Text del 2004
Hi ha moltes patologies que es poden curar amb l’aplicació d’ozonoteràpia.
.
L’ozonoteràpia és una tècnica mèdica que utilitza l’ozó per tractar determinades patologies. És un tractament modern, eficaç i bàsic per a un nombre cada vegada més elevat de malalties, ja que les investigacions en aquest camp estan descobrint noves indicacions. L’ozonoteràpia es defineix com un tractament natural i no agressiu amb efectes benèfics diversos sobre l’organisme. Destaquen les seves propietats antiinfeccioses, antivíriques, antifúngiques i antiinflamatòries. La doctora Glòria Rovira Dupláa s’ha especialitzat en la realització de teràpia amb ozó a partir de les tècniques desenvolupades i implantades des de fa anys especialment a Alemanya i al centre d’Europa. És una experta coneixedora d’aquest tractament, que en els darrers anys s’està donant a conèixer entre la població arran del bons resultats que se n’obtenen.
Glòria Rovira Dupláa va estudiar la carrera de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva tria no va ser precipitada. De petita ja sentia una especial atracció pel món sanitari. “Sobretot valorava el fet que hi hagués relació directa amb persones. En l’exercici de la professió considero essencial tractar el pacient amb molta cura, estar-hi a prop, escoltar-lo i ser sincera amb tot allò que ha de saber sobre la seva patologia. Tothom és capaç d’entendre allò que li has de fer. El metge ha de buscar un llenguatge adequat i entenedor, i aleshores el pacient agraeix l’atenció del professional mèdic. També és important no crear falses expectatives sobre el tractament que s’aplicarà. És preferible preveure uns resultats poc esperançadors i lents i que al final s’obtinguin solucions més satisfactòries que les esperades.”
La Dra. Rovira va preferir realitzar el rotatori de medicina als EUA. El Beth Israel Medical Center de Newark, un hospital de prestigi proper a Nova York, va ser el centre escollit. “Allà es desenvolupaven tècniques mèdiques i procediments molt avançats en determinades especialitats. L’aprenentatge pràctic d’aquella etapa va ser molt profitós. Després vaig estar cinc anys a la Medizinische Hochschule de Hannover (Alemanya) per realitzar el doctorat. Va ser allà on vaig començar a interessar-me per l’ozonoteràpia, un tractament que encara no es coneixia a l’Estat espanyol.”
La visió alemanya de la medicina s’ha integrat en el treball diari de la doctora Rovira: “Vaig aprendre la importància de no improvisar mai en medicina. Tots els tractaments i teràpies que es vulguin aplicar a un pacient han d’estar planificats des del principi fins al final. És una manera d’assegurar que el treball mèdic es realitzarà racionalment i organitzadament.”
El 1987 la doctora Glòria Rovira va implantar a la Clínica Quirón de Barcelona la primera unitat d’ozonoteràpia d’Espanya, de la qual avui és directora. “L’aposta d’aquesta entitat mèdica per la nova tècnica va implicar un nou espai per desenvolupar un tractament que estava donant grans resultats en tots els centres on es realitzava.”
L’ozó és una forma al·lotròpica de l’oxigen. “Mentre que l’oxigen és una mol·lècula formada per dos àtoms d’oxigen, la mol·lècula d’ozó en té tres i és molt inestable. Sempre que s’aplica l’ozó es fa junt amb l’oxigen, que actua de diluent. Les quantitats d’ozó que s’utilitzen són molt petites.”
Les teràpies amb ozó van començar a aplicar-se durant la Primera Guerra Mundial per tractar les ferides de guerra. El precursor va ser un alemany, Werner von Siemens, qui el 1857 va construir el primer tub d’inducció per a la destrucció de microorganismes. “No va poder-se introduir al món de la medicina fins més endavant amb l’aparició dels plàstics durs, ja que l’agressivitat de l’ozó en contacte amb determinats materials impedia la construcció de generadors d’ús mèdic que permetessin les dosificacions exactes d’ozó i oxigen. Els tractaments amb ozó només poden ser administrats per metges especialitzats.”
Hi ha diferents tipus de tractaments amb ozonoteràpia en funció de la zona que es vulgui tractar. La majoria es fan de forma ambulatòria. “La unitat d’ozonoteràpia de la Clínica Quirón ha establert unes indicacions específiques per al tractament d’hèrnies discals, retards de cicatrització de qualsevol etiologia, arteriosclerosis, vulvovaginitis de repetició, artrosis de genoll i fibromiàlgia. Hi ha moltes patologies que es poden curar amb l’aplicació d’ozonoteràpia. La Clínica Quirón ha anat augmentant les indicacions de tractament a partir dels avenços en investigació que es van realitzant i que es publiquen en revistes mèdiques internacionals.”
La teràpia amb ozó és curativa. “En els casos d’hèrnies discals, lumbàlgies i ciàtiques, es realitza una punció directa de l’hèrnia que fa que aquesta es deshidrati, minvi el volum del material herniat, disminuexi la inflamació i deixi de produir dolor. L’ozó està molt indicat en retards de cicatrització pel seu poder bactericida i fungicida. Permet que la ferida es mantingui asèptica i que el contacte tòpic amb les ferides estimuli el creixement i la cicatrització del teixit. És molt utilitzat en pacients diabètics, en persones grans amb llagues d’origen venós i en pacients oncològics. En el cas de l’artrosi de genoll no es parla tant de curació sinó de millorar la qualitat de vida del pacient reduint-li el dolor. El tractament intraarticular neutralitza els radicals lliures i frena l’evolució de la malaltia.”
En el cas de la fibromiàlgia reumàtica, una patologia encara poc coneguda i difícil de diagnosticar, “s’ha descobert que l’ozó actua positivament com a tractament simptomàtic. S’aprofita el poder analgèsic de l’ozó per fer injeccions subcutànies i intramusculars als punts dolorosos, la qual cosa fa que disminuexi de forma important el dolor. Als pacients, sobretot dones, als quals la malaltia produeix molta sensació de cansament els apliquem un tractament sistèmic encaminat a oxigenar l’organisme i a millorar-ne l’estat general.”
Els pacients que són atesos per la doctora Rovira ja han estat prèviament diagnosticats. “En el cas de la vulvovaginitis de repetició, la pacient acostuma a ser derivada pel ginecòleg. A algunes dones se’ls cronifica una infecció vaginal, de manera que ja no pot ser tractada farmacològicament. El poder fungicida de l’ozó és essencial per combatre aquesta patologia.”
El relatiu coneixement per part de la societat d’aquesta tècnica terapèutica comença a canviar. “Les possibilitats d’accés a informació que ofereix Internet són una eina molt utilitzada per la gent per conèixer tractaments nous. També són molts els professionals de la medicina que s’interessen pels tractaments que desenvolupem a la clínica i que han descobert arran de participar en alguna ponència sobre aquest tema.”
Aquesta unitat pionera a Catalunya també és l’Institut Català d’Ozonoteràpia, entitat que coopera de forma activa amb diferents centres de l’Estat espanyol i de l’estranger en projectes d’investigació clínica i bàsica.
