Texto del 06/10/09
Dissenyem una col·lecció de 200 peces de roba per a dona cada mig any, amb un marcat caire femení i artesanal
Vam decidir substituir la marca tradicional Esteve per la de Sita Murt. A més, prioritzàrem la distribució en les nostres botigues, la internacionalització i el disseny propi; un impuls per acabar de convertir-nos en una marca potent i coneguda arreu del món
La nostra empresa era abans una fàbrica; ara és un laboratori de disseny
Al departament de disseny tenim prohibit parlar de crisi: aquesta paraula no ens ha d’influir a l’hora de treballar. Igualment, ens hem negat a retallar la nostra qualitat emprant teixits més econòmics o processos més ràpids
Il·lusió, tossuderia i confiança; aquests són els ingredients de la recepta amb la qual Sita Murt i Francès, ànima de l’empresa Esteve Aguilera, ha aconseguit ser ja un referent dins el món de la moda al nostre país. La firma, amb una vintena de botigues a tot Espanya, comercialitza les seves col·leccions arreu del món, i és present a les principals fires internacionals del sector tèxtil, com Who’s Next de París o Fashion Coterie de Nova York. “Dissenyem una col·lecció de 200 peces de roba per a dona cada mig any, amb un marcat caire femení i artesanal.”
Des de la seva creació, Esteve Aguilera ha estat un referent del gènere de punt a Igualada. “La nostra empresa era una fàbrica, amb moltes màquines i teixidors. Ara no; ara és un laboratori de disseny, on la recerca té un pes cabdal. L’entitat la va fundar l’avi del meu marit el 1924, i produïa bàsicament bates de senyora. Després de la Guerra Civil, la van continuar el meu sogre i el meu marit. Aleshores, estava més centrada en la roba d’home.”
En aquells anys, Sita Murt estava dedicada a criar els seus quatre fills, que actualment porten amb ella l’empresa. La seva inquietud creativa, però, la va empènyer, animada pel seu marit, a estudiar a l’Escola de Disseny Tèxtil de Sarrià. Això va permetre que comencés a donar suport a l’àrea de disseny de l’empresa, tot creant els seus propis models. EI destí va voler que aquella fos una decisió encertada. La mort prematura del seu marit la posà al capdavant de la companyia l’any 1984. “El meu sogre confià en mi. I vaig haver de fer de tot, de gerent també, malgrat que no m’agradava. Però sóc molt tossuda i me’n vaig sortir. Llavors les col·leccions de dona van agafar més protagonisme, fins al punt que les d’home es van deixar de fer. Més endavant, em vaig envoltar de gent bona i capacitada i em vaig poder dedicar a dissenyar, mentre esperava que els meus quatre fills es fessin grans. La sort és que a tots els ha agradat el sector i ara estan a la companyia.”
De la mà dels quatre germans, en Toni, en Iago, l’Isabel i l’Albert, l’empresa va tornar a fer un salt qualitatiu. “Després d’encarregar un estudi de mercat, vam decidir substituir la marca tradicional Esteve per la de Sita Murt. A més, començàrem a donar prioritat a la distribució en les nostres botigues, a la internacionalització i al disseny propi, l’impuls que calia per acabar de convertir-nos en una marca potent i coneguda arreu del món. Vam ser àgils i vam prendre les decisions que calia en el moment que tocava: i vam encertar.”
La senyora Murt recorda amb orgull tot el procés. “Estàvem deixant enrere una època en què la industrialització era el més important. Teníem les idees molt clares, anàvem tots cap a una banda, sense vacil·lacions, sabíem perfectament què no volíem; i sobretot, vaig confiar plenament en els meus fills.”
Actualment, la companyia disposa de “20 botigues pròpies a l’àmbit estatal i més de 1.900 punts de venda a tot el món.”
La transformació ha donat pas als canvis. “El departament de disseny és el puntal de l’empresa; som deu persones treballant i investigant constantment, amb un alt grau d’especialització i professionalització, i comptem amb una sòlida estructura empresarial.”
El gènere de punt ha anat cedint protagonisme a altres teixits i peces de vestir que abans no hi tenien cabuda. “Hem inclòs els teixits de roba i també els complements.”
La selecció de personal es fa en funció de l’estil particular i distintiu de la marca. “Quan entra un nou dissenyador, abans ha de passar pel filtre de la nostra marca, s’ha d’amarar del nostre toc, del nostre ADN.”
El trasllat de la fabricació a l’exterior no ha significat una pèrdua del control sobre el producte. “Tot allò que produïm és obra nostra al 100%. Fins i tot, cerquem els millors fils per a cada creació. No surt una peça de roba de l’empresa –400.000 a l’any– que no hagi passat per un estricte control de qualitat. De fet, apliquem un doble protocol per controlar-la. A més, cada peça té una ‘matrícula’ i, amb una simple lectura de barres, en podem saber tota la seva vida: qui l’ha fet, a quina botiga ha anat a parar, etc.”
Sorprendre: aquest és l’objectiu de Sita Murt quan les seves col·leccions desfilen per la passarel·la Cibeles, una cita anual obligada. “No tinc por a treballar amb impossibles, encara que siguin idees que no rutllin. Recordo que vam intentar teixir amb cinta de cassette, però no ens en vam sortir. No succeí el mateix amb el filferro; vam trobar la manera de crear un fil de cotó amb aquest material, i fou tot un èxit. D’entrada, els tècnics em diuen que no, però sóc tossuda i no m’aturo fins que no ho provo. Davant d’un no per resposta, sempre dic: demostra-m’ho.”
En realitat, la passarel·la representa “el màxim per a un dissenyador. Veus les teves creacions amb models fantàstiques, amb una posada en escena meravellosa, amb un estilisme acuradíssim… I t’ofereix la possibilitat de aparèixer a importants revistes de moda de tot el món. Quan acaba la desfilada, després de dies intensos de treball, sento un buit, però l’endemà ja l’he superat.”
El futur d’Esteve Aguilera passa per implantar-se més a l’exterior. “Tenim uns 2.000 clients a tot el món, i la nostra perspectiva de creixement anual és mantenir-nos, en un 25%.”
La constància de mare i fills els ha obert moltes portes. “Hem entrat a les Galeries Lafayette i al Tzum de Moscú, cosa que ens ha donat prestigi. I estem presents a les principals fires tèxtils de tot el món. Al principi ens relegaven als pitjors llocs, on venia poca gent; poc a poc, fira darrera fira, hem pres posicions. Si ets constant i treballador, acabes recollint els fruits. Ningú no et regala res en aquest món.”
Conscients que la firma travessa per un bon moment, no dubten a considerar que “l’actual crisi econòmica és terriblement mediàtica. Les que vam viure el 1984 i el 1992 també foren duríssimes, però no se’n va fer tant ressò. Al departament de disseny tenim prohibit parlar de crisi: aquesta paraula no ens ha d’influir a l’hora de treballar. De la mateixa manera, ens hem negat a retallar la nostra qualitat, amb teixits més econòmics o amb processos més ràpids que estalviarien costos i accelerarien la producció.”
Els responsables d’Esteve Aguilera creuen, d’altra banda, que el gran problema que tenim a Espanya és la baixa consideració social de l’empresari. “Cap polític parla favorablement dels empresaris. I és absurd, perquè són ells els que creen riquesa.” Aquesta mentalitat va de la mà del desprestigi de l’esforç i l’emprenedoria.
Per acabar, els fills destaquen el talent i la tenacitat de la mare. “No sé com s’ho ha fet per aconseguir que tots treballem junts i conformem un equip sense desavinences ni protagonismes: ens encanta anar a treballar. Tot i que som hereus d’una empresa, també ens hem hagut d’espavilar, de reinventar. Hem fet pinya.”
La senyora Murt, en canvi, opina que: “em donen el mèrit a mi, però sóc jo qui està orgullosa d’ells, perquè, al cap i a la fi, són ells qui han tirat endavant l’empresa.”
