Text del 2004
La millor evidència científica és aquella que es recull i analitza de forma sistemàtica.
Disposar de sistemes d’informació sanitària en concordança amb les necessitats actuals de les institucions i dels professionals del sector és imprescindible si es vol proporcionar una atenció adequada i de qualitat. L’eclosió d’una renovada forma de practicar la medicina, la medicina basada en l’evidència, “ha permès donar més valor a la utilització de la informació per part dels metges. La pràctica de la medicina basada en l’evidència consisteix a fonamentar les decisions clíniques en les millors proves o evidències científiques disponibles, prenent de l’epidemiologia, l’estadística i la documentació la metodologia i les eines per identificar, valorar i assimilar aquesta evidència”, explica el doctor Xavier Bonfill Cosp, un dels promotors de la medicina basada en l’evidència a l’Estat espanyol. La seva tasca professional es fonamenta en bona part en aquesta filosofia mèdica que ha anat arrelant entre el col·lectiu mèdic.
Nascut a Planoles (Ripollès), de jove va anar descobrint un profund interès per les humanitats que el va portar a buscar una carrera que tingués aquest vessant i que alhora fos pràctica. “Vaig dubtar entre medicina i periodisme. Al començament fins i tot vaig compatibilitzar les dues carreres, però vaig haver de deixar periodisme per manca de temps. Aleshores no albirava la possible connexió entre ambdues disciplines, que avui és una realitat en el meu treball amb la informació científica.” Es va especialitzar en oncologia mèdica a l’Hospital de la Vall d’Hebron durant el període 1981-1985, i més endavant va fer un màster en salut pública a la Columbia University de Nova York i aprengué epidemiologia del càncer al Memorial Sloan-Kettering Cancer Centre. Després va tornar a Catalunya per fer-se càrrec del Servei d’Epidemiologia i Informació Clíniques del Consorci Hospitalari del Parc Taulí de Sabadell, fins que el 1999 va accedir a la direcció del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Dins de la seva faceta més periodística s’inclou la direcció de la revista Annals de Medicina de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears.
Va ser precisament durant l’etapa de formació com a resident que es va adonar de la vulnerabilitat dels metges enfront de l’adquisició d’informació. “Havíem de decidir tractaments oncològics molt agressius i costosos amb un grau d’incertesa que feia que me’ls qüestionés. És necessari que un metge es plantegi amb cert escepticisme allò que està fent. La medicina ha de ser autocrítica, escèptica i descreguda fins a cert punt perquè la seva aplicació pot tenir unes conseqüències importants per als pacients i per al mateix sistema sanitari. Aleshores també es feia un seguiment de revistes internacionals de prestigi, però amb un cert provincianisme i sense posar-ne en dubte la fiabilitat. Jo trobava a faltar una manera més sistemàtica i rigorosa de dur a terme aquest procés d’estar ben informat i de decidir amb coneixement de causa. Així vaig descobrir una disciplina que es deia epidemiologia clínica, preludi de la medicina basada en l’evidència, que s’estava desenvolupant sobretot als EUA i el Canadà.”
La informació científica actualitzada i fiable és fonamental en la presa de decisions clíniques. El metge no té temps de fer una anàlisi sistemàtica de l’evidència científica i per això cal facilitar-li mètodes i sistemes. “La millor evidència científica és aquella que es recull i analitza de forma sistemàtica.”
Per al doctor Bonfill, la resposta es troba en organitzacions que assegurin el treball d’anàlisi que el metge no pot fer, com és el cas de la Col·laboració Cochrane. El doctor Bonfill és director del Centre Cochrane Iberoamericà, una organització internacional sense afany de lucre que promou la medicina basada en l’evidència: “La seva filosofia és l’anàlisi i revisió sistemàtica de l’evidència mitjançant un procés eficaç i eficient que eviti duplicar esforços i asseguri la qualitat de la informació obtinguda. La Col·laboració Cochrane intenta identificar tota la informació existent, sobretot assaigs clínics, classificar-la i dur a terme revisions sistemàtiques seguint una metodologia estricta per tal que els professionals de la salut puguin llegir resums sintetitzats i integrats de tots els articles rellevants. És a través d’una revista electrònica, la Cochrane Library, en anglès, i la Cochrane Library Plus, en castellà, que es fan públics els resultats dels treballs per a qualsevol ciutadà, no només els metges. La Cochrane és una gran xarxa de més de deu mil persones (professionals de la salut i d’altres disciplines i també pacients) de tot el món que comparteixen interessos i objectius amb una visió transversal de la medicina, de la salut i del món. La Col·laboració Cochrane ha impulsat i coordinat la identificació del màxim nombre possible d’assaigs clínics publicats i no publicats en qualsevol idioma i ja en tenim registrats més de 400.000. Volem assolir que tota la investigació feta pugui ser revisada i sintetitzada críticament i això només es podrà fer amb el compromís dels governs d’obligar les companyies farmacèutiques que facin transparents els resultats dels experiments i els posin a disposició dels investigadors.”
Òbviament, no n’hi ha prou de tenir bona informació clínica. Cal que aquesta sigui ben divulgada, correctament interpretada i aplicada amb seny en funció de les preferències dels pacients i de les prioritats sanitàries del país o centre en qüestió. “Iniciatives com la Col·laboració Cochrane representen l’intent de buscar solucions compartides i independents, cooperant de manera efectiva lluny de les divisions artificioses entre especialitats i països i apostant per la maduresa i implicació dels professionals de la salut i dels ciutadans.”
