Texto del 2006
Treballem en un projecte sobre la generació automàtica d’informes mèdics.
El 2001 M. Antònia Martí Antonín, doctora en Filologia, va crear l’empresa Thera especialitzada en aplicacions informàtiques basades en el Processament del Llenguatge. Thera, Centre de Llenguatges i Computació SL, va sorgir com a spin-off del Centre de Llenguatge i Computació de la Universitat de Barcelona (CLiC), un grup d’investigació amb una gran experiència en l’àrea de la lingüística computacional, en el desenvolupament d’aplicacions en el camp de les tecnologies del coneixement i en la gestió d’informació basada en l’enginyeria lingüística. Ubicat al Parc Científic de Barcelona, el CLiC ha estat membre de la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica (X-IT) del Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), de la Generalitat de Catalunya. “Thera és una empresa de serveis especialitzada en la creació de recursos avançats en enginyeria lingüística i aplicacions tecnològiques innovadores.”
Administrada i dirigida pel Sr. Castellón des de 2003, Thera reuneix un grup dinàmic i versàtil de deu joves lingüistes i enginyers informàtics amb un alt nivell d’especialització. La Sra. Martí explica la tasca de Thera: “El grup de recerca dissenya recursos d’enginyeria bàsics que fan possible el processament automàtic del llenguatge, és a dir, processar textos per tal d’extreure’n la informació, organitzar-la, recuperar-la i classificar-la. Aquests programes fan treballar l’ordinador a un nivell més proper a com actuem els humans, a partir del tractament del contingut dels documents digitals.”
Matisa el Sr.Castellón: “Fem recerca bàsica a la universitat i a Thera desenvolupem aplicacions que resolen els problemes puntuals que poden tenir les institucions o les empreses. El Centre Llenguatge i Computació CLiC investiga, busca solucions, i Thera les implementa. La tasca de l’empresa durant aquests anys ha estat la de crear mercat, des de dos punts de vista. D’una banda, oferim un producte que té una rendibilitat i una utilitat i, de l’altra, volem convertir en productes útils els projectes desenvolupats en I+D. Oferim una tecnologia nova que permet resoldre problemes que la gent ni tan sols es planteja o no sap que tenen solució.”
La formació de la Sra. Martí es va iniciar el 1980 a l’empresa Intersoftware, SL, on va participar en un projecte d’I+D sobre indexació automàtica de documents. “En el marc d’aquest projecte, es va formar un grup d’informàtics i de lingüistes en l’àrea de la Tecnologia Lingüística. Al final dels 80 els investigadors del projecte ens vam incorporar al món universitari, els informàtics a la Universitat Politècnica de Catalunya i els lingüistes a la Universitat de Barcelona. Aquest passat en comú explica l’estreta col·laboració que han mantingut els grups de recerca d’ambdues Universitats, fet que s’ha materialitzat en la participació conjunta en projectes tant d’àmbit nacional com internacional. Aquests projectes ens han permès ser competitius pel que fa a la recerca en el processament de llenguatge i establir contactes amb els investigadors més destacats de l’àrea tant d’Europa com d’Estats Units.”
Als 90 al substituir la màquina d’escriure per l’ordinador es comença a generar un gran volum d’informació textual en format electrònic, adquireix un sentit real el vessant aplicat de la tecnologia lingüística. Es comença a construir el pont que posarà en contacte la recerca en tecnologia lingüística amb la societat. Això explica que “al final dels 90 CLiC inicii una activitat de transferència de tecnologia que li permet, d’una banda, desenvolupar aplicacions per a fer front a les necessitats que planteja la Societat de la Informacó i, d’una altra, ampliar i enfortir les pròpies linies de recerca. Al 2000, CLiC passa a formar part de la Xarxa-IT del CIDEM. La demanda de projectes per part del sector privat fa que CLiC decideixi crear una empresa per tal de convertir en producte final el coneixement i la tecnologia desenvolupats en el sí de la universitat. El resultat d’aquesta voluntat de transferència de tecnologia és la spin-off Thera.”
De llavors ençà, Thera ha ofert els seus serveis a nombrosos clients tant de l’empresa privada com de caràcter institucional. Com a productes de l’empresa “destaquem la creació i el desenvolupament per a la Universitat de Barcelona, de SiscoTTerm, un programa subvencionat per la Generalitat que té com a objectiu ajudar als correctors i professionals en llengua catalana, facilitant-los la validació i consulta de nous termes.”
El Sr. Castellón constata la relació de Thera amb el sector mèdic. “Treballem en un projecte sobre la generació automàtica d’informes mèdics. Mitjançant aquest sistema, el metge comunica uns conceptes al programa informàtic i aquest redacta automàticament un informe. Permet guanyar temps en benefici del pacient, perquè actualment el nombre d’informes que es redacten als hospitals és enorme. Amb aquest programa es podrà elaborar un informe en català, en castellà o en una altra llengua, d’una manera molt ràpida. A més, es considera la possibilitat de fer l’informe a dos nivells de llenguatge, un per als usuaris i l’altre per als metges. En aquest projecte hi col·laboren entitats mèdiques, hospitalàries i empreses d’informàtica.”
Pel que fa a la terminologia mèdica, Thera ha creat un navegador que es pot visitar per Internet. “Funciona molt ràpid i permet navegar pels estàndards de comunicació internacionals en terminologia mèdica. Aquest navegador inclou més d’un milió de termes mèdics.”
El grup de recerca CLiC va guanyar el segon premi Emprenedors 2000 pel projecte WordMed, una xarxa semàntica de termes mèdics que havia de ser un component d’un sistema d’ajut a la redacció d’informes. “En el projecte hi van participar especialistes de l’àmbit de la documentació mèdica, informàtics i lingüistes. Com a resultat es disposa d’una xarxa semàntica de malalties.”
Pel que fa a la situació de l’especialitat a Catalunya, estan d’acord que “ens podem comparar amb els països que estan en primera línia en aquestes tecnologies. La diferència és que el mercat a d’altres països i, en especial, el nord-americà, és 50 vegades més gran que el nostre. El repte que tenim plantejat actualment és crear i obrir aquest mercat ara i aquí.”
