Dr. Xavier Ferràs Hernández
Dr. Xavier Ferràs Hernández
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

DR. XAVIER FERRÀS I HERNÁNDEZ

CENTRE D’INNOVACIÓ D’ACC1Ó

Text del 29-7-2009

Donem ajuts per a R+D a les empreses catalanes perquè generin tecnologia pròpia, i posem en comú, professionalitzem i fem créixer els centres tecnològics d’arreu del país.

Una empresa no pot innovar si no mira cap al mercat internacional. I no pot abordar el mercat internacional si no innova.

En molts àmbits científics, com ara la biotecnologia, som avui referents internacionals.

Ara no es concep innovar sense cooperar; la innovació s’ha convertit en un procés social.

L’estancament és sempre una responsabilitat col·lectiva.

Estic convençut que, en els pròxims anys, Catalunya despuntarà com a pol d’innovació mundial.

Un dels conceptes més recurrents entre l’empresariat català en temps de crisi és el de la innovació. Parlar d’innovació a Catalunya és escoltar Xavier Ferràs Hernández; aquest enginyer de telecomunicacions, MBA per ESADE i doctor en ciències empresarials dirigeix el Centre d’Innovació d’ACC1Ó, acrònim de l’Agència de Competitivitat de Catalunya, que depèn de la Generalitat de Catalunya. “La nostra tasca és promocionar la innovació entre l’empresa catalana.”

ACC1Ó neix de la fusió de dos organismes: l’antic CIDEM (Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial de la Generalitat) i el COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya). “Ambdues entitats es fusionaren per tal de coordinar les actuacions d’innovació del CIDEM amb les actuacions d’internacionalització del COPCA, ja que totes dues tipologies de política empresarial convergien en el mateix objectiu: la professionalització de l’empresa. Cap negoci pot innovar si no mira cap al mercat internacional, i no pot abordar el mercat internacional si no innova.”

En un mercat global fa anys saturat, innovar no és una moda sinó una necessitat. “No es poden introduir en un mercat productes iguals als existents. S’hi han d’introduir-hi novetats amb valors diferencials que no tingui la competència, i per això cal una base tecnològica excel·lent.”

Al parer del doctor Ferràs, Catalunya disposa d’òptims recursos en aquest sentit. “El nostre país ha creat un model científic d’excel·lència, basat en la recerca universitària i la no universitària. En molts àmbits científics, com ara la biotecnologia, som avui referents internacionals. Catalunya representa l’1% de la producció científica mundial, quan som només el 0’1% pel que fa a nombre d’habitants. La nostra taxa de producció científica és deu vegades superior a la que ens correspondria per població.”

La feina d’ACC1Ó és intentar que aquesta base científica es tradueixi en economia i benestar social. “Per acomplir els objectius d’innovació i internacionalització ACC1Ó disposa de centres de promoció de negocis a 38 països. Qualsevol empresari català que vulgui exportar o instal·lar-se a l’exterior pot fer ús dels nostres punts de contacte per obrir-li el mercat local.”

ACC1Ó ha dissenyat un programa d’actuacions per fer créixer la investigació aplicada a Catalunya. “D’una banda, donem ajuts per a R+D a les empreses perquè generin tecnologia pròpia, i d’una altra, posem en comú, professionalitzem i fem créixer els centres tecnològics d’arreu del país.” ACC1Ó també fa projectes sectorials a mida per a sectors emergents, com el biotecnològic, l’aeronàutic o programes de canvi estratègic per a sectors madurs.

La innovació es pot definir com l’explotació amb èxit de noves idees. “A Catalunya tenim coneixement i creativitat, que són els ingredients de tota innovació. Ara el que ens cal és explotar-les amb èxit, perquè ja tenim una base industrial més sòlida. Tan bon punt es recuperi el suport financer, se’ns obre un futur excel·lent.”

Precisament, part de la feina d’ACC1Ó és la recerca de recursos financers. “La innovació s’ha d’abordar cada cop més a gran escala. Les grans multinacionals que inverteixen sistemàticament en innovació hi destinen milers de milions anualment. A Catalunya, un país de petites i mitjanes empreses, hem d’innovar seguint un model diferent.”

La manera d’innovar proposada per ACC1Ó es desplega en tres eixos. “El primer eix consisteix en aprofitar els recursos científics existents. El segon, en professionalitzar l’empresa millorant-ne els mecanismes interns de gestió i la seva capacitat de reflexió estratègica. I el tercer eix és l’assumpció de massa crítica mitjançant processos cooperatius.”

Fent una mica de parèntesi històric, la innovació a les economies occidentals va començar a abordar-se cap a la dècada dels 80, primer augmentant la base científica dels països. “Però cap als anys 90 aquest model no acabava de funcionar. Així, la gran inversió en recerca universitària es traduí en la creació de sofisticades estructures sense connexió amb el món productiu.”

Aleshores es van començar a crear organismes intermedis, els anomenats centres tecnològics. L’última fase, iniciada l’any 2000, és la dels entorns d’innovació oberta. “La innovació oberta està de moda. Ara no es concep innovar sense cooperar. La innovació s’ha convertit en un procés social.”

L’objectiu a nivell de país és començar a generar i exportar tecnologia pròpia. “Tenim talent a Catalunya per crear una empresa multinacional com Google? I tant! Qualsevol catedràtic d’informàtica ho confirmaria. Si no n’hem creat cap ha estat per manca de vocació. Per això volem injectar mentalitat emprenedora als estudiants.”

Segons Xavier Ferràs, l’esperit d’innovació s’hauria de fomentar des del cicle formatiu. “El sistema educatiu t’examina individualment, quan la vida, després, t’examina formant part d’organitzacions. És un contrasentit. Hem d’aprendre a desenvolupar projectes en equip des de la base.”

El gran repte de Catalunya és de tipus cultural. “Tenim moltes petites empreses i poques de grans. Això reflecteix el nostre tarannà individualista. Ens estem perdent els avantatges de posseir grans companyies. Un exemple: el pressupost de R+D de Robert Bosch, una companyia alemanya, és de 3.800 milions d’euros, més que la inversió en R+D de tota l’estructura industrial catalana. Evidentment, encara juguem en lligues diferents.”

El doctor Ferràs troba a faltar més implicació de part dels creadors d’opinió per treballar en favor d’un referent social emprenedor i innovador. “L’estancament és sempre una responsabilitat col·lectiva.”

Preveure quins sectors despuntaran és complicat, perquè les polítiques d’innovació són polítiques de lideratge i depenen molt del factor humà que hi aparegui o hi participi. “Els llatins juguem una mica amb desavantatge, perquè ens falta esperit pioner: ens perd la comoditat.”

En un context recessiu com l’actual, el principal problema d’una empresa a l’hora d’innovar és el del finançament. “L’economia ha crescut tant que no hi hagut prou liquiditat per suportar-la en tots els seus flancs.”

Xavier Ferràs, però, s’ho mira des del cantó positiu.“Hi havia onades expansives finançades de manera artificial i sustentades en tres potes. La primera pota era una forta economia financera en forma de piràmide especulativa; la segona, una forta expansió immobiliària sense una base sòlida, i la tercera, una certa expansió industrial. Les dues primeres potes, que eren dues formes pervertides d’economia, s’han ensorrat. Però ens queda una pota, la industrial, i això és netament bo. Quan mori l’economia especulativa i immobiliària, restarà l’economia de la innovació”

Al seu parer, una crisi obre un ventall d’oportunitats, i això li permet finalitzar amb un missatge d’optimisme. “Fa deu anys la gent no sabia innovar. Les empreses només eren fàbriques. Avui, quan obrim una línia d’ajuts per a R+D, la demanda és descomunal. Estic convençut que, en els pròxims anys, Catalunya despuntarà com a pol d’innovació mundial.”