Text del 29-7-2009
La producció integrada és un sistema de producció reglada d’aliments de qualitat, mitjançant mètodes respectuosos amb el medi ambient i la salut humana.
Cada cop més les grans cadenes comercials europees ens exigeixen una seguretat total respecte als nostres productes. Avui dia, comprar a grans cadenes és garantia de qualitat.
L’objectiu seria disposar d’una normativa d’àmbit europeu amb un mateix distintiu de qualitat per a tota la Unió Europea.
Que el consumidor tingui productes de qualitat a baix preu va en detriment de la continuïtat de les explotacions agràries.
A nosaltres la crisi no ens ve de nou, fa temps que l’arrosseguem.
L’actual president del Consell Català de la Producció Integrada, Eliseu Muní i Vives, està compromès amb el sector agrari des dels 18 anys. El concepte de producció integrada requereix una explicació: “La producció integrada és una manera reglada d’obtenir aliments, tant a l’àmbit català, com espanyol, europeu i mundial. El Consell Català de la Producció Integrada, dependent del Departament d’Agricultura, regula i controla el compliment de la normativa sobre producció integrada d’aliments.”
Al món agrari hi ha tres maneres de produir aliments: “la producció convencional, que produeix amb totes les tècniques possibles; la producció ecològica, que no fa servir productes químics de síntesi, i, finalment, la producció integrada, que és un sistema de producció d’aliments que redueix al mínim l’ús d’inputs (fertilitzants, fitosanitaris, etc.).”
Tot i que la producció integrada pot fer servir pesticides i insecticides, “només ho fa quan és estrictament necessari i amb justificació tècnica; a més, compta amb un llibre de camp que reflecteix la traçabilitat del producte, és a dir, tots els elements que han intervingut en la producció fins que arriba al punt de venda.”
La producció integrada està també sotmesa al dictamen certificador d’organismes reguladors. “Normalment, són empreses externes contractades pel Consell, mitjançant un procediment sotmès al dret administratiu, i acreditades en el compliment de la Norma EN-45.011.”
Els productors agraris convencionals, no obstant, no estan al marge de normatives i regulacions. “Hi ha un decret de bones pràctiques agrícoles que marca uns mínims, a part d’altra reglamentació. Cada cop més, la producció convencional es troba més mediatitzada per la producció integrada, i arribarà el dia que a Catalunya no hi haurà producció per sota de la integrada.” De moment, però, sectors com el de la vinya i els cereals es desenvolupen encara bastant al marge de la producció integrada.
El Consell Català de la Producció Integrada el formen 16 representants. “La meitat dels seus membres som pagesos electes: quatre representants de Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, quatre d’Unió de Pagesos i la resta són representants de l’Administració (departaments d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i de Medi Ambient i Habitatge) i d’organitzacions de consumidors.”
La creació del Consell fou una decisió de la Generalitat. “El Departament d’Agricultura va voler que els pagesos forméssim part del Consell, i que hi treballéssim estretament amb els tècnics agraris per decidir sobre la producció integrada.”
El finançament del Consell prové bàsicament d’aquest Departament. “Amb l’ajut del DAR, cobrim els sous de dues tècniques i una administrativa, i les despeses d’oficina. D’altra banda, els pagesos i les cooperatives paguem unes taxes finalistes per sufragar les despeses de la certificació. No hi ha, doncs, benefici. Som una entitat sense ànim de lucre.”
Comptar amb la implicació de l’Administració ha estat un gran pas endavant. “Dins el mateix Departament d’Agricultura, però, hi ha gent que no creu en la producció integrada, i que només impulsa i defensa la producció ecològica; i això que aquesta representa un 3% en el sector de la fruita, i que difícilment arribarà mai al 10%.”
La pertinença al Consell és totalment voluntària. “Qui vol fer producció integrada en fa, i qui no en vol fer no en fa. Depèn de les diferents sensibilitats. Actualment, agrupem unes 70 empreses elaboradores i més de 1.800 empreses productores.”
A la província de Girona, per exemple, el 100% de la producció fruitera és integrada. “No passa això a Lleida, ja que hi ha moltes explotacions i de volum més petit, i és més difícil incidir-hi; s’hi concentra el 80% del total d’hectàrees dedicades a producció integrada a Catalunya, i hi hem ubicat la seu del Consell, on solem reunir-nos un cop al mes.”
Cap altra comunitat autònoma té un consell equivalent. En aquest sentit, Catalunya també és pionera. Malgrat certes reticències aïllades, la tendència a la producció integrada va en augment. “Cada cop més les grans cadenes comercials europees ens exigeixen una seguretat total respecte als nostres productes, sobretot després de les vaques boges, i han elaborat protocols privats similars a la producció integrada. Avui, comprar a grans cadenes és garantia de qualitat.”
El senyor Muní entén, però, que la industrialització de la producció agrària s’ha fet a passos excessivament agegantats i que, pel camí, han quedat enrere moltes explotacions i famílies. “La globalització ens ha agafat amb una sabata i una espardenya. En quatre dies ens ha arribat producció d’arreu del món (la Xina, Xile, Mèxic…), i ara tot l’any hi ha productes aparentment de qualitat, però sovint sense certificacions; s’ha acabat l’estacionalitat. Mercabarna sempre està abastida, i pertot hi ha les mateixes marques i els mateixos productes.”
El Consell Català de la Producció Integrada compta amb ajuts de la Unió Europea, perquè la producció integrada es considera una mesura agroambiental. “L’objectiu seria disposar d’una normativa d’àmbit europeu amb un mateix distintiu de qualitat per a tota la Unió Europea. Serà, però, difícil, perquè va en contra dels interessos de les grans cadenes de distribució.”
El Consell, d’altra banda, no intervé en la manera com es presenta el producte al mercat. “Nosaltres només tenim cura de la qualitat del producte, garantida mitjançant la certificació; no intervenim en el valor afegit que suposa la seva presentació. Per això, cadascuna de les empreses vinculades al Consell té la seva pròpia estratègia comercial per arribar al públic. Tanmateix, controlem l’ús del distintiu.”
L’actual crisi està afectant molt els productors i elaboradors agraris. “A nosaltres la crisi no ens ve de nou, fa temps que l’arrosseguem. Els darrers anys moltes explotacions i empreses agràries, a priori rendibles, han hagut de plegar.”
Durant els últims cinc anys els preus de la fruita s’han abaixat. “En canvi, els costos de producció no han deixat d’apujar-se. I molt. Que el consumidor tingui productes de qualitat i bé de preu va en detriment de la continuïtat de les explotacions agràries.”
Eliseu Muní no creu que cap de les mesures governamentals per combatre la crisi hagi tingut en compte el sector agrari. “Ni tan sols s’han activat línies d’ajut. Depenem absolutament de Brussel·les en gairebé tot: en normatives, en ajudes… I les administracions més properes tenen poca capacitat de decisió.”
De fet, creu que la indústria agroalimentària, la primera del país, no es fa respectar com caldria. “Això és així perquè al consumidor no li faltarà mai producte, perquè sempre en disposarà d’arreu del món. Sembla que socialment importa poc que la producció agrícola es deslocalitzi.”
És aquí on topem amb problemes culturals de fons. “Un país que menysté la seva població agrària activa i els fruits de la seva terra no té cap futur i no va enlloc. Si la cadena de transmissió de l’ofici es perd per falta de perspectives, després serà gairebé impossible refer-la.”
