Text del 2006
Els resultats de la recerca en educació infantil han d’incidir en la millora de la realitat educativa.
L’educació dels infants és una tasca de gran complexitat. Cada cultura té unes pautes i models d’ensenyament que poden variar en el temps i que s’adapten a les necessitats socials. Estudiar la millor manera d’educar els infants ajudant els pares i els professors a trobar fórmules que contribueixin a aquesta comesa, és la tasca de grups de recerca que pretenen que amb tot aquest treball es puguin crear generacions amb valors, creences, formes de comportament i nivell de coneixements que beneficiïn el conjunt de la societat. La doctora Carme Angel Ferrer és psicòloga i investigadora en el camp de la psicologia evolutiva i l’educació. Dirigeix un grup de recerca en educació infantil (GREI) a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, un equip interdisciplinari centrat en l’estudi del desenvolupament-aprenentatge i educació dels infants entre zero i sis anys. El seu esforç compromès i intens per millorar pedagogies i polítiques educatives ha donat els seus fruits en introduir pautes per a docents i pares i mares que pensen en una educació de qualitat per als més petits.
Carme Angel Ferrer va llicenciar-se en Filosofia i Lletres (Pedagogia) a la Universitat de Barcelona,. També tenia un interès especial pel camp de la psicologia, en el qual va poder formar-se “quan el doctor Siguan va iniciar els estudis de Psicologia a la Universitat de Barcelona. Mentrestant, havia començat a treballar al Centre de Pedagogia Terapèutica de Terrassa, una institució que s’ocupava de l’educació d’infants amb problemes de deficiència mental on vaig deixar-me encaminar pel director del centre, Josep M. Jarque, i pel doctor Josep Rom, neuropsiquiatra. Allà vam començar a treballar molt en el camp de la psicologia de Wallon, metge psicòleg i filòsof dedicat a temes d’educació amb un enfocament global de la infància. Partia d’aspectes biològics i els enllaçava amb altres de socials. Aquesta tendència ha estat determinant en els meus treballs de recerca, sense deixar de banda, això no obstant, altres metodologies importants.” El 1979 va llegir la seva tesi doctoral sobre desenvolupament psicomotor dels infants, un estudi fruit dels treballs realitzats al Centre de Pedagogia Terapèutica de Terrassa.
Les inquietuds de la doctora Angel pel món de l’educació en la infància, cada vegada més pregones, es van anar concretant. “El doctor Siguan, el doctor Lluís Folch i Camarasa i el doctor Gomà, professors de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, van transmetre’m moltes reflexions sobre la importància de la psicologia de la infància. Quan vaig deixar el Centre de Pedagogia Terapèutica de Terrassa, vaig entrar a l’Escola de Mestres Rosa Sensat per aplicar els meus coneixements de psicologia en escoles de primària i donar classes a l’Escola de Mestres Sant Cugat de la Universitat Autònoma de Barcelona. És en el marc d’aquest espai educatiu on he desenvolupat la meva trajectòria docent i de recerca.”
El seu treball, partint de l’estudi de l’educació psicomotriu, s’ha ampliat a diferents aspectes del desenvolupament i l’aprenentatge de l’infant. “En una primera etapa vaig treballar especialment l’educació psicomotriu i la psicologia evolutiva i de l’educació, però a poc a poc m’he anat centrant en l’educació infantil. Des d’aquest àmbit pretenem assolir una visió sobre com atendre els infants petits, com donar suport a les famílies en la seva tasca d´educació i de criança dels més petits, i, també, sobre com ajudar els mestres. Finalment, també intentem incidir en les polítiques que s’apliquen des de les diferents administracions públiques.”
Un aspecte que ha pres rellevància en els estudis sobre educació infantil és la importància del desenvolupament dels infants els primers mesos i anys de la seva vida, unit a una bona capacitació dels educadors. “És clau formar bé els mestres i els pares si volem que els infants tinguin una educació de qualitat. Ens anem especialitzant en el tema de treball en famílies perquè veiem que a la nostra societat hi ha un gran mancança educativa i no disposem de models apropiats per als diferents tipus de família actuals.”
Un dels objectius del grup de recerca és detectar la qualitat dels models educatius. “En aquest sentit, treballem per establir indicadors de qualitat i veure com podem ajudar que hi hagi més serveis que incideixin en el desenvolupament i l’aprenentatge de l’infant petit. En els darrers anys, hem tingut suport econòmic per portar a terme l’estudi de les polítiques d’infància a diferents poblacions catalanes. Es tracta d’una tasca que es realitza de manera interdisciplinària per tal d’obtenir una visió més àmplia del tema d’investigació. Per això, col·laborem amb les administracions educatives i socials i amb altres països europeus amb els quals s’estan fent treballs conjunts des dels anys 80 per tal d’anar elaborant criteris comuns de recerca en la infància. Els problemes educatius tenen moltes similituds en tot l’àmbit europeu.”
Aquests estudis no es queden només reflectits en el paper, sinó que molt sovint acaben tenint una aplicació real. “Els resultats de la recerca en educació infantil han d’incidir en la millora de la realitat educativa. En 15 anys, la percepció de la infància ha canviat substancialment. El 1989 es van aprovar els Drets dels Infants i avui s’està intentant veure com els serveis donen respostes a aquests drets i necessitats. Unes necessitats que també són les de les famílies. No només tenim el problema de la falta de places d’escoles bressol, també cal pensar en serveis alternatius per atendre els infants petits i les seves famílies amb suport educatiu, social i mèdic. De serveis d’aquest tipus, se n’han obert a més de 100 poblacions catalanes.”
Els resultats dels estudis comporten canvis de polítiques educatives i impliquen reorganitzar estructures i serveis. “No és fàcil posar en pràctica nous plantejaments, tot i que hagin de revertir en beneficis per al conjunt de la societat, per als professionals de la docència i per als mateixos estudiants de pedagogia. Intentem fer veure a les administracions i a la societat en general la importància de l’educació, el seu paper fonamental a l’hora de transmetre valors i normes i formar persones perquè es desenvolupin. L’infant ha d’anar construint la seva identitat, i la família ha d’ajudar-lo en aquest camí.”
Quan s’analitzen els serveis educatius actuals, es fa palesa una millora notable de la qualitat respecte dels que hi havia fa tres dècades, i segur que en un futur seran diferents, encara més desenvolupats i adaptats a noves tradicions, creences i expectatives… “Els educadors tenim un paper fonamental en aquest canvi, però som conscients que influïm en l’educació des d’una distància. La criatura ha de tenir unes pautes no estrictes, hem de donar-li exemple i valors, ensenyar-li a pensar, valorar, analitzar, avançar, afrontar, criticar, a trobar-se en situacions difícils i tirar endavant. Els educadors influeixen, però no manipulen; intenten, a partir dels condicionants que hi ha, ajudar a formar una criatura autònoma i lliure.”
