Dra. Joaquima Júdez Fageda
Dra. Joaquima Júdez Fageda
PC, 16è VOLUM. Especialitats mèdiques de Barcelona, I

Dra. JOAQUIMA JÚDEZ FAGEDA

PEDIATRIA I PSIQUIATRIA – PSIQUIATRIA INFANTO-JUVENIL

Text del 2004

Hi ha una visió més realista sobre els discapacitats que ha incidit en una menor estigmatització i en l’exigència d’un reconeixement dels seus drets. 

El món de la medicina abraça un gran nombre d’especialitats que pretenen donar resposta a les necessitats de salut de la població. La pediatria i la psiquiatria infantojuvenils són les especialitats que han ocupat l’interès de la doctora Joaquima Júdez Fageda des d’una perspectiva pionera amb la realització d’estudis i l’assistència des de la pediatria i la psiquiatria infantojuvenil i també de la salut mental en el cas de les persones afectades de disminució psíquica. Al llarg d’una dilatada trajectòria professional vinculada a aquests àmbits mèdics, avui continua transmetent l’experiència i coneixement assolits a través de la docència i de la direcció de diferents institucions que tenen per objectiu donar resposta a les necessitats sociosanitàries de la població. Va arribar a la medicina després de passar uns anys com a mestra d’escola. La vocació docent i la inquietud per aquesta especialitat la van conduir a cursar la carrera de medicina i a obtenir la llicenciatura l’any 1965 a la Universitat de Madrid. L’any 1968 obtingué l’especialitat de pediatria i puericultura a la Clínica Infantil del Nen Jesús de Sabadell adscrita a la Càtedra de Pediatria i Puericultura de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona mitjançant una beca del Consell de l’Obra Social de la Caixa de Sabadell. El 1969 va especialitzar-se en psiquiatria. “Amb aquesta trajectòria formativa, el 1967 el Consell de l’Obra Social de la Caixa de Sabadell em va proposar la creació i posada en funcionament del Centre de Medicina Preventiva Escolar per atendre les necessitats psicosociobiològiques de la població infantil de Sabadell i comarca. En aquest centre format per vint-i-quatre professionals de caràcter interdisciplinari (metges de diferents especialitats, psicòlegs, pedagogs, logopedes, assistents socials, mestres…) vam encarregar-nos de l’atenció somàtica i psicològica dels nens de les escoles públiques i privades dle Vallès Occidental. Aquest centre va ser considerat pilot i el 1971 va obtenir el reconeixement de ‘centre model’ per part de la Jefatura Provincial de Barcelona de la Sanitat Nacional.”

Va ser en l’experiència professional en aquest centre de medicina preventiva escolar que la doctora Júdez i el seu equip va detectar les necessitats especials de nens amb retard mental, un grup de població tradicionalment desatès amb un ventall d’aspectes per cobrir, principalment el sanitari, l’educatiu i la integració sociolaboral. “Vaig ocupar el càrrec de directora mèdica de les escoles i tallers per a persones amb discapacitat psíquica de Sabadell que integraven Santa Gemma, Bellapart i CIPO. Vam realitzar una tasca important sobretot d’activació i consolidació d’un tipus d’entitats que necessitaven un impuls i una actualització de sistemes pedagògics. L’objectiu va ser atendre el discapacitat psíquic des d’una perspectiva global. Vam ser pioners en la integració de nens amb deficiència mental límit i lleu en escoles ordinàries, fet que va contribuir a un major coneixement de la població sobre la realitat dels discapacitats mentals. Avui aquests centres estan integrats dins de la xarxa d’assistència pública de la Generalitat de Catalunya. A la societat actual hi ha una visió més realista sobre els discapacitats que ha incidit en una menor estigmatització i un reconeixement dels seus drets.”

Els seus esforços en benefici dels infants amb disminució mental van portar-la a lluitar per posar en funcionament un centre pioner a Catalunya, el Centre d’Atenció Precoç que atén la població de Sabadell i comarca, de zero a sis anys amb problemes de risc de retard mental i ofereix tractament d’estimulació cognitiva, logopèdia, entre d’altes i també l’assessorament a pares i escoles. El seu interès pels aspectes més íntims de les persones amb una discapacitat psíquica l’ha portat a realitzar estudis pioners a l’Estat espanyol, com el que fa referència al desenvolupament sexoafectiu en la deficiència mental. Els seus treballs s’han convertit en un punt de referència per a un gran nombre de professionals d’aquest camp de la psiquiatria. “Vaig iniciar aquests estudis en un moment polític i social que no acompanyava poder tractar obertament i públicament el tema de la sexoafectivitat en les persones amb discapacitat psíquica. A més del vessant científic, també vaig incorporar aspectes ètics a l’estudi gràcies al suport de professionals del Centro Borja de bioètica, entitat pionera en el camp de la bioètica. Aquests treballs em van decidir a partir dels anys setanta a iniciar uns cicles de conferències sobre la sexoafectivitat en les persones amb discapacitat cognitiva en centres d’educació especial, associacions de pares i organitzacions professionals de Catalunya i Balears, entre altres punts de l’Estat espanyol.”

En l’actualitat presideix l’Associació Pro Discapacitats Psíquics de Sabadell i comarca i és membre activa de la Fundació Catalana Tutelar de Deficients Mentals de Barcelona. També ha publicat diversos estudis en l’àmbit de la psiquiatria i dels discapacitats psíquics i ha presentat comunicacions en congressos nacionals i internacionals. Les seves inquietuds mèdiques en el camp de la psiquiatria la van portar a doctorar-se. “El 1993 vaig obtenir el doctorat amb una tesi qualificada d’excel·lent cum laude amb l’estudi dedicat a l’encopresi.”

La docència ha estat i continua sent una de les grans necessitats professionals de la doctora, la millor manera de transmetre uns coneixements mèdics i humans als futurs professionals de la salut mental. “Al llarg de la meva trajectòria professional he dut a terme cursos relacionats amb els transtorns mentals infanto-juvenils. El 1985 vaig rebre un reconeixement molt especial per part de la Federació Catalana Pro Persones amb Disminució Psíquica per la meva participació en els cursos de formació de monitors. Des del 1992 sóc professora associada de la facultat de psicologia i pedagogia Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, on tracto d’esperonar els estudiants a treballar de valent en el camp de la salut mental que considero apassionant i que encara té forces reptes pel devant.”

Paral·lelament és la promotora i coordinadora del màster en psicopatologia infantojuvenil que realitza la Universitat Ramon Llull des del 1994. La seva dedicació a la psiquiatria s’ha desenvolupat bàsicament al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell. De forma paral·lela també ha realitzat una important tasca dins l’àmbit de la pediatria en un centre d’atenció primària de Sabadell. La pràctica mèdica desenvolupada per la doctora Júdez especialment en l’entorn sabadellenc ha donat els seus fruits. A través de la divulgació mèdica i de la tasca assistencial ha permès que els infants i joves de la comarca creixessin sota un millor control mèdic. La seva dedicació a la detecció, tractament i ajuda de les persones amb disminució mental en el marc de la població vallesana li va merèixer el 2001 la medalla d’honor de la ciutat de Sabadell, un reconeixement a una dilatada labor de recerca, assistència i docència que ha estat un referent per al col·lectiu mèdic català i espanyol.