Texto del 2004
El 95% dels casos de malalties pulmonars obstructives cròniques són degudes al tabac.
Podríem dir que la Dra. Celis va néixer amb la vocació mèdica. Des de molt jove ja va saber que la medicina formaria part de la seva vida professional. També la va marcar profundament el seu entorn familiar: el seu oncle és metge i el seu avi, el Dr. Lluís De Celis Pujol, fou catedràtic d’histologia, anatomia patològica i propedèutica. També va ser el president de l’acadèmia de ciències mèdiques als anys vint del segle xx. Malauradament, ella no el va arribar a conèixer, però sí que ha sentit a parlar de la seva professionalitat i humanitat. Estimava intensament la medicina i els seus malalts. Aquest esperit sempre ha guiat la Dra. Celis en el desenvolupament de la seva activitat i ha estat molt present en el seu pensament. “El contacte amb el malalt m’omple i em proporciona moments molt satisfactoris tant des del punt de vista humà com professional. Gaudeixo curant els malalts o millorant-ne tant com es pugui la simptomatologia.”
La Dra. Celis va estudiar la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona a principis dels anys setanta. No va tenir clara l’especialitat del seu futur fins molt avançada la carrera. Només sabia que no es dedicaria ni a la cirurgia ni a la traumatologia. Un cop acabats els estudis va fer la residència a l’Hospital Clínic (Barcelona) amb el professor Agustí Vidal, cap del servei de pneumologia. Allí va treballar com a col·laboradora i posteriorment com a adjunta interina fins que va néixer el seu primer fill. Després hi va tornar per dur a terme tasques de recerca i assaigs clínics. Als anys noranta juntament amb les doctores Maite Luengo i Patrícia Lloberes, companyes de residencia i especialitat al Hospital Cínic van crear Neumo 3, una consulta privada de pneumologia.
Contràriament al que es podria pensar , en una consulta privada es poden tractar i controlar la majoria de les malalties pneumològiques. “Disposem de l’instrumental tècnic necessari per desenvolupar correctament la nostra especialitat. Oferim una atenció personalitzada, ràpida i eficaç que ens ha convertit en un centre reconegut en el diagnòstic, tractament y seguiment de les malalties respiratories. Vam començar del no-res i ara portem a terme una tasca important dins la medicina mutualista. Les tres pneumòlogues que hi treballem, a més de tractar totes les malalties respiratòries en general, tenim unes àrees de més dedicació: les alteracions respiratòries durant el son (Dra. Lloberes), el asma bronquial (Dra. Luengo) i jo, les infeccions respiratòries.”
La patologia més freqüent que tracten els pneumòlegs és la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), que és causada principalment pel tabac -bronquitis, emfisema, etc.- També tracten, entre d´altres patologies, l’asma bronquial, malaltia que està augmentant de forma important la seva prevalència tant en nens com en adults. “El fet de millorar la situació d’ofec d’un pacient és molt important perquè aquesta patologia li dificulta greument la vida quotidiana.”
Hi ha molts estudis que demostren que l’addicció al tabac és perjudicial per a la salut. Tard o d’hora l’organisme en surt perjudicat. “Hi ha diversos graus de bronquitis crònica. Si evitem el tabac en les fases inicials aconseguim que la malaltia no evolucioni tan ràpidament, però si ja està molt avançada és difícil de curar. Els símptomes que dóna la bronquitis són ofec, tos i expectoració freqüent. El 95% dels casos de malalties pulmonars obstructives cròniques és degut al tabac, tot i que també hi pot influir, en menor grau, la pols i la contaminació. Si un pacient ha fumat durant molts anys i s’ha iniciat una malaltia que l’afecta al pulmó, la lesió és anatòmica i el procés irreversible. Els pneumòlegs podem ajudar a deixar de fumar, i hem de fer-ho, però malauradament quan els malalts vénen a la nostra consulta ja tenen una patologia i es veuen obligats a abandonar aquest hàbit per sobreviure.”
La Dra. Luengo, tant en el nostre Centre com al Centre Mèdic Teknon, es dedica desde fa molts anys a tractar l’asma de adults i de infants, gràcies això ha assolit una gran experiència. En l’asma és molt important la informació, educació, participació i una bona disponibilitat del metge. Aquests factors fan que el pacient o els pares del nen malalt es trobin recolçats, el que repercutiex en un millor control de la malaltia. “nen amb asma 0 = normal”.
La Dra. de Celis i la Dra. Luengo, al Centre Mèdic Teknon, a més de fer assistència, fan també recerca de nous medicaments per tractar l’asma amb assaigs clínics.
L’apnea, és una patologia molesta que pot comportar situacions greus. De la realització de aquests estudis s’encarrega la Dra. Lloberes, actualment adjunta del servei de pneumologia de l’Hospital Clínic i amb un àmplia experiència a l’Hospital de la Vall Hebron: “Les apnees són degudes a una aturada de la respiració que es produeix mentre dormim. Es poden donar diverses vegades al llarg de la nit i fan que els qui les pateixen es despertin perquè no poden respirar. S’ha comprovat que les apnees són més freqüents en la gent obesa, fumadora i bevedora. El malalt que ronca pot tenir apnees, però no tothom que ronca les pateix. El ronc en si mateix no ens preocupa, però sí les apnees perquè poden tenir conseqüències importants. Amb la polisomnografia detectem els trastorns durant el son, la qual cosa ens permet determinar la necessitat o no d’aplicar un tractament específic. Les patologies del son són tan freqüents que hem editat uns fullets informatius amb unes recomanacions senzilles que s’haurien de seguir per dur a terme una bona higiene del son: perdre pes, no fumar i no beure a partir de migdia.”
Les apnees són preocupants perquè poden donar lloc a altres patologies. “Les apnees poden provocar hipertensió arterial i fins i tot accidents de trànsit. El malalt s’adorm al volant perquè durant la nit no ha gaudit d’un son reparador.”
En una centre mèdic privat es poden tractar moltes patologies, però quan s’han de fer intervencions quirúrgiques o s’han de curar neoplàsies aleshores el pacient forçosament s’ha de derivar al lloc adequat. “Davant d’un càncer el primer que fem és valorar-lo. Si es pot operar enviem el pacient al cirurgià, però si no es pot fer res el remetem a l’oncòleg o a un centre hospitalari. No tothom que té càncer de pulmó mor, però el que és cert és que en aquest àmbit, a diferència d’altres tipus de càncer, encara hem d’avançar molt.”
En l’actualitat cada cop es posa més èmfasi en la necessitat d’informar bé el pacient, però això requereix un esforç que no sempre s’està disposat a fer. “El tracte que donem als nostres pacients i l’explicació que els oferim són dos aspectes bàsics. Has de donar el millor tracte possible, cosa que potser és més fàcil en una consulta que en un gran hospital per qüestió de temps. D’altra banda, la comunicació amb el pacient i explicar bé les coses amb paraules entenedores és molt important. Si el malalt entén la seva patologia serà més fàcil que faci bé els tractaments.”
