Text del 2003
Posar-nos al lloc del pacient ajuda a millorar el funcionament de l’Hospital.
.
En el llindar del segle xxi moltes institucions sanitàries s’estan transformant per fer una medicina innovadora i eficaç sense deixar de banda les noves necessitats assistencials de la societat, conjugant ciència i humanitat alhora. Aquests grans projectes requereixen el treball d’un equip de persones que hi creguin, i un liderat que els faci creure-hi. Així és com està canviant l’Hospital de l’Esperit Sant, en paraules de la seva gerent des del 2001, la doctora M. Teresa Esteva: “El projecte de canviar tot un hospital em va entusiasmar, a mi els canvis m’agraden i els projectes me’ls he de creure. També és important que la gent et doni confiança per dur-lo a terme. A l’Hospital hi havia un cert escepticisme per la promesa eternitzada d’un centre nou, però crec que el futur el construïm entre tots i així ho intento transmetre.”
La doctora Esteva, amb la seva experiència en gestió a la sanitat pública catalana, sap que les institucions han d’adaptar-se a les canviants necessitats socials: “La qualitat de vida de la societat actual, que busca un nivell alt de confort, fa que el 2004 no puguem seguir tenint un hospital amb una estructura del segle passat.”
L’hospital colomenc va ser fundat el 1917 com a sanatori antituberculós, és propietat de la Fundació Benèfica Privada Hospital-Sanatori de l’Esperit Sant i ja va transformar-se amb l’eradicació de la tuberculosi els anys seixanta, però ara “l’edifici és estructuralment antic, per això n’estem fent un de nou, al costat del vell. N’és previst l’acabament cap el 2006 i contindrà els serveis assistencials actuals de l’Hospital. Després de traslladar-los-hi, rehabilitarem els pavellons actuals, que es destinaran a l’atenció sociosanitària, amb cent llits, i a serveis interns, com ara aules de formació.”
Tot i que la Fundació té un patronat en què hi són representades, a més de la societat civil, diferents institucions de l’entorn com l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, l’Arquebisbat de Barcelona i la Conselleria de Sanitat, la gerent afirma que va trobar-se amb una “institució molt tancada, que li faltava relacionar-se amb un entorn com l’hospital terciari de referència, Germans Trias i Pujol (Can Ruti) o altres hospitals com el Municipal de Badalona.”
La gerent creu molt en aquesta relació amb l’entorn hospitalari perquè “ajuda els metges a formar-se en altres llocs, compartir experiències i informació. Amb Can Ruti estem establint col·laboracions en diagnòstics i tractaments i recentment hem signat un conveni per impartir el postgrau en medicina interna i traumatologia, fet molt positiu perquè comportarà el repte d’estar contínuament en formació.”
Per a la doctora Esteva l’activitat docent obre les portes de l’hospital i l’actualitza: “La formació és molt enriquidora per a un centre, tant l’externa com la interna. Ara ja impartim el pregrau de traumatologia i de medicina interna als estudiants de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb l’Hospital Clínic. També vénen els estudiants de farmàcia hospitalària, d’infermeria, de fisioteràpia, de psicologia, i els de tècniques de laboratori. Pel que fa a la formació interna, des de mitjans del 2001 hi estem treballant molt, hem creat una comissió per a la formació continuada del personal.”
Un altre factor de l’entorn molt important per a la doctora Esteva és la població que l’Hospital ha d’atendre: “La zona del Besòs és complexa. Santa Coloma presenta un entorn social difícil, agreujat per les darreres onades d’immigració que han portat molta població de països africans i asiàtics, a la qual manquen molts recursos i amb qui hem de salvar la barrera de l’idioma i la cultural, ja que solen tenir un altre concepte de la salut.”
L’Hospital de l’Esperit Sant, amb 450 treballadors, atén una àrea d’influència d’uns 208.500 habitants, l’any 2002 va donar deu mil altes hospitalàries, va atendre noranta mil consultes externes i seixanta-cinc mil casos d’urgències. És un centre proveïdor del Servei Català de la Salut, el concert amb el qual aporta el 99% dels ingressos del centre; per tant, és dins la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública i en aquest marc desenvolupa el seu nivell assistencial: “L’Hospital ha de tenir clar el seu marc d’actuació, que és el comarcal, i en aquest marc ha de ser excel·lent i resolutiu en les patologies que atén.”
L’Hospital té 166 llits per a les especialitats de medicina interna, cirurgia general i maxil·lofacial, traumatologia, otorinolaringologia, oftalmologia, urologia i ginecologia i obstetrícia, i un servei d’urgències. La doctora Esteva no creu que hagin de destacar unes especialitats respecte d’unes altres, sinó que cal establir “equilibris entre els diferents serveis mèdics, buscar una millora de la qualitat assistencial en tots i de forma contínua. Per a mi, la raó de ser d’un hospital és donar una bona assistència al pacient, per a la qual trobo més adequada una organització per processos, en què s’estableix la relació del pacient amb les diferents àrees de l’hospital. Posar-nos al lloc del pacient ens ajuda a millorar el funcionament de l’Hospital, cercant la seva satisfacció.”
En canvi, un fet que el contraria són les llistes d’espera, sobre les quals la gerent opina que es reduirien notablement amb el funcionament dels quiròfans al matí i a la tarda, sobretot ara que es poden fer procediments quirúrgics per cirurgia major ambulatòria, “però per fer-ho cal el finançament adequat, ja que amb l’optimització dels recursos existents no és suficient.”
Pel que fa al recurs fonamental de la tecnologia, l’Hospital té un servei de diagnòstic per la imatge, amb radiologia convencional, ecografia, mamografia, TAC i ortopantomografia. Respecte del nivell tecnològic i de recerca la doctora Esteva afirma que cal tenir sempre en compte el nivell d’actuació de l’hospital: “Tenim un servei propi de laboratori amb bioquímica, microbiologia i hematologia, però algunes proves les derivem en funció del nombre que se’n demanen. I el nostre nivell de recerca, propi d’un hospital comarcal, no pot comparar-se amb el d’un hospital terciari, ja que la disponibilitat de temps dels professionals en un i altre centre no és la mateixa.”
Un altre recurs com la informàtica és fonamental, segons la gerent, “per a la satisfacció del professional assistencial. En el nou hospital instal·larem els darrers avenços en sistemes informàtics i que ara ja possibiliten la digitalització de les imatges de radiologia, la història clínica, i altres aspectes. Mirarem de cercar aplicacions estàndard que s’han desenvolupat en el sector amb molt bons resultats i que no són tan costoses de manteniment com les personalitzades que tenim ara.”
A una institució gairebé centenària com l’Hospital de l’Esperit Sant, li esperen molts reptes de futur. Per superar-los, la doctora Esteva creu en la professionalitat d’un equip, liderat per una persona “experta, competent i, el més important, que sigui bona persona, per fer el que ha de fer i de la millor manera possible, que és l’únic que compta.”
