Dra. Elena Barraquer Compte
Dra. Elena Barraquer Compte
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

DRA. ELENA BARRAQUER COMPTE

OFTALMOLOGIA

Text del 2004

El vessant humanista vers el pacient és fonamental en la tasca mèdica.

“L’oftalmologia és més que una professió, és una forma de vida.” Així s’expressa la doctora Elena Barraquer Compte, una professional de la medicina ocular que ha crescut al voltant d’una família d’oftalmòlegs que han sabut transmetre-li el millor de la ciència mèdica i l’han ajudat a encaminar el seu projecte de vida cap a l’especialitat oftalmològica. Després de gairebé vint anys vinculada professionalment a aquest àmbit es mostra plenament apassionada per l’oftalmologia, “per la possibilitat que m’ha donat d’ajudar les persones que pateixen patologies oculars. A nivell personal em sento plenament recompensada amb el treball que desenvolupo.” D’aquestes paraules se’n desprèn una actitud profundament humanista que distingeix la família Barraquer i que posa al pacient com a eix principal de l’activitat mèdica partint de la premissa que l’atenció i tracte proper al malalt són fonamentals per dur a terme una bona praxis.

La labor assistencial que desenvolupa actualment la doctora Elena Barraquer en el marc del Centre d’Oftalmologia Barraquer és recent. Una llarga etapa primer de formació i després de tasca assistencial a l’estranger han precedit la seva incorporació al prestigiós centre oftalmològic. Després de cursar els estudis de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i de fer pràctiques a la Vall d’Hebron va iniciar una etapa formativa als EUA: “Mai vaig dubtar que de gran seria oftalmòloga perquè viure i créixer en una clínica, respirar l’ambient mèdic, veure pacients i valorar la tasca professional del pare em feia veure molt clar el meu futur professional. Després de llicenciar-me en medicina vaig estar becada pel National Institut of Health de Bethesda, EUA, on vaig iniciar-me en el món de la recerca que després va continuar al Laboratori d’Anatomia patològica de l’Hospital Johns Hopkins i posteriorment i durant tres anys a la Universitat de Harvard fent l’especialitat en oftalmologia. Vaig estar dotze anys a Estats Units però van ser els dos darrers que vaig passar a la Universitat de Miami quan vaig especialitzar-me en els camps que actualment desenvolupo còrnia i segment anterior.”

La investigació en l’àmbit de l’oftalmologia li va permetre conèixer aspectes fonamentals de la medicina.  “Durant aquells anys vaig participar en els primers experiments amb làser excímer que avui s’utilitza per realitzar la cirurgia de la miopia.”

Posteriorment va entrar al camp de la medicina clínica encetant una nova etapa que li permetria posar en pràctica els coneixements adquirits: “Volia tractar directament amb pacients. El final de la meva formació americana va portar-me a estudiar en profunditat els tractaments de cataracta, còrnia i malalties de la superfície ocular.”

Després de la seva estada a EUA va traslladar-se a Itàlia per desenvolupar la medicina en una petita clínica. “Van ser tretze anys de treball assistencial, operant cataractes i còrnia i sobretot aprenent a tractar el malalt, entendre’l i escoltar-lo. Hi ha moltes malalties en oftalmologia que no tenen cura i que impliquen una pèrdua més o menys progressiva de visió. Al pacient se li ha d’explicar clarament la seva patologia però sense alarmar-lo. La majoria de malalts no es quedaran cecs sinó que potser perdran la capacitat de llegir, però no de deambular. Hi ha metges que no saben utilitzar les paraules adequades a l’hora de parlar amb el pacient. L’experiència italiana em va permetre consolidar i posar en pràctica els meus coneixements i sobretot millorar el tracte amb el pacient. No obstant això, ha estat el meu pare, una persona que tracta d’una forma molt especial cadascun dels seus pacients, com si fossin familiars, el meu referent. El vessant humanista vers el pacient és fonamental en la tasca mèdica. La capacitat relacional del metge amb el pacient és una mescla de quelcom innat i d’aprenentatge a través de l’exemple.”

El 2002 la doctora Elena Barraquer va tornar a Barcelona per incorporar-se a l’equip mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer. “Els anys que he passat fora de l’Estat espanyol m’han permès conèixer diferents cultures mèdiques i avui puc afirmar que a Catalunya hi ha una molt bona medicina comparada amb la que es practica en altres punts d’Europa. No he tingut cap problema en adaptar-me a l’equip de professionals de Barraquer, al contrari, la clínica m’ha donat més coneixement i jo també he pogut fer-hi les meves aportacions incorporant aspectes de la meva manera de veure la medicina. M’he responsabilitzat d’aquells aspectes que contribueixen a facilitar i agilitar els serveis als pacients i a millorar el tracte cap a ells. Un dels objectius de futur és poder informatitzar els historials mèdics dels 800.000 pacients que tenim. La informàtica té una paper important en un centre com el nostre en el que les proves es fan amb imatges digitals que el metge visualitza des de l’ordinador.”

Barraquer és un punt de referència per a molts oftalmòlegs. La seva manera de fer, els estudis i tractaments que s’hi realitzen són atentament observats i analitzats pels oftalmòlegs d’arreu del món. Si el seu avi, el professor Ignacio Barraquer, va inventar el facoerisífac, una espècie de ventosa per treure la cataracta, el professor Joaquim Barraquer va descobrir als anys 50 un enzim, l’alfaquimotripsina, que trencava la zònula i facilitava l’extracció del cristal·lí. Però també la doctora Barraquer ha fet la seva aportació particular al Centre: “Els meus estudis a EUA em van portar el 1989 a introduir un mètode per posar lents intraoculars de càmera posterior, un mètode molt més segur que el que es feia aleshores a casa nostra. Del meu germà he après moltes tècniques quirúrgiques, perquè és un gran cirurgià. L’important dels grans metges i investigadors és que als nous coneixements assolits, quant més difusió se’ls doni millor. Al llarg de la història la família Barraquer ha fet un gran nombre de contribucions de forma desinteressada a la medicina perquè el major nombre de pacient se’n beneficiés. Quan més metges sàpiguen fer bé una cosa més pacients podran ser ajudats.” Amb l’arribada de la doctora Barraquer al Centre s’ha posat en funcionament la Fundació Barraquer que té en perspectiva diversos projectes d’ajuda i cooperació amb països pobres amb poques possibilitats d’assistència mèdica.