Text del 05/07/2010
La cirurgia ortopèdica es dedica a refer, millorar i sostenir les articulacions. Intentem abolir-hi els processos degeneratius causats per l’envelliment. Tanmateix, la natura segueix una línea i no podem anar-hi en contra; només podem ajudar a afavorir un desenllaç tardà.
Gràcies als avenços tecnològics, les seqüel·les estètiques de les operacions són mínimes, un fet gens trivial, ja que el període de recuperació del pacient depèn en bona mida de la seva actitud psicològica, dels seus ànims.
Nosaltres podem aplicar una cirurgia excel·lent tècnicament parlant però, si la rehabilitació no és bona, el resultat final tampoc ho serà. Per això, hi hauria d’haver una relació simbiòtica entre metges i rehabilitadors. La filosofia d’equip atorga qualitat de vida pre-operatòria, operatòria i postoperatòria.
Tracto persones amb problemes, no problemes que formen part de les persones.
El traumatòleg i cirurgià ortopèdic Sergi Balagué i González està especialitzat en cirurgia artroscòpica, tècnica dedicada a l’exploració de les cavitats articulars mitjançant un artroscopi. En l’àmbit de la traumatologia, “no només tractem pacients amb traumatismes per accidents, al contrari: el 60% dels pacients que ens visiten ho fan perquè pateixen problemes degeneratius articulars deguts als processos naturals d’envelliment. D’aquí la importància de la cirurgia ortopèdica, que es dedica a refer, millorar i sostenir les articulacions. Intentem abolir, en la mesura del possible, aquest deteriorament i, quan no podem allargar la vida de les articulacions, les substituïm, malgrat que no és factible amb totes. La natura segueix una línea i no podem anar-hi en contra; només podem ajudar a endarrerir l’efecte envellidor i afavorir un desenllaç tardà. Oferim qualitat de vida al pacient, una de les funcions principals de qualsevol metge.”
La branca mèdica del doctor Balagué és un àmbit de la salut en constant evolució. “Una de les tècniques més innovadores que hi ha per afavorir el creixement dels teixits malmesos és l’ús de plasma ric en plaquetes. Es tracta d’arribar a diferenciar les capes cel·lulars i intentar trobar-ne l’equivalent a la cèl·lula mare, per obtenir una cèl·lula indiferenciada que es pogués reconvertir en aquell teixit on l’apliquéssim; per exemple, en un cartílag es podria transformar en cartílag. Alguns estudis actuals corroboren aquesta possibilitat. De moment, però, encara enviem cèl·lules mare a cultivar, fem una malla, la reinserim mitjançant la cirurgia… En fi, un procés car, lent i excessivament agressiu.”
Les noves tecnologies també han comportat efectes positius col·laterals. “Quan vaig finalitzar la carrera, a les operacions es feien talls de fins a 20 cm, mentre que, actualment, els talls per a pròtesis de malucs, no precisament de les més petites, són d’uns 9 cm. Per tant, les seqüel·les estètiques de les intervencions són més lleus, un fet gens trivial, ja que el període de recuperació del pacient depèn en bona mida de la seva actitud psicològica, dels seus ànims; minimitzar l’afectació sobre la imatge permet que la persona intervinguda pugui emprar les seves forces a recuperar-se i no a pensar en com ha quedat de malmesa la seva aparença.”
El futur de la traumatologia vindrà marcat per dues línies d’investigació tot just iniciades. “Avui s’està apostant per la nanotecnologia; basada en la idea del microcosmos, es busca una variació a nivell molecular que comporti una alteració física a nivell superior. De moment, s’estan duent a terme molts estudis amb implants petits que varien la ionització del sistema cel·lular i que afecten la formació de teixits. A més, s’està treballant amb el concepte de pròtesi biològica, malgrat que, ara per ara, encara estem lluny d’aconseguir que el procés sigui factible, fins i tot per fer reparacions a través de microcàmeres en casos de grans fractures.”
La formació continuada esdevé imprescindible per a la disciplina mèdica en general. “Bona part de les tècniques actuals requereixen una cirurgia molt acurada, i això es tradueix en anys d’aprenentatge, bons docents i una formació contínua. Un o dos cops l’any viatjo als Estats Units per poder mantenir-me al dia. En aquest país el nivell formatiu és elevadíssim.”
A banda dels coneixements tecnicocientífics, un metge ha de tenir molt en compte el factor humà, “fonamental després, sobretot, d’una operació, quan el pacient més necessita suport i atenció, ja que ha d’iniciar un llarg procés de rehabilitació.”
Treballar amb un bon equip tant en el moment de la intervenció com en el de la rehabilitació és primordial. “Hauria d’haver-hi una relació simbiòtica entre metges i rehabilitadors per tal que els resultats fossin òptims. Treballo amb mútues privades que tenen concertats els seus centres de rehabilitació però, si en fer-li el seguiment al pacient observo que el resultat no és el que escau, li recomano algun fisioterapeuta de confiança. Nosaltres podem aplicar una cirurgia excel·lent tècnicament parlant però, si la rehabilitació no és bona, el resultat no serà el desitjat. El doctor Raül Puig Adell, mestre que va introduir la cirurgia artroscòpica a Catalunya, deia sempre que en la feina dels cirurgians calia que hi hagués un equip qualificat, ben avingut i estable perquè, si la intervenció es complicava, no s’hagués d’estar pendent de l’entorn sinó només de la pròpia tasca. La filosofia d’equip atorga qualitat de vida pre-operatòria, operatòria i postoperatòria. El pacient ha de confiar en la persona que el tracta; aquesta és una de les raons per les quals acostumo a operar amb càmera, perquè el pacient pugui observar en tot moment com es desenvolupa la intervenció i com són de petits els talls: una actitud mental lluitadora i positiva, on la tranquil·litat que atorga la confiança és essencial, fa que tot el procés, des de la primera visita fins a la recuperació, funcioni correctament. Jo deixo clar als meus pacients que hauran de recorre una llarga carrera i que hauran de participar molt activament en la seva millora. Si veig algú que no n’està prou conscienciat o amb problemes psicològics, rebutjo intervenir-lo.”
La part física i la part emocional han d’anar lligades en qualsevol procés mèdic. “Trobar un equilibri entre aquestes dues parts és una de les tasques dels especialistes i s’ha de procurar que el pacient en tot moment no perdi, o fins i tot millori, la seva autoestima. Sempre reitero que tracto persones amb problemes, no problemes que formen part de les persones. Per això vaig estudiar medicina: per guarir individus, no per destruir malalties.”
Un metge ha detenir molta psicologia i saber adaptar-se a cada pacient. “Així, la mateixa patologia la tracto de forma diferent segons la persona. És molt important trobar l’equilibri entre la patologia, el pacient i el tractament. Si veig algú amb molts conflictes personals, sé del cert que determinades actuacions mèdiques no li aniran bé. A vegades fins i tot és millor no fer-li res. Per exemple, en les patologies de la columna conflueixen tres factors fonamentals: l’estructura dels ossos que, en aquest cas, poden estar malmesos; el factor postural, i el factor tensional o emocional. Si aquest últim és elevat, difícilment millorarem el dolor d’esquena encara que fem tractaments posturals i d’estructura. La persona ha de ser capaç d’entendre aquest fet. Només amb un canvi d’actitud, de reduir l’estrès o l’angoixa, s’alleugeriran les molèsties del malalt. Sovint, en moltes patologies cròniques no recepto cap medicació, sinó que dono consells. Qui pateix un dolor continuat no pensa gairebé en res més; per tant, cal tornar a posar ordre a la seva vida abans de tractar-lo.”
Malgrat els anys que porta de dedicació laboral, el doctor Balagué segueix exercint amb entusiasme a la Clínica Teknon de Barcelona. “Per desenvolupar correctament la nostra feina, els metges ens hi hem d’implicar de cor, cosa que vol dir dedicar-hi molt de temps i energia.”
