Text del 2006
Intentem que els alumnes disposin d’uns coneixements mínims sobre la història, la legislació i la gestió de les diferents activitats professionals farmacèutiques.
La vida professional de la doctora en farmàcia Elvira Bel Prieto ha estat dedicada quasi exclusivament a la investigació en l’àrea de la història i legislació farmacèutica, una branca poc coneguda per al gran a públic, però força important per a la formació i exercici dels professionals de la farmacopea. Aquesta branca d’estudi va néixer sobretot a partir de l’interès dels mateixos farmacèutics pels antecedents i desenvolupament de la seva professió i sobre el marc normatiu que la regulava. “La farmàcia va ser un desig truncat per a la meva mare. Per aquesta raó, molt possiblement, els meus pares ens van transmetre la passió per aquesta dedicació, la qual cosa explica que tant el meu germà com jo optéssim per formar-nos i exercir com a farmacèutics, encara que en vessants diferenciades, ja que el meu germà va inclinar-se per la inspecció farmacèutica. En acabar la meva formació universitària, ja havia decidit que no m’atreia la vessant comercial i social de la professió i que més aviat tendia cap a la farmàcia hospitalària. Aleshores, però, es plantejava el repte de com especialitzar-m’hi, ja que el FIR –Farmacèutic Intern Resident– encara no estava reglat, la qual cosa determinava que els futurs farmacèutics hospitalaris es preparessin gràcies a la implicació dels caps d’unitat o de servei, que els permetien observar i aprendre el funcionament de les respectives farmàcies hospitalàries. Aquest justament va ser el meu cas, ja que doctor José María Suñé Arbussà, cap del servei de farmàcia hospitalària de la ciutat sanitària Vall d’Hebron, em va oferir la possibilitat d’observar i fer pràctiques al servei que dirigia. Al mateix temps també em va proposar un tema de tesi doctoral al voltant dels assajos físics del Catgut, fil de sutura absorbible. La recerca i l’aprenentatge del funcionament d’una farmàcia hospitalària van ser les meves principals dedicacions fins que l’any 1979 es va produir una vacant com a ajudant en la Càtedra d’Història i Legislació Vaig guanyar-la a través d’un concurs. Al començament, pensava que seria una activitat eventual perquè creia que la meva nova dedicació al voltant de la història, la legislació i les formes de gestió en el món de la farmàcia no m’atraurien pas. Com que l’àrea és tan àmplia, vaig decidir d’especialitzar-me, i vaig optar per la legislació. El meu desig de superació em va portar a aprofundir-hi, i de mica en mica m’hi vaig sentir més atreta, fins que em vaig adonar que era la branca de coneixement a la qual volia dedicar el meu futur laboral.”
Més d’un quart de segle després d’aquesta opció professional, Elvira Bel continua exercint com a professora titular de la Facultat de Farmàcia de Barcelona. En l’actualitat imparteix matèries de la llicenciatura i del doctorat, dins de l’àrea de legislació i gestió fonamentalment: “Sóc molt conscient de la importància de la matèria de pregrau que imparteixo, ja que intentem que els alumnes disposin d’uns coneixements mínims sobre la història, la legislació i la gestió de les diferents activitats professionals de la farmàcia. Pot ser que alguns no s’adonin de la importància d’aquests coneixements durant la seva època estudiantil, però sempre els agraeixen quan es troben en període d’exercici. Pel que fa al doctorat, el nostre departament es caracteritza per possibilitar que el realitzin professionals que treballen en diversos àmbits farmacèutics. El fet que la nostra àrea no requereixi la utilització d’un laboratori ni la permanència obligada a la universitat determina que puguin dedicar-s’hi professionals en actiu, moltes vegades relacionats indirectament o directament amb la matèria d’estudi. Alhora, però, aquesta especificitat condiciona que el temps invertit a elaborar-lo sigui superior al dels cada vegada menys nombrosos llicenciats que l’emprenen.”
Com a resultat de la seva intensa dedicació a la docència i recerca universitàries en legislació i administració farmacèutica, la doctora Bel ha participat en la confecció de nombrosos estudis i llibres tècnics, entre els quals destaquen Aportación al estudio de los hilos de sutura absorbibles, Gestión empresarial farmacéutica, Compilació de legislació en farmàcia hospitalària i Legislación farmacéutica española, última obra que va iniciar el professor Suñé l’any 1966 i de la qual va ser coautora en les darreres edicions: “era el llibre guia dels estudiants pregraduats. Els canvis d’hàbits i la introducció de les noves tecnologies determinen, però, que cada vegada tingui menys sentit la reimpressió o revisió d’un manual d’aquestes característiques.” Aquesta tasca de transmissió especialitzada de coneixements mitjançant l’ensenyament i les publicacions especialitzades, l’ha combinada amb la divulgació mitjançant xerrades i conferències a diverses institucions de tot l’Estat espanyol.
En els últims anys, la doctora Bel s’ha anat subespecialitzant en un àmbit molt concret dins de la legislació farmacèutica: els anomenats medicaments orfes, és a dir, aquells que serveixen per tractar els pacients afectats per una malaltia poc comuna, amb una prevalença de cinc o menys casos per cada deu mil pacients: “El meu interès va començar arran de la tesi doctoral que vaig dirigir a Cristina Salinas i després amb la col·laboració amb el Dr. Manuel Posada, de l’Instituto de Salud Carlos III, que actualment coordina la Red Epidemiológica para la Investigación de Enfermedades Raras (REpIER), de la qual formo part com a coordinadora del Grup d’Investigació Terapèutica de Malalties Rares (GITER), que té com a objectiu recollir i facilitar informació sobre l’accessibilitat i subministrament de medicaments destinats a tractar aquestes patologies poc freqüents.”
A partir d’aquesta primera recerca, la doctora Bel va poder determinar el paper i les característiques del sector farmacèutic en l’evolució dels medicaments orfes i del tractament de les malalties poc comunes: “No podem oblidar mai que els laboratoris farmacèutics tenen sempre interessos empresarials, perquè no en va són entitats amb ànim de lucre. Aquest fet determina que no se sentin especialment inclinats cap a la investigació i el desenvolupament d’uns fàrmacs que tenen un públic potencial força restringit, de manera que pot ser difícil compensar la despesa en investigació que requereixen. Per això, cal que l’Administració en promogui i n’incentivi la investigació i la producció. En l’actualitat, el principal incentiu existent és l’exclusivitat comercial dels medicaments orfes durant deu anys, sempre que no aparegui un nou producte l’eficiència superior del qual hagi estat demostrada.”
Com a resultat de la seva preocupació pel coneixement i difusió del dret i formes de gestió farmacèutica, la doctora Bel és actualment la presidenta de l’Associació Europea de Dret i Economia Farmacèutica, una entitat que reuneix professors i especialistes europeus en la matèria, i participa activament en el projecte europeu EUORFARM, que té com a objectiu centralitzar i informatitzar la informació suscitada al voltant d’aquestes matèries al nostre continent.
