Text del 2006
En els darrers 15 anys hi ha hagut una evolució ascendent del coneixement a Catalunya.
La metodologia observacional i l’avaluació de programes d’intervenció són les dues principals línies de treball i de recerca que han guiat M. Teresa Anguera Argilaga, doctora en psicologia i catedràtica de metodologia de la facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona. Són dos àmbits que s’emmarquen en el món de la psicologia, disciplina que abraça un ventall d’àrees de coneixement molt diverses. “La psicologia és una ciència que té facetes molt diverses. Fa uns anys, només hi havia psicologia clínica, psicologia educativa i psicologia industrial (avui recursos humans). En l’actualitat, però, s’han desenvolupat nous àmbits, com el dels serveis socials, en què el psicòleg té un paper fonamental.”
Teresa Anguera va néixer en un petit poble de la província de Tarragona, Darmós, on la seva mare, Teresa Argilaga Font, era la mestra des del 1945. Aquella localitat de només 90 habitants la va veure créixer i formar-se. “La mare va ser la meva professora a l’escola del poble i després durant l’etapa del batxillerat, en què m’examinava per ensenyança lliure a Reus. Als deu anys vaig començar a estudiar sola a casa. Aquesta peculiaritat formativa m’ha influït al llarg de la meva trajectòria. La mare em donava classe a primera hora del matí i al migdia quan tornava de l’escola. D’aquesta manera vaig anar adquirint una gran disciplina per estudiar. Tinc uns records molt entranyables del meu poble i sempre he estat molt tarragonina. m’he sentit molt honorada pel fet que Darmós em convidés a fer el pregó de la Festa Major.”
A Zaragoza va estudiar-hi Preuniversitari i primer i segon curs de carrera; a tercer curs va traslladar-se a la Universitat de Barcelona, on va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura. “Immediatament després de llicenciar-me, el 1972, vaig entrar de professora ajudant al departament de Psicologia, format aleshores per 28 persones. Gairebé tres dècades després, tenim una facultat de Psicologia amb 270 professors. Les coses han canviat notablement. Paral·lelament, vaig fer la tesi doctoral.”
El 1979 la Dra. Anguera va aconseguir la plaça de professor adjunt i el 1985, la càtedra. “Em vaig especialitzar en metodologia, un camp transversal i necessari en qualsevol treball de psicologia. A partir dels anys 80 va començar a prendre forma el meu primer grup de recerca de metodologia observacional. El professor Ángel Blanco m’hi ha acompanyat al llarg d’aquests anys, i, més recentment, el Prof. José Luis Losada. També es va incorporar al grup de recerca el Prof. Pedro Sánchez Algarra, del departament d’estadística de la Universitat de Barcelona, que m’ha donat molt de suport, al marge que és el meu marit.”
Els primers anys de treball a la universitat van ser d’una especial duresa perquè el nivell de coneixements que hi havia era baix i no era fàcil accedir a recursos de cap tipus ni a les fonts d’informació actualitzades. “En els darrers 15 anys hi ha hagut una evolució ascendent del coneixement a Catalunya. Vàrem ser una generació abnegada i esforçada que va aconseguir que el nivell formatiu i de recerca ascendís de forma progressiva.”
Tot i això, el seu esperit crític fa que pensi que encara es pot anar més enllà. “Des de fa 40 anys, em llevo cada dia a les quatre del matí per estudiar i treballar. L’esforç dels docents i dels investigadors ha de ser constant per tal d’estar al dia i aportar nous coneixements als estudiants i a la comunitat científica. El treball formatiu de tot el col·lectiu docent unit a la voluntat de desenvolupament investigador ha fet possible que finalment els científics espanyols escriguessin articles a revistes internacionals amb índex d’impacte.”
Les fonts de saber de la Dra. Anguera en metodologia observacional han estat fonamentalment als Estats Units, país amb el qual s’han reduït distàncies en matèria de coneixement: “Si bé fa uns anys els estudis nord-americans eren capdavanters, en l’actualitat són pioners amb matisos, segons els àmbits i subàmbits. En temes molt concrets les universitats espanyoles podem arribar a destacar. Amb el Prof. Sackett i el Prof Bakeman, especialistes en el camp de metodologia observacional als Estats Units, hi ha una igualtat a Espanya en aquest moment pel que fa a l’avenç de la recerca.”
La metodologia observacional pretén estudiar aspectes acotats del comportament humà: “Estudiem el comportament perceptible en contextos naturals o habituals. Els darrers anys m’he centrat en la aplicació de la metodologia observacional a l’àmbit de l’esport. En un camp com aquest, en el qual es treballa en tasques aplicades, es pot ajudar a entendre problemes davant dels quals no se sap com actuar. Tenim un conveni de recerca amb el Futbol Club Barcelona mitjançant el qual aquesta entitat ens proporciona informació sobre partits de lliga que nosaltres analitzem i a partir dels quals s’elaboren informes i articles. També estem vinculats al camp de la salut, formant part de la Fundació CRAPPSI, on col·laboro en tasques de recerca, i portem a terme l’avaluació del programa Beveu menys (Departament de Salut de la Generalitat), que està previst implantar als CAP de Catalunya amb nous protocols.”
El balanç que fa la Dra. Anguera de la seva trajectòria investigadora és positiu. “Avui ens trobem en una fase de maduresa de la nostra línia de recerca. Un dels problemes que intentem resoldre és la manca de programes informàtics que facilitin l’automatització del procés d’observació, que avui dia està ja en fase de semiautomatització. Després de gairebé tres dècades de treball incansable, la valoració de la tasca realitzada és positiva, una tasca que ha estat fruit de la col·laboració de moltes persones entre les quals destacaria el Prof. Antonio Hernández Mendo, de Màlaga; el Prof. Oleguer Camerino, de Lleida; el Prof. Julen Castellano, del País Basc, el Prof. Toni Ardà, de La Coruña, i el Prof. Conrad Izquierdo, de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com el Prof. Carlos Santoyo, de Mèxic, i els Prof. Magnus Magnusson i Gudberg Jonsson, de Rejkyavik.”
La Dra. M. Teresa Anguera ha coordinat el Report de la Recerca en Psicologia a Catalunya de l’últim sexenni i s’ha responsabilitzat durant uns anys de la secció d’Investigació de l’ICE de la Universitat de Barcelona. Persona extravertida i oberta al coneixement, no ha deixat d’establir relacions acadèmiques amb investigadors i docents de tot el món. “La metodologia és transversal i té un àmbit substantiu de coneixement que m’ha portat a integrar-me en molts grups de diferent índole.” Va ingressar a la Reial Acadèmica de Doctors de Catalunya l’any 1999. Ha dirigit 34 tesis doctorals, de les quals bastants han estat codirigides amb diversos especialistes -com psiquiatres-. No ha deixat de lluitar per assolir els seus reptes. És també llicenciada en Dret i titulada en Magisteri, i actualment està fent el doctorat de Dret Administratiu amb el professor Joaquim Tornos. La seva energia queda plasmada en una trajectòria vital plena d’activitat docent i de recerca amb l’autoria i coautoria de 20 llibres, 78 capítols de llibre i 78 articles, a més d’haver participat en nombrosos congressos nacionals i internacionals.
