Text del 2004
En qualsevol malaltia és imprescindible realitzar un diagnòstic acurat per tal que el pacient rebi el tractament oportú.
La Dra. M. Roser Lafuente és especialista en hematologia, hemoteràpia i anàlisi clínica, actualment exerceix a la seva consulta privada i també treballa en el laboratori General Lab., de l’Hospital del Sagrat Cor. La seva dedicació al sector mèdic és fruit d’una precoç vocació marcada pel seu entorn familiar. “Des que tinc ús de raó que recordo el meu afany per arribar a ser metgessa. El meu besavi ja es dedicava a la medicina, havia estudiat a la universitat de Saragossa, on va ser company de curs del Dr. Santiago Ramón y Cajal. Aquesta tradició mèdica s’ha anat canalitzant de generació en generació, i tant el meu avi com el meu pare també s’hi van dedicar. El meu primer contacte amb la medicina es va produir quan vaig començar a ajudar el meu pare a la consulta que tenia a casa.”
Actualment les dones s’estan imposant en el camp mèdic, però, fins fa ben poc, quan plantejaven la voluntat d’estudiar medicina, malgrat existir antecedents familiars en aquest sector, moltes topaven amb impediments de tipus social. “El meu pare era un home de perspectives obertes i la meva mare, tot i que en casar-se va deixar de treballar, fins aleshores havia exercit d’infermera a l’Hospital Clínic de Barcelona. Possiblement aquest fet va contribuir en el seu interès perquè, tant el seu fill com les seves filles, estudiéssim una carrera superior si teníem la capacitat per fer-ho. Jo vaig triar l’especialitat d’hematologia perquè tant m’atreia l’estudi de les cèl·lules, com m’interessava l’experiència de tractar amb els pacients. En aquell moment el ventall d’opcions era molt més limitat que no pas ara, ja que encara no existien carreres com la biotecnologia o la biologia molecular. En l’hematologia vaig trobar una bona oportunitat de compaginar els meus dos punts d’interès.”
El seu període de formació va desenvolupar-se a l’Hospital Clínic. En aquell moment a la universitat s’hi trobaven grans docents, però, per altra banda, hi havia una manca de recursos que repercutia en l’ensenyament pràctic. “Existien pocs mitjans, les classes eren bàsicament teòriques, el vessant pràctic se l’havia de buscar el mateix estudiant. En el meu cas, quan estava a tercer curs, vaig entrar com a alumna interna a la Clínica Mèdica B del professor Soriano. Després d’aquest període vaig fer l’especialitat a l’Escola d’Hematologia del Dr. Farreras Valentí. D’aquella etapa guardo molt bon record de la Dra. Woessner, una persona que va marcar la meva manera d’entendre la medicina. Amb ella vaig estar treballant fins l’any 1990 a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona. També durant aquells anys vaig tenir l’oportunitat de col·laborar en la seva consulta privada, el Gabinet de Citologia Hematològica de la Clínica Dexeus.”
Després d’una llarga trajectòria en la medicina pública, va arribar un moment en què va entrar a formar part de l’àmbit privat. “L’any 1995, quan el Dr. Echevarne es va fer càrrec del laboratori de l’Hospital de la Creu Roja, em van traslladar a la central que els Laboratoris Echevarne tenen al carrer Provença de Barcelona i vaig passar a ser la cap de laboratori d’Hematologia.”
Per la seva complexitat, el camp de l’hematologia és una disciplina força desconeguda fora de l’àmbit professional. Quan es fa esment a l’estudi de la sang, és fàcil d’imaginar una sèrie de mitjans tecnològics que hi contribueixen, però, òbviament, és el professional qui, amb els seus coneixements, possibilita uns resultats concloents. “L’hematologia s’ha d’entendre com l’especialitat mèdica que s’ocupa de l’estudi de la sang, els seus trastorns i el seu tractament. Quan parlem d’hematologia ens referim tant a l’estudi de les cèl·lules que circulen per la sang com al de totes les entitats biològiques i bioquímiques que la sang transporta. Aquest fet permet que, a partir de les analítiques, no només puguin manifestar-se les alteracions pròpies de les malalties de la sang, sinó que també sigui possible esbrinar irregularitats que repercuteixen en els diferents òrgans del cos. S’ha de tenir en compte que existeix un gran nombre de patologies que només poden ser diagnosticades a través d’una anàlisi de sang. El procés de recerca d’alteracions és diferent en cada cas que s’hagi de determinar. En qualsevol circumstància, però, és imprescindible actuar al més aviat possible: seria òptim començar l’analítica abans de dues hores després de l’extracció, però, en tot cas, mai no s’han de sobrepassar les sis hores. Per realitzar un estudi hematològic bàsic s’ha de col·locar la mostra sanguínia dins d’un aparell en què hi ha una sèrie de reactius que proporcionen una successió de valors conformats en una vintena de paràmetres, d’aquesta manera s’obté un perfil global de la sang que s’anomena hemograma. Amb l’obtenció d’aquest hemograma comença la feina pròpiament dita de l’hematòleg analista, ja que és a partir d’aquest moment quan el professional determina, en el cas que existeixi, el nivell d’anomalia i procedeix a fer un diagnòstic tenint sempre en compte l’edat i el sexe del pacient.”
Tothom sap que la sang pot emmalaltir, però és força més complex saber per què es produeixen aquestes malalties hematològiques. “Les cèl·lules madures que circulen per la sang neixen a partir d’una cèl·lula mare que hi ha al moll de l’os, la qual cèl·lula mare conté una sèrie de gens. La malaltia és el resultat d’uns gens malmesos que poden haver-se deteriorat tant a conseqüència d’una lesió heretada, és a dir, genètica, com per l’efecte de certs factors ambientals nocius.” “En qualsevol malaltia és imprescindible realitzar un diagnòstic acurat per tal que el pacient rebi el tractament oportú. Per obtenir un bon diagnòstic cal posar esment en tot el procés analític, des que s’observa la primera cèl·lula fins que es procedeix a l’anàlisi molecular.”
