma part del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya, entitat responsable d’impulsar i promoure la recerca catalana al més alt nivell internacional.”
Què és exactament la paleontologia? Ciència a cavall de la biologia i la geologia, s’encarrega de l’estudi dels éssers vius del passat, per mitjà de l’anàlisi dels fòssils. “Però no volem només descriure aquesta vida pretèrita, sinó també volem esbrinar com i per quines circumstàncies els éssers vius han evolucionat fins arribar a l’estadi actual. Una de les nostres qüestions bàsiques és conèixer l’origen de l’home i l’evolució de les espècies.”
I recordem que comprendre els esdeveniments ocorreguts en el passat ens ajuda a encarar el futur. “Per exemple, una de les qüestions de més actualitat és fins quan el nostre planeta podrà sostenir la població humana en continu creixement. Com a il·lustració d’aquest tema podem utilitzar allò que va succeir a la illa de Pasqua. Concretament, la tribu que hi vivia homenatjava els seus deus construint els moai, unes grans estàtues esculpides en pedra volcànica. Per transportar-les necessitaven fer-les rodar sobre troncs de fusta. Era tan gran la seva devoció que van acabar amb tota la vegetació de la illa i es van extingir. Veien el seu error, però no el podien aturar. I això pot tornar a passar: la terra no deixa de ser una gran illa. Hi haurà un dia en què no podrem utilitzar el medi ambient com vulguem i haurem de començar a posar-hi límits. La recerca ens permet estudiar fets del passat que il·lustren com hauríem d’enfocar el futur; ens dóna eines per redreçar-nos.”
Segons el doctor Moyà, la recerca ha de tenir sempre un retorn social. “Un investigador no pot treballar en la seva torre de marfil, rebre els recursos que la societat li atorga i no divulgar els seus descobriments. Tota recerca té dues fases bàsiques: fer-se preguntes, trobar les respostes, i, després, donar-ho a conèixer. Des de l’IPC donem una especial importància a la difusió del patrimoni paleontològic i del seu significat. Tenim dues persones dedicades a la divulgació mitjançant la web, diversos blogs i Internet. També oferim conferències i cursos a universitats. I, per primera vegada, hem creat amb la UAB un doctorat específic en paleontologia. A més, tenim un planter de gent jove que fa tesis, tesines i màsters al nostre institut. Quan comences a regar una mica el desert, aquest dóna fruits; quan ofereixes projectes i idees interessants, la gent respon.”
Explicar a la societat les troballes dels seus investigadors és tan important per a l’IPC com iniciar una nova excavació. “Tenim la vocació de posar a l’abast dels interessats eines de divulgació cultural i lúdica, amb, per exemple, les sales d’exposició del nostre Museu, ubicat a Sabadell. També ho fem amb la creació i gestió d’una xarxa de centres d’interpretació locals de paleontologia arreu del país. Per altra banda, els resultats de recerca del nostre institut són realment notables. L’any 2009 ha estat extraordinari quant a productivitat. Hem publicat més d’un centenar d’articles durant els primers vuit mesos, a revistes de renom nacionals i internacionals. Les troballes fetes pels nostres investigadors sempre han aconseguit ser publicades a les millors revistes especialitzades.” La descoberta de noves espècies d’homínids al poble d’Hostalets de Pierola, com l’Anoiapithecus brevirostris o el Pierolapithecus catalaunicus, en són dos exemples.
L’Institut desenvolupa cinc àrees de recerca bàsica. Una d’elles és la paleobiologia, “amb la qual intentem entendre la biologia dels éssers extingits.”
A més, hi ha investigadors dedicats a estudiar els dinosaures i la seva extinció. “Tenim una altra àrea centrada en la paleoprimatologia i la paleontologia humana, que tracta l’evolució dels primats i dels humans.”
D’altra banda, també s’estudia la fauna de mamífers i vertebrats que van viure a l’àrea mediterrània durant els últims 30 milions d’anys. I, per últim, hi ha un grup de recerca especialitzat en l’aplicació de noves tecnologies a la paleontologia. “Cada vegada més duem a terme la recerca fent ús de la paleontologia virtual. La tomografia de raigs X ens permet obtenir imatges tridimensionals de la morfologia interna i externa dels fòssils.”
En els darrers 15 anys, el model de recerca ha canviat de manera radical, particularment a Catalunya. “Hem estat especialment capdavanters. S’ha passat d’un model basat en la clàssica estructura funcionarial, que encara perdura, a un model en què se’ns dota d’una gran autonomia i capacitat de maniobra. Els investigadors tenen contractes laborals, gaudim de molta flexibilitat i d’una alta capacitat de decisió. Això ens dota d’una gran agilitat per contactar amb altres equips i per tenir altres científics al centre durant un temps limitat. Amb aquesta fórmula, els resultats de la recerca es multipliquen.” Aquest model respon al programa CERCA, Centres de Recerca de Catalunya, impulsat per la Generalitat per tal d’agrupar, coordinar i visibilitzar les activitats dels centres de recerca independents.
De fet, és destacable la tasca duta a terme per la Generalitat quant a R+D. “Fins i tot en temps de crisi, la Generalitat continua apostant per la investigació, continua fent un gran esforç perquè Catalunya sigui capdavantera.”
Es mostra crític, en canvi, amb les mesures anticrisi del Govern central, sobretot pel que fa a la retallada de la inversió en R+D i la pujada dels impostos. “Des del Govern central s’ha escollit un moment poc idoni. En temps de crisi s’haurien de buscar formules més creatives que no retallessin la capacitat de la gent de crear i impulsar projectes.”
Segons aquest paleontòleg, la recerca permet que l’home entengui millor el món on viu i conegui d’on ve, per mitjà de dades empíriques i teories científiques, “i això té una enorme força alliberadora. D’aquesta manera és més difícil que s’intenti esclavitzar el nostre esperit. La teoria de l’evolució ha estat una de les idees més importants que els humans hem estat capaços de generar.”
Per a en Salvador Moyà, és molt important que els joves que es pregunten el perquè de les coses, que senten passió per la recerca, no s’atemoreixin. “Que no s’escoltin les veus que els hi diuen que ho tindran difícil, que passaran gana, que obtindran poc reconeixement social. El més important a la vida és la pau que una persona aconsegueix quan fa una feina que li agrada.”
