Text del 2005
La medicina nuclear és una observació químico-metabòlica del cos humà que es pot realitzar gràcies a l’aplicació de petites radiacions a la persona.
Els exàmens amb radioisòtops s’han desenvolupat de forma espectacular en els darrers anys gràcies als avenços en les àrees d’instrumentació i informàtica i en la utilització de nous fàrmacs. La doctora Carmen Martínez de Vírgala és cap de servei de medicina nuclear de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, des d’on ha desenvolupat gran part d’una trajectòria professional vinculada a aquesta branca jove de la ciència mèdica que en les últimes dècades ha demostrat una gran efectivitat en tasques de diagnòstic i en l’àmbit terapèutic. Carmen Martínez de Vírgala va néixer en un petit poble de Navarra i de ben petita va sentir una especial atracció pel món de la medicina. Animada per la seva família va iniciar una cursa formativa que la portaria anys més tard a desenvolupar la medicina en terres catalanes. “Els pares sempre van voler deixar als fills una herència intel·lectual; a més de l’aprenentatge oficial, estudis d’idiomes, piano, literatura, art, etc., i sempre inculcan-nos un gran esperit de superació. I ho van aconseguir. Vaig estudiar medicina a la Universitat de Navarra per el seu prestigi en la formació teòrica i pràctica. Hi destacava el seguiment personalitzat que es feia dels alumnes.”
Persona de mentalitat inquieta, la doctora va decidir realitzar l’especialitat a Barcelona, a la Ciutat Universitaria de Bellvitge. “M’agradava el món de la investigació i de la tecnologia, i la medicina nuclear reunia i combinava aquests elements. Barcelona era una marc idoni per realitzar l’especialitat; la societat catalana sempre m’havia agradat i també el seu nivell mèdic. Per tal d’integrar-me, vaig iniciar els estudis de català. El suport dels meus mestres i companys va ser vital per inserir-me amb rapidesa en un nou entorn cultural i aprendre a parlar el català. En aquest sentit, tinc un record molt bo del cap de servei de medicina nuclear de l’Hospital, doctor Ramos. La seva forma sistemàtica de treballar unida a una gran voluntat, van ser un mirall a l’hora de trobar el meu propi sistema de treball.”
Finalitzada l’etapa formativa, va desplaçar-se a Madrid per posar en marxa el servei de medicina nuclear de l’Institut Nacional d’Oncologia. «Al 1983 vaig aconseguir una plaça de l’especialitat a la ciutat de Tarragona on em sento plenament feliç i en la qual estic plenament arrelada.”
El servei de medicina nuclear de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona tot just començava a desenvolupar-se. Al ser una especialitat novedosa, vaig compaginar la meva formació personal amb la creixent responsabilitat professional a l’Hospital: “De totes les activitats realitzades, destacaria les estades a la Universitat de Uppsala –Suècia-, un del països pioners en noves tecnologies de l’imatge, resonància magnètica, nuclear i PET. Així com l’estudi de models matemàtics aplicats a la medicina a la Universitat de Stanford –Estats Units-, i els estudis de cardiologia nuclear a Toulouse –França-, entre d’altres. Seguint la meva inquietud investigadora i docent, vaig realitzar la tesi doctoral sobre el control i seguiment fisiològic de l’evolució natural de la pròtesi de maluc, i vàrem iniciar la formació docent en l’àmbit de la institució universitaria.”
Tot això va possibilitar que al 1987 a Tarragona es crees el servei, el primer fora de Barcelona. “Un servei inicialment reduït, on s’efectuaven solament proves hormonals de laboratori, però no proves d’imatge. Actualment és un servei multidisciplinari, dedicat fonamentalmente al diagnòstic i tractament ambulatori, amb especialistes, metges, químics, físics, infermers i tècnics especialitzats en medicina nuclear, que amb els equipaments i la tecnologia d’última generació, faciliten la tasca a tota la província de Tarragona. És avui dia un servei de referència, on s’efectuen més de 6.000 exploracions l’any.” “Altre experiència molt gratificant va ser la participació en l’Organització Internacional d’Energia Atòmica, amb seu a Viena -Austria-, en la bassant docent de controls de qualitat d’equips. Vaig assesorar i supervisar els programes de garantia de qualitat de l’especialitat a Xile, Argentina i Mèxic.”
La doctora Carmen Martínez de Vírgala recorda que les tècniques de medicina nuclear són tècniques no invasives. Si bé es proporciona una dosi de radiació al pacient, aquesta és molt baixa i no té efectes laterals. “Les dosis s’han anat reduint i estan molt estudiades i estandarditzades en funció dels pacients i les seves característiques d’edat i pes. A més, els isòtops radioactius tenen una vida molt curta, de tan sols unes hores.”
Per la seva naturalesa, els isòtops poden ser fàcilment quantificats i sotmesos a processos informàtics. Es basen en principis fisiològics, fet que proporciona una informació funcional sobre l’individu. La doctora Martínez de Vírgala defineix de forma clara i entenedora la medicina nuclear com “una ciència que veu el cos humà per dins, es una forma d’investigació de l’organisme que es tradueix a l’exterior impressionant la informació en plaques fotogràfiques o gammagrafies. És una observació químico-metabòlica que es pot realitzar habitualment, gràcies a l’aplicació de petites radiacions a la persona. Les tècniques ens permeten veure si una patologia està destorbant el funcionament normal de l’organisme.
Un vessant més de la medicina nuclear és la teràpia metabòlica que s’aplica en determinats tipus de càncer i en patologies benignes com l’hipertiroïdisme per exemple. “La tècnica és molt precisa, els isòtops no toquen altres parts de l’organisme. Així el càncer diferenciat de tiroide o el hipertiroidisme, es tracten i curen a través de la irradiació d’un isòtop del iode a les cel·lules tiroidals. La medicina nuclear és una forma d’investigació, una labor pluridisciplinària que dóna la possibilitat de dur a terme una medicina física, química i clínica.”
Passats els anys, la doctora Carmen Martínez de Vírgala segueix amb les mateixes il.lusions i inquietuds porfessionals. Recorda amb nostàlgia la seva terra de naixement, Navarra, i no oblida una cultura i una família que li van donar la força i l’empenta per assolir els seus reptes professionals.
