Text del 10/03/09
La davallada econòmica ens està afectant, però continuem lluitant amb il·lusió, idees i equip per seguir endavant, i confio que ho aconseguirem, i a més, per què no, reforçats.
Som el fabricant més antic d’Europa. Ens distingim de les grans empreses perquè elaborem un producte diferenciat i de qualitat: les nostres fonts són d’acer inoxidable i oferim una garantia de serveis. El nostre producte final és més car i això ens situa en un segment de mercat que ens manté on som. Altres empreses que han intentat competir amb una guerra preus han acabat tancant.
Cal donar ales a les empreses perquè puguin subsistir. Si a una companyia no se li deixa fer un expedient temporal de regulació i, per aquesta raó, acaba plegant, ja no tornarà mai més a obrir al nostre país, se n’anirà a un altre. Però si es permet que subsisteixi amb la menys plantilla, en acabar la crisi tornarà a agafar més gent.
Diu la llegenda que qui beu aigua de la Font de Canaletes de les Rambles de Barcelona és segur que torna a la ciutat comtal. No és estrany si fem memòria: al segle xix, l’aigua d’aquesta font era famosa per la seva qualitat i frescor. En Josep M. Morera i Surroca, fundador el 1965 de la primera empresa a Espanya de fonts d’aigua refrigerada, no trià el nom de la companyia a l’atzar: la batejà Canaletas en honor a la font i a la ciutat que va acollir una empresa aleshores pionera. “Sempre hem crescut pausadament. Hem desenvolupat cada any nous models de fonts –actualment en tenim més de 50– i hem anat reforçant els nostres vincles comercials dins i fora del país, sobretot a Europa. També des de fa temps arribem a d’altres àrees, com Àfrica i Pròxim Orient, tot i ser operacions molt puntuals. Recentment, però, hem iniciat una relació amb alguns distribuïdors d’aquelles zones per tal de consolidar-hi la nostra presència”, explica Jordi Morera i Queral, fill del fundador de la companyia i el seu actual director.
L’empresa Canaletas sempre s’ha dedicat a la fabricació i distribució de fonts i refrigeradors d’aigua per beure. “Som el fabricant més antic d’Europa. Ens distingim d’altres empreses perquè elaborem un producte diferenciat i de qualitat: les nostres fonts són d’acer inoxidable i oferim una garantia de serveis. El nostre producte final és més car, però de major qualitat, i això ens situa en un segment de mercat que ens manté on som. Altres empreses que han intentat competir amb una guerra preus han acabat tancant.”
Entre els seus clients figuren distribuïdors que després venen a altres companyies, i també clients finals, bé siguin empreses, entitats públiques, col·legis, gimnasos, hospitals, jardins o associacions. Tot i així, la competència amb el gegant asiàtic es fa feixuga, sobretot en temps de crisi com els actuals: “Avui dia estem inundats per productes orientals, molt més baixos de preu. Per molt que aquestes fonts siguin de plàstic i amb un funcionament menys acurat, i que les nostres fonts tinguin una esperança de vida de 20 anys que mai assoliran les xineses, el cert és que, quan vas a vendre, sempre et trobes algú que et diu que li han ofert de més barates. Nosaltres mantenim la nostra posició al mercat donant un valor afegit que els altres no poden, com ara I+D, servei tècnic, qualitat, cura ecològica, etc.”
En Jordi Morera creu que la globalització econòmica s’ha fet massa precipitadament i de forma molt desordenada: “Els canvis al mercat han estat tant ràpids que no hem tingut temps de pair-los, ni les empreses ni les persones ni l’economia en general. Per a mi, aquesta és la principal causa de la crisi econòmica. La globalització és bona, però s’ha de fer de forma més pausada i controlada, per tal que l’economia i les persones puguem adaptar-nos-hi.”
Tanmateix, es mostra crític amb les administracions públiques que compren productes fabricats a l’Àsia. “Les administracions públiques compren productes fabricats a Àsia perquè son més econòmics, i ho fan amb els impostos de particulars i empreses d’aquí. Si fabricar a casa és més car, és perquè ells ens hi obliguen. I després es queixen de la deslocalització industrial. No té sentit.”
La crisi també ha contribuït a aturar alguns projectes ja endegats, que confien reprendre quan finalitzi. “Tenim clients a qui fem fonts a mida, és a dir, amb petites variacions segons les seves necessitats. Gràcies a aquesta capacitat d’adaptació vam guanyar un concurs convocat per l’Administració francesa. Des del 2006, les seves instal·lacions tenen un miler de fonts Canaletas. La davallada econòmica ens està afectant, però continuem lluitant amb il·lusió, idees i en equip per seguir endavant, i crec que ho aconseguirem, i a més, per què no, reforçats.”
Per sortir de la crisi, el director gerent de Canaletas –també vicepresident de l’Associació d’Empresaris del Prat de Llobregat– creu que “cal donar ales a les empreses perquè puguin subsistir. Si a una companyia no se li deixa fer un expedient temporal de regulació i, per aquesta raó, acaba plegant, ja no tornarà mai més a obrir al nostre país, se n’anirà a un altre. Però si es permet que subsisteixi amb menys plantilla, en acabar la crisi ja tornarà a agafar més gent. Això, els governants no ho entenen. L’atur ha augmentat a Espanya cinc vegades més que a França, a on, curiosament, els expedients de regulació s’aproven en una setmana.”
El senyor Morera explica que a l’empresari no li agrada acomiadar treballadors. “Ben al contrari, patim molt i sempre és una mesura que s’adopta com a últim recurs. Però a vegades no tenim més remei si volem que el vaixell continuï surant. Per sort, nosaltres no hem acomiadat ningú a causa de la crisi.”
Malgrat no ésser bon moment per llançar al mercat nous productes, l’empresa continua apostant per la investigació. “El nostre departament de I+D ha aconseguit crear diverses innovacions com, per exemple, models de fonts adaptats a discapacitats o com un sistema d’higienització especial de les fonts que utilitza vapor d’aigua com agent esterilitzant. Ha estat el primer mètode aprovat per l’EBWA (European Botlle WaterCooler Association) i durant molt temps fou l’únic.”
L’empresa també té a punt un nou producte per obtenir aigua sempre fresca a la cuina domèstica, que també pot incorporar un filtre de carbó o d’osmosi, així com una nova font que ofereix aigua amb gas. Mantenir la qualitat de la recerca no és gens fàcil: “Per rebre subvencions, les empreses petites hem de fer front a massa paperam.”
A més de potenciar l’I+D, realitzen altres accions per superar la crisi. “Estem desenvolupant el nostre servei d’assistència al client, que ja el 2008 experimentà un creixement del 18%, i aquest primer trimestre del 2009 ho ha fet del 38%. D’altra banda, hem començat un procés de renovació de tot el material de màrqueting per modernitzar la imatge de l’empresa, ja que creiem que, en èpoques delicades com la present, cal cuidar-la especialment. Finalment, fa poc hem creat una secció dins la fàbrica de recerca de nous components, proveïdors i millora de dissenys. Aquesta secció treballa com si l’empresa fos de recent creació, fet que ens ha permès qüestionar-nos hàbits de compra, de proveïdors, d’estructures, etc., sovint costums adquirits que, tanmateix, no responien a la màxima eficiència, justament allò que ara cal fer prevaldre per sobre de qualsevol altra consideració.”
Jordi Morera se sent orgullós de la rellevància de la matèria prima amb què treballa la seva companyia. “L’aigua és un bé tan imprescindible com escàs. Considero que caldria valorar-la a l’alça, i no només econòmicament. S’ha de tenir cura de tots aquells materials i processos que toquen l’aigua que després hem de beure.”
Per aquesta raó, es declara poc entusiasta d’alguns sistemes de depuració. “Procurem ser professionals, no anem a fer negoci perquè sí. A un client li hem d’aconsellar allò que ens sembli més adient per a ell, tot i que després triï segons les seves preferències.”
