Text del 2004
Els episodis de dolor estan relacionats amb la carència d’un seguiment mèdic continuat.
La doctora Mª Mercedes García Muns és especialista en estomatologia i desenvolupa la seva activitat professional a la seva pròpia consulta on exerceix acompanyada d’una plantilla de professionals. La doctora García creu que, probablement, la seva predisposició vers la medicina és el resultat d’haver mantingut un contacte quotidià amb l’entorn mèdic des de la seva infantesa. “A la meva família, per banda materna, hi tinc molts parents que són metges i aquesta ha estat una professió que, des de petita, he viscut de molt de prop i per la que sempre m’he sentit interessada.”
La seva és una nissaga que no s’atura i que promet assolir continuïtat. “A la meva filla Andrea sempre li ha agradat tot el que està relacionat amb la medicina i, actualment, ha decidit iniciar els estudis d’odontologia.”
La doctora García Muns va desenvolupar la seva formació a la Universitat de Barcelona, dins la unitat docent de l’Hospital Clínic i Provincial on també va realitzar l’especialització. “Durant la meva primera etapa d’estudiant vaig compaginar la formació a la universitat amb l’experiència laboral a la Clínica Mútua de Terrassa on em vaig dedicar a la cirurgia vascular. Després, em van oferir la possibilitat d’entrar a formar part de la càtedra que dirigia el doctor Badell al servei de medicina interna de l’Hospital Clínic.”
Va ser a cinquè curs de medicina que tingué l’oportunitat d’entrar a treballar a la consulta d’un estomatòloeg i mantingué el seu primer contacte amb aquesta especialitat. “Recordo que hi vaig arribar gairebé per casualitat, en aquella època volia incorporar-me al món laboral per poder tenir independència econòmica i un metge estomatòleg, que mantenia una relació d’amistat amb la meva família, em va oferir la possibilitat d’anar-lo a ajudar. Vaig començar aquella feina ocupant-me de donar hores de visita als pacients i, gradualment, al llarg dels quatre anys que hi vaig estar treballant, vaig anar adquirint més responsabilitats. Aquell primer contacte amb el món de l’estomatologia va fer que m’interessés per aquest sector i va ser d’aquesta manera com vaig decidir especialitzar-m’hi. Durant el temps que va durar l’especialització i el rotatori, vaig continuar treballant a la consulta compaginant ambdues activitats.”
Després d’obtenir la llicenciatura i realitzar col·laboracions en diferents centres, la doctora García Muns, conjuntament amb una altra metgessa, va constituir la seva primera consulta. “Inicialment, amb la doctora Luna, vam obrir un consultori a Sant Joan Despí. Al cap d’un temps el vam traspassar i jo vaig inaugurar el meu propi centre a Badalona, on hi continuo exercint actualment.”
En el transcurs del temps, la consulta de la doctora García Muns ha assolit un creixement considerable i, avui en dia, té poc a veure amb la infrastructura inicial que va consolidar fa vint-i-tres anys. “Quan vaig muntar la consulta, jo era l’única professional que oferia assistència i l’espai on treballava era molt reduït. Degut al creixement del volum de pacients que vaig anar experimentant gradualment, va ser-me imprescindible realitzar una ampliació del centre i incorporar-hi nous professionals per poder cobrir la demanda dels usuaris.”
Actualment, la consulta que gestiona la doctora Mª Mercedes García Muns, és un centre conformat per diversos especialistes on s’ofereix una atenció complerta al pacient. “A la consulta realitzem una labor d’equip on tots els especialistes ens complementem entre nosaltres. En aquests moments, som capaços d’assumir pràcticament totes les patologies que se’ns presenten, exceptuant casos molt específics com el de la cirurgia ortognàtica, un tipus d’intervenció que requereix una atenció hospitalària en la que el pacient ha de romandre ingressat durant el període postoperatori.”
De totes les subespecialitats que comporta l’estomatologia, la doctora García se sent particularment atreta per l’àmbit de la cirurgia. “El que més m’agrada de la meva especialitat són les petites intervencions i tot allò que hi està relacionat, com poden ser la col·locació d’implants o les extraccions de queixals del seny. També m’interessa molt l’ortodòncia, però aquesta és una especialitat que requereix una dedicació gairebé exclusiva, es tracta d’una àrea en la que resulta idoni que un mateix metge faci el seguiment d’un pacient des de l’inici fins al final del seu tractament. La meva tasca dins del centre és la d’actuar com a metgessa cirurgiana i generalista, ocupació que no em permet disposar de prou temps per poder abastar altres camps, és per aquest motiu que, a la consulta, hi treballen dos ortodontistes que assumeixen, de manera exclusiva, aquests tipus de pacients.”
L’estomatologia és una especialitat on la tecnologia ha anat adquirit molta presència. “Penso que tots els metges que ens dediquem a la ortodòncia i realitzem col·locacions d’implants hauríem de disposar d’un aparell de radiodiagnòstic. En les consultes dentals, el més habitual és tenir un dispositiu capaç d’obtenir ortopantomografies, que són un tipus de radiografies panoràmiques que mostren la mandíbula i el maxil·lar superior desplegats en un sol pla. Considero que també és interessant tenir accés a una càmera intraoral que estigui connectada a una pantalla, perquè, d’aquesta manera, el pacient pot visualitzar les explicacions que li dirigim i s’assoleix una major comprensió per part seva.”
Des del punt de vista general de la població, l’estomatòleg acostuma a figurar com un metge que produeix un cert respecte a l’usuari, qui, sovint, es resisteix a acudir a la consulta. En l’entorn popular existeix la tendència, bastant estesa, de relacionar aquesta especialitat amb el fet de patir dolor. “Aquesta reputació és totalment equívoca, l’evolució que ha sofert el sector de l’estomatologia en els darrers anys és prou estimable com perquè la gent deixi de sentir temor a l’hora de venir a visitar-se. És important que el pacient segueixi una odontologia preventiva perquè, normalment, els episodis de dolor estan relacionats amb la carència d’un seguiment mèdic continuat. Quan més temps transcorre entre visita i visita, més probabilitats existeixen de que sorgeixin complicacions. Personalment, m’he trobat en casos de pacients que, a causa d’una prevenció deficient, han hagut de ser ingressats en centres hospitalaris per rebre una medicació endovenosa. Per tal d’evitar arribar a límits com aquest, en la major part dels casos, tan sols cal visitar-se periòdicament. Moltes de les patologies que es diagnostiquen a temps se solucionen amb tractaments relativament senzills i, d’aquesta manera, s’evita l’agreujament de l’afecció en un futur. Mai no s’ha d’arribar a l’extrem de que el motiu pel qual algú acudeixi a la consulta sigui la sensació de dolor. Afortunadament, avui en dia, aquesta és una actitud que comença a canviar i la població té més consciència de la importància que suposa sotmetre’s a un control mèdic regular, de totes maneres, però, considero que caldria fomentar-ho amb més insistència.”