Dr. Oriol Valls i Planells
Dr. Oriol Valls i Planells
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

ORIOL VALLS I PLANELLS

DEPARTAMENT FISICOQUÍMICA – FACULTAT DE FARMÀCIA – UNIVERSITAT DE BARCELONA

Text del 2006

“Les radiacions dels camps electromagnètics no s’han tractat mai seriosament”

.

Les inquietuds permanents, la voluntat investigadora, l’habilitat de fixar nous reptes, la iniciativa empresarial i la vocació docent han guiat la trajectòria professional de Oriol Valls i Planells, amb l’objectiu de generar coneixement i resultats científics dirigits al món de la salut. Doctor en farmàcia, desenvolupa tasques docents i d’investigació a la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, on dirigeix un grup de recerca en el Departament de fisicoquímica.

Fill d’una família allunyada del món de la farmàcia, va anar despertant-se-li al llarg de la seva joventut una curiositat pel món dels medicaments. “La meva família, que tenia una fàbrica de teixits, sobretot estava plena d’enginyers i d’advocats. Vaig tenir la sort de ser el petit de quatre germans i tenir més opcions d’escollir el meu futur. Un dia vaig agafar un medicament i vaig llegir-ne el prospecte: hi sortia el terme ‘director tècnic’, semblava interessant, i aquella curiositat em va portar a investigar què significava. Es referia a un farmacèutic. D’aquest descobriment inicial va néixer el desig d’estudiar farmàcia. Per convèncer els pares vaig fer un esforç acadèmic, els quals van acceptar la decisió, en part perquè les millors notes eren les de ciències. Així vaig començar a imaginar que un dia seria director d’un laboratori on inventaríem productes per a la salut. Tenia clar que la recerca farmacèutica havia d’anar orientada a la salut.”

Va estudiar Farmàcia a la UB amb una idea clara, arribar a treballar directament en la creació del producte farmacèutic. “A partir de tercer de carrera em vaig posar a treballar al laboratori de química orgànica com a alumne intern. En acabar la llicenciatura vaig veure que allò no era exactament el que m’agradava. La doctora Manolita Castillo, una persona entranyable, estava encarregada de la càtedra de fisicoquímica ja que el titular, el Dr. Otero Aenlle, era governador civil de Salamanca i aquest càrrec no li permetia estar als dos llocs alhora. Em va proposar de fer-hi el doctorat i vaig acceptar. Van ser anys de molta feina i dura. Treballava a la indústria i a les tardes anava a la Universitat a fer el doctorat, i mentrestant em vaig casar. En aquesta primera etapa treballava en laboratoris petits, primer fent desenvolupament galènic, i després vaig estar a producció, fins que vaig trobar el lloc on vaig gaudir més, director tècnic, substituint Jaume Ciurana, que va ser el primer president de l’INCAVI. Allà vaig haver de desenvolupar mètodes de fabricació, d’anàlisi i de control i vaig començar a enregistrar nous medicaments.”

Més endavant va entrar a treballar a Laboratoris Ferrer Internacional en una tasca de relació amb sucursals estrangeres, una etapa durant la qual es van generar noves inquietuds i va aflorar un nou projecte: “El 1977 vam crear junt amb un altre farmacèutic, Ramon Poplana, una empresa de consultoria, DOCINFARMA, un concepte d’empresa molt avançat per aquella època que tractava d’assessorar els laboratoris, en especial a l’hora de registrar nous medicaments i de desenvolupar-se tècnicament. Va tenir una ràpida expansió, però una nova política farmacèutica del govern de la UCD va provocar el tancament de l’empresa. Durant aquells anys havia consolidat la meva situació a la Universitat. Hi havia un professor agregat, el Dr. Vicente Vilas, molt apreciat, que em va animar a fer oposicions. Vaig tenir la sort d’aprovar-les i al cap d’uns anys vaig entrar de professor adjunt. Així mateix, abans vam crear una empresa editorial tècnica per editar el llibre Tècniques instrumentals, que acabava d’escriure sobre una nova assignatura de la facultat de farmàcia. Va servir com a manual per als estudiants i se’n van fer fins a quatre reedicions.”

El doctorat va versar sobre les monocapes superficials, un camp d’investigació que havia introduït a la facultat de Barcelona el catedràtic Dr. Otero Aenlle. “A les interfícies entre l’aire i l’aigua s’hi diposita una capa monomolecular d’una substància determinada que té unes propietats físiques sobretot de tipus mecànic. A sota de la capa s’hi injecten substàncies per estudiar com interactuen. La meva tesi estudiava el colesterol i la possibilitat de desfer les plaques d’ateroma (sobretot de colesterol) a base de substàncies tensoactives, una qüestió que ja s’havia començat a estudiar a Santiago de Compostela. Més endavant, amb el doctor Vicente Vilas vaig treballar en el camp de la cinètica d’estabilitat de medicaments, tema sobre el qual vam publicar molts treballs. L’arribada d’un nou catedràtic, Serafín García, va suposar que tornés a investigar amb les monocapes superficials.”

El 1973 es va crear a la Facultat de Farmàcia l’Escola d’Òptica amb l’objectiu que els farmacèutics es poguessin especialitzar en aquesta matèria. “A mitjans dels anys 80 em van encarregar que fos el cap d’estudis i responsable de l’Escola. Va ser una etapa apassionant, molt enriquidora i plena de contacte i comunicació amb alumnes provinents de tot Espanya. La indústria òptica buscava els nostres diplomats perquè sabia que tenien una molt bona formació. Al mateix temps, vaig començar a muntar la meva línia d’investigació molt dirigida a buscar formes de vectorització de fàrmacs per via ocular. Quan s’administra un medicament per via ocular es fa normalment en forma de col·liri, que té una permanència molt limitada a l’ull. Aleshores s’estaven estudiant uns sistemes col·loïdals, les nanopartícules, i em vaig plantejar de crear partícules de polímer que poguessin enganxar-se a la còrnia. Ha estat un tema apassionant. Un dels meus fills, el Roger, farmacèutic i metge, està fent el doctorat en aquest camp. El petit, el Jordi, és llicenciat en farmàcia i dret.”

En la seva faceta docent a la Facultat de Farmàcia i en la llicenciatura de ciència i tecnologia dels aliments, el doctor Valls dóna diverses matèries: fisicoquímica, base de la seva formació “i base per als farmacèutics”, tècniques instrumentals i una assignatura de lliure elecció que tracta sobre els efectes de les radiacions solars sobre les persones. “M’he afeccionat molt a l’estudi de les radiacions. Primer vaig centrar-me en les radiacions lluminoses, després vaig passar a estudiar les radiacions radioactives i ara m’apassiona tot allò referent a radiacions dels camps electromagnètics (telèfons mòbils, línies d’alta tensió…), un tema que no s’ha tractat mai seriosament perquè hi ha una gran pressió que ho evita. M’estic preparant per escriure un llibre sobre la bioelectricitat.”

Al llarg de la seva polifacètica trajectòria professional en el món de la farmàcia, el doctor Valls ha realitzat més de seixanta publicacions i ha dirigit 14 tesis doctorals. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i corresponent de la d’Espanya. Com ell mateix conclou, “no hi ha res que ompli tant una persona com pensar que ha contribuït a la formació d’altres. M’estimo molt el món de la farmàcia i formar dins d’aquest camp. És un honor poder transmetre coneixements i il·lusions a les joves promeses de demà, les que poden fer avançar la ciència.”