Text del 2006
M’apassiona la barreja de ciència i humanisme i la vocació de proximitat i servei cap al pacient que implica el treball com a farmacèutic.
La doctora Marta Castells procedeix d’una família amb unes fermes arrels sanitàries: “El meu avi era metge, i el meu germà i diversos oncles i cosins també són metges. El meu pare, però, es va decantar pel món de la farmàcia. De petita, m’entusiasmava observar el tracte proper i humà que mantenia amb els clients de l’oficina de farmàcia familiar i respirar l’ambient especial d’aquell indret; des d’aleshores sempre he pensat que les farmàcies, en certa manera, tenen ànima. Aquest entusiasme es va traduir més tard en la decisió de formar-me universitàriament com a farmacèutica perquè m’apassiona la barreja de ciència i humanisme i la vocació de proximitat i servei cap al pacient que implica el treball com a farmacèutic.”
La seva formació universitària va estar marcada per un esdeveniment personal: “Em vaig casar amb un madrileny i em vaig traslladar a la capital de l’Estat a tercer de carrera; va ser allà on vaig acabar la meva formació acadèmica.”
També a Madrid va cursar un màster en nutrició. Després va optar per formar una gran família: “sóc mare de cinc filles les edats de les quals oscil·len entre els trenta-dos i els tretze anys: Ariana, Paula, Eva, Sílvia i Marta.” La nissaga farmacèutica encetada pel seu pare no s’interromprà, ja que una de les seves filles, Paula, també s’hi ha decantat professionalment, tot i que en un àmbit diferent del seu atès que treballa en un laboratori.
En la dècada dels 80 “vaig començar a col·laborar en la gestió de la farmàcia familiar situada al carrer Muntaner de Barcelona. Me’n vaig fer càrrec de forma completa l’any 1986, la qual cosa va comportar en el trasllat de tota la família a la Ciutat Comtal.”
La cèntrica farmàcia adquirida pel seu pare, Salvador Castells i Roig, ha intentat amalgamar tradició i innovació des que està en mans dels Castells. “He destinat la planta superior de l’immoble a conservar la col·lecció de substàncies, pots i instruments de laboratori que utilitzava el meu pare. Des del meu punt de vista, les antigues farmàcies conserven una aura, un caliu que no presenten les modernes, força pràctiques i despersonalitzades. Per combinar ambdues vessants vaig destinar la planta baixa a l’atenció del públic habilitant-la com un espai únic, dinàmic, modern i pràctic.”
Mentrestant, va decidir-se a realitzar un doctorat, atípic i força innovador: “Estem massa acostumats que totes les tesis doctorals en la branca de la farmàcia hagin de sortir de laboratori. Per això vaig optar per analitzar la difusió i tractament que feia la premsa escrita de les qüestions de nutrició i, en concret, com el discurs dels mitjans de masses es contradeia amb el dels experts. Vaig concloure que existeix una contradicció explícita entre les recomanacions dels especialistes i els missatges que la premsa i la publicitat difon. Aquesta contradicció té conseqüències força importants, ja que la majoria de la població fa més cas dels mitjans de comunicació que no pas dels experts.”
A partir d’aquesta primera experiència es va decidir a dedicar-se parcialment a la difusió de la importància d’una nutrició adequada: “Vaig escriure juntament amb el meu germà, Paulino Castells, metge especialista en psiquiatria, el llibre Aprender a comer. L’any 1997 vaig començar a col·laborar amb el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona: m’encarrego de l’àrea relacionada amb l’ alimentació i la nutrició. Un dels nostres objectius és formar i informar la població sobre els hàbits alimentaris saludables. Una de les iniciatives que portem a terme i de la qual em sento més satisfeta és la difusió de la necessitat d’una alimentació sana i equilibrada en el món escolar gràcies a les xerrades i activitats didàctiques que desenvolupen quaranta farmacèutics formats en comunicació i pedagogia.”
En aquest sentit, “malgrat que som el que mengem i que la nutrició està en l’arrel del 30% dels càncers, en bona part de les malalties cardiovasculars i, fins i tot, dels trastorns psiquiàtrics, cada vegada la nostra dieta és menys equilibrada en bona part per la influència dels mitjans persuasius com la publicitat la finalitat dels quals no és pas formar els compradors sinó induir-los al consum dels productes que anuncien tot i fent servir mitges veritats o veritats encobertes. Per lluitar contra aquesta forta pressió cal que les consumidors tinguin una bona formació en matèria de nutrició. Crec que la nutrició hauria de formar part de la nostra educació bàsica. És una de les grans assignatures pendents de la nostra societat perquè, tot i que és una de les activitats essencials de la nostra existència, hi ha un desconeixement generalitzat.”
Actualment la doctora Marta Castells combina les dues vessants de la seva activitat professional: la gestió de la farmàcia familiar i el treball per al Col·legi de Farmacèutics. “És cert que les dones encarregades d’oficines de farmàcia comunitària acostumen a sentir-se més identificades i satisfetes amb la seva elecció i trajectòria professional. Crec que es deu al fet que disposem d’una sensibilitat especial que ens facilita el tracte proper amb altres persones, també al fet que disposem de múltiples interessos personals i professionals, a més dels estrictament relacionats amb l’oficina, de manera que no només basem la nostra compensació personal en aquesta part de la nostra vida, i, finalment, perquè ens adaptem i sentim bé en universos reduïts. És evident que el tracte cara al públic desgasta i que cal disposar de vàlvules d’escapament per tal d’assolir un bon equilibri emocional. Altrament es pot crear un cercle viciós gens saludable, fins i tot malaltís, perquè les emocions personals i les preocupacions de la nostra feina són moltes.”
