Sra. M. Pilar Mas Lombarte
Sra. M. Pilar Mas Lombarte
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

M. PILAR MAS LOMBARTE

Servei de Farmàcia de la Fundació Hospital Asil de Granollers

Text del 2006

Cal reconèixer i descobrir les possibilitats que ofereix la investigació en la pràctica diària de la farmàcia hospitalària.

La farmàcia d’oficina i la farmàcia hospitalària són considerades avui, a la majoria de països del món, els escenaris naturals de la pràctica farmacèutica. La farmàcia hospitalària ha evolucionat de forma notable Mentre que en el passat la seva funció principal era preparar i distribuir medicaments, en l’actualitat s’ha convertit en un espai per promoure’n i garantir-ne l’ús racional i segur i per realitzar docència i investigació. M. Pilar Mas Lombarte, doctora en farmàcia i cap del servei de farmàcia hospitalària de la Fundació Hospital Asil de Granollers, porta trenta anys treballant en un servei que va veure com prenia forma. Nascuda a Barcelona, va estudiar farmàcia a la Universitat de Barcelona, on va llicenciar-se el 1976. “En aquells anys el doctor Bonal començava a introduir el concepte de farmàcia hospitalària a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Em va atraure aquell projecte que havia de tenir un paper fonamental a partir d’aleshores en l’entorn hospitalari català. Vaig entrar a treballar a l’Hospital General de Granollers, on amb el doctor Triquell vam començar a introduir el sistema de distribució de medicaments en dosi unitària dels pacients. Aleshores la farmàcia de l’hospital estava molt centrada en la distribució del medicament i en la seguretat en aquesta distribució. L’Hospital de Granollers va ser el primer a introduir aquest sistema, que proporciona molta informació sobre el pacient, a tot el centre. Actualment també donem la medicació, però ens centrem molt en el coneixement del medicament. Les circumstàncies a la farmàcia hospitalària han anat canviant i això fa que per als professionals es converteixi en un repte diari que avui ens condueix a les portes de la robotització i de tractaments totalment individualitzats.  

La doctora Mas no ha deixat de formar-se i en la seva trajectòria destaca la formació en medicina, i en gestió i avaluació de tecnologies mèdiques. A més, és membre de la Comissió Nacional de l’especialitat de farmàcia hospitalària i professora mèdica associada de la Facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona. Un nou concepte de la farmàcia hospitalària així com el desenvolupament de noves formes de treball s’han anat introduint en aquest servei. “Hem passat de ser gestors en l’adquisició, preparació i dispensació de medicament a anar ampliant els nostres horitzons i prestacions tant dins com fora de l’hospital. La farmàcia hospitalària és un servei clínic, integrat dins la resta d’àrees de l’organització hospitalària. El nostre objectiu ha passat de ser el medicament per convertir-se en la transmissió de coneixement. Els farmacèutics hospitalaris som gestors de coneixement. Sabem molt sobre el fàrmac i donem suport a qui el necessita (metges, infermers, malalts, estudiants…). La introducció dels sistemes informàtics avançats ha estat fonamental per poder emmagatzemar informació i tenir capacitat per transformar-la en coneixement.”

Formen part de les funcions d’aquest servei “la responsabilitat tècnica de l’adquisició, qualitat, correcta conservació i custòdia dels medicaments i dur a terme la dispensació individualitzada diària i el control del tractament dels pacients. També l’elaboració i manipulació de medicaments que necessiten els nostres malalts.  Coneixem com s’ha d’utilitzar el medicament, el seleccionem, fem guies farmacològiques, protocols, assessorem el professional que n’ha de prescriure… som una eina de gestió molt important dins l’hospital.”

La participació de la farmàcia hospitalària en les actuacions de l’hospital va més enllà, per exemple en el marc dels encara incipients comitès d’ètica assistencial: “Un dels temes a debat és la importància que el malalt també pugui participar en les decisions del seu tractament farmacològic. En aquest sentit, els malalts agraeixen molt el contacte amb el farmacèutic, una figura que els pot donar suport en aspectes que els preocupen i assessorar sobre com han d’administrar-se el fàrmac. Som assequibles i això és un atribut molt important. Desafortunadament, la població encara disposa de poca cultura farmacològica. Els tractaments pal·liatius són un dels grans avenços mèdics dels darrers temps El tractament pal·liatiu pretén minimitzar una simptomatologia i minimitzar el dolor sense causar agressió. L’ètica és un repte per a tots els professionals dedicats al món assistencial.”

La farmàcia forma part d’altres comissions de l’hospital on els seus coneixements poden ser útils. Això també inclou la participació en sessions hospitalàries. “El nostre servei disposa d’una comissió pròpia on es tracten tots els temes relacionats amb el medicament, però també forma part de la comissió d’infeccions, d’assajos clínics, de docència, de qualitat assitencial, entre d’altres, cosa que posa de relleu que som un servei central amb una perspectiva àmplia de l’hospital. I és que el medicament és pertot arreu. Els farmacèutics hem après a veure el món des d’un prisma especial que ens ha fet adquirir una visió molt valuosa per al conjunt de la sanitat.”

La formació continuada dels professionals del servei també és fonamental: “Els tres farmacèutics que integrem el servei vam plantejar-nos fa uns anys com a política de servei realitzar el doctorat en algun tema de la nostra especialització que fes referència a la pràctica assistencial. Hi ha qui pensa que la investigació només té lloc en un laboratori, quan a nivell assistencial la pràctica diària és un camp de recerca i experimentació molt gran. Cal reconèixer i descobrir les possibilitats que hi ofereix la investigació. Tinc moltes esperances posades en la investigació que podem realitzar des de les farmàcies hospitalàries.”

Fruit dels treballs i investigacions que han dut a terme han publicat articles i capítols i han presentat comunicacions en congressos sobre els diferents àmbits d’especialització dels seus col·laboradors. “El doctor Pardo s’ha especialitzat en la seguretat en l’ús del medicament, la doctora Sagalés en la nutrició artificial i jo mateixa en qualitat assistencial, gestió i avaluació.”

L’especialitat en farmàcia hospitalària és enriquidora, apassionant i molt versàtil, “s’hi tracten temes molt diversos que van des de la nutrició a la selecció de medicaments. Els residents de farmàcia que preparem tenen davant una gran quantitat de coneixement per descobrir i la responsabilitat que porta implícita la professió. Aquesta àrea de coneixement, que fins i tot permet subespecialitzacions, es troba en un moment de creixement per la seva capacitat d’intervenir en diferents àmbits hospitalaris. Dels metges aprenem molt però també tenim molt per oferir-los.”

Les moltes funcions que es desenvolupen des del servei de farmàcia hospitalària, de tipus administratiu, assistencial, tecnològic i científic, no fan més que corroborar la importància de la labor que s’hi realitza pel correcte funcionament de l’entitat hospitalària.