Text del 2004
Pertanyem al Departament de Justícia i som funcionaris, la nostra missió és l’assesorament mèdic i pericial.
La Dra. Claudina Vidal Gutiérrez és metgessa especialitzada en medicina legal i forense. “El que fem nosaltres és una assessoria tècnica i mèdica als tribunals de justícia. Podem fer peritatges per als jutges, els fiscals, i Tribunals com els Jutjats Penals, les Audiències. el Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal del Jurat. En tots els casos en què hi ha una lesió física o psíquica, una agressió sexual, n’hem de fer una valoració que sovint hem d’exposar davant dels tribunals. Pertanyem al Departament de Justícia i som funcionaris. La nostra missió és pericial i mèdica.”
Hi ha dues maneres d’esdevenir metge forense. “Una és preparar l’oposició al cos nacional de metges forenses que es fa a Madrid. A l’oposició hi ha diverses parts, entre les quals dret mèdic i medicina del treball També inclou toxicologia, sexologia, patologia i psiquiatria forense i un part practica. L’altra opció és via MIR, a les càtedres de medicina legal i forense.
Tothom s’imagina la tasca del metge forense en relació amb la mort, però en realitat és molt més àmplia. La Dra. Vidal exposa alguns exemples il·lustratius d’aquesta feina, tan interessant com desconeguda. “Quan una persona té un accident de trànsit fem el seguiment de les lesions i valorem les seqüeles que tindrà. En els casos de les persones grans que van perdent progressivament les capacitats cognitives, valorem fins a quin punt pateixen una pèrdua mental que les impossibilita per prendre les seves pròpies decisions. La violència domèstica ocupa gran part del nostre temps, veiem tots els casos de lesions dins l’àmbit familiar. També fem la valoració dels casos d’abusos sexuals a menors o de les violacions.”
La pràctica de les autòpsies és una part molt important de la tasca del metge forense. Bàsicament, l’autòpsia forense determina si una mort és natural o violenta i si hi ha hagut un factor extern. “La llei obliga a fer l’autòpsia en els casos de mort sobtada en què hi pugui haver sospita de violència o criminalitat. Quan s’ha produït un assassinat, hem de fer un estudi complet, estudiar-ne les lesions i esbrinar el mecanisme del decés, així com recollir mostres per els estudis químic, toxicològic o biològic»
A l’autòpsia es fa l’estudi de la cavitat cranial, la cavitat toràcica i l’abdominal. “L’autòpsia proporciona molta informació. En el cas d’un aneurisma, en fer l’obertura cranial potser hi ha una hemorràgia subaranacnoidea massiva. En el cas de l’infart, t’adones de la causa quan observes una trombosi a les coronàries.”
Va començar a estudiar medicina a l’Hospital Clínic i quan es va obrir la unitat docent de l’Hospital de Bellvitge s’hi va traslladar per fer-hi quart, cinquè i sisè. “A l’Hospital Clínic la formació era molt bona, però hi havia molta massificació. Bellvitge era diferent. Vaig formar part de la segona promoció d’estudiants de medicina que s’hi va formar. Érem un grup molt reduït, de vuitanta persones, ens coneixíem tots. El contacte amb els professors era molt més directe. Com a metgessa forense de l’Hospitalet que sóc, en moltes autopsies que faig els cadàvers provenen de l’Hospital de Bellvitge.”
Compaginava els estudis de medicina amb la tasca d’auxiliar de clínica a l’Hospital Clínic, feina de la qual se sent molt orgullosa, però que considera poc valorada. Quan va acabar la carrera, tenia vint-i-cinc anys i volia ser pediatra, però com que continuava treballant d’auxiliar va pensar que, després de l’esforç que li havia costat fer medicina, havia d’intentar treballar de metgessa com fos. “A l’Hospitalet, un dels metges forenses estava a punt de canviar de lloc de feina. Sense conèixer ningú vaig anar a parlar amb el jutge. Una de les persones que hi havia va presentar-me el jutge, el Sr. Ernesto García Mateo, qui em va demanar si tenia experiència. Li vaig dir que no, que havia acabat la carrera i que volia saber què era la medicina forense. Em va contestar: ‘si vostè ha tingut el valor de venir és perquè creu que està capacitada’. Em van trucar i vaig començar a treballar-hi d’un dia per l’altre.”
La primera setmana va passar la prova de foc. “Va ser una setmana dura, perquè em vaig trobar una persona que feia tres mesos que era morta. D’altra banda, també em vaig adonar que era una tasca més intensa i interessant del que podia imaginar. Primer vaig estar treballant-hi com a forense interina. L’any 1989 vaig aprovar l’oposició i després de fer les pràctiques a Madrid vaig tornar a l’Hospitalet a treballar-hi ja com a titular.”
L’Administració vetlla per la formació continuada dels metges forenses. “A través del Departament de Justícia i del Centre d’Estudis Jurídics, es fan uns cicles formatius. Quan comencem fem el cicle formatiu bàsic i després fem els cicles d’actualització en medicina forense. També es fa cada dos anys el Congrés d’Actualització en Medicina Forense, al qual vénen companys d’altres països, com els Estats Units, Escòcia, Israel o Portugal, especialitzats en temes punyents com poden ser les catàstrofes.”
El 26 de desembre de 2004 un tsunami va arrasar gran part del sud-est asiàtic. “Em va trucar el Dr. Josep Arimany, director de l’Institut de Medicina Legal, i em va demanar si volia anar com a voluntària a Tailàndia amb un grup de metges forenses per fer el relleu dels metges portuguesos que eren allà. No m’ho vaig pensar gaire i vaig dir-li que sí. Això era un dimarts al vespre, i vam marxar un dijous a les sis de la tarda.”
L’equip era multidisciplinari i el formaven nou persones. “Hi havia el Dr. Josep Arimany, que era el cap; el senyor Eduard Aizpun feia les funcions de suport administratiu, traduccions i tota la part logística; el senyor Ramon Llombart és el tècnic en autòpsies; el Dr. Narcís Bardalet, pediatre i metge forense a Figueres; la Dra. Anna Hospital, metgessa forense i odontòloga; el Dr. Ortigosa, odontòleg forense i metge forense; el Dr. EneKo Barberia, metge forense de Reus; el senyor Josep Lluís Rodríguez, mosso d’esquadra de la policia científica, especialista en la presa d’empremtes dactilars, i jo.”
Van començar a fer les autòpsies al temple de Khaolak, al nord de Phuket. El fet de dur a terme una bona tasca forense era fonamental per aconseguir fer el major nombre d’identificacions positives. “Hi treballàvem amb els equips d’Austràlia i de Nova Zelanda. Era tot molt intens. Fèiem les autòpsies amb una estàtua de Buda al costat que inspirava molt de respecte.”
Recorda la calidesa humana de la població tailandesa. “Els tailandesos són persones que desprenen pau, són molt servicials. D’acord amb les seves creences religioses, el que volien era oblidar, perquè consideraven que ja havien patit una desgràcia natural i no n’hi havien d’afegir una altra, així que treballaven per tornar a la normalitat. Es mostraven molt solidaris i agraïts amb nosaltres.”
La seva feina l’ajuda a valorar la vida. “Ens angoixem molt amb situacions a les quals, vistes des d’una altra perspectiva, trauríem importància. Com a metges forenses tenim el privilegi d’ajudar als demés amb situacions difícils de la vida.»
