Text del 2006
La música posseeix un component emocional molt poderós, i l’últim que perd una persona és la memòria emocional.
Melissa Mercadal Coll és la investigadora principal del grup de recerca en musicoteràpia de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, centre on també coordina i imparteix assignatures d’un postgrau/màster en aquesta especialitat. A banda de la seva tasca en l’àmbit de la investigació i la docència, la doctora Mercadal exerceix de terapeuta en el Centre Clínic de Musicoteràpia de Barcelona, on treballa de manera activa amb pacients afectats per demència. “Quan vaig començar a impartir classes a la universitat a Estats Units vaig posar com a única condició que em permetessin disposar d’un dia de la meva setmana laboral per poder estar al servei del malalt, ja que no concebo el fet d’ensenyar si no comparteixo el dia a dia dels pacients. La labor assistencial, a banda de ser una experiència interessant per si mateixa, és també una manera de recollir dades, ampliar coneixements i poder-los aplicar.”
Melissa Mercadal prové d’una família de músics, un fet que, indiscutiblement, ha marcat la seva trajectòria professional. “He conviscut amb la música des que vaig néixer. Als cinc anys vaig iniciar-me amb la guitarra i després vaig prosseguir l’aprenentatge musical fins acabar els estudis superiors de flauta travessera al Conservatori el Bruc de Barcelona. Als 18 anys, però, desitjava seguir estudiant i vaig decidir matricular-me a la carrera de psicologia.”
A la Universitat de Barcelona, Melissa Mercadal descobrí el ventall de possibilitats que se li obria si fusionava dues disciplines que ella coneixia prou bé: la música i la psicologia. “Quan era a quart curs, en fer un treball sobre el retard mental, vaig descobrir un llibre que parlava de la musicoteràpia. L’autor era Thayer Gaston, un terapeuta nord-americà pioner en aquest àmbit. El que vaig llegir en aquell llibre em va fascinar. A partir d’aleshores vaig saber que la musicoteràpia seria el meu camp de dedicació professional.”
En aquell moment, encara era una àrea força desconeguda al nostre país. L’any 1985, en acabar la carrera, Melissa Mercadal va tenir l’oportunitat de marxar als Estats Units. “Al meu marit, que és músic, li havien ofert una beca per ampliar estudis a la Florida State University, una universitat que, l’any 1954, havia estat precursora a impartir formació de musicoteràpia en grau de llicenciatura; i jo vaig aprofitar l’avinentesa per llicenciar-m’hi. Avui dia la Florida State University disposa d’un dels programes de musicoteràpia de més envergadura del país, un programa que, anualment, acull més de 100 estudiants.”
En acabar els estudis, Melissa Mercadal i el seu marit van decidir quedar-se als Estats Units i buscar-hi feina. “Vam traslladar-nos a Portland, Oregon. Allà vaig començar a treballar com a musicoterapeuta professional i, al cap d’un any, vaig aconseguir una plaça a l’única universitat d’Oregon que impartia aquesta disciplina. Durant aquell període vaig compaginar la docència amb tasques clíniques. Al cap d’un temps, l’any 1990, em van acceptar a la University of Oregon per fer el doctorat. Els estudis d’investigació durant aquell període van ser constants i vaig tenir la sort de poder disposar d’un tutor molt qualificat amb qui, malgrat la distància que ens separa, avui encara continuo col·laborant en alguns projectes. Sempre he pensat que aquell doctorat em va ensenyar a valorar la recerca i, gràcies a això, ara és un camp en què em trobo molt còmoda.”
La tesi de la doctora Mercadal va tractar sobre l’ansietat en els músics. En concloure el doctorat, va continuar treballant a la universitat fins que, l’any 1998, després de romandre 13 anys als Estats Units, Melissa Mercadal i el seu marit van decidir tornar a Barcelona. “A partir de l’any 1992 vaig començar a treballar en el camp de la demència, un tema que em fascina. Al llarg de la meva trajectòria professional he vist com la música pot arribar a millorar de manera impressionant les condicions vitals de pacients afectats per aquest trastorn. La reacció que la música provoca a les persones no és només fisiològica, sinó que també té components psicològics. A més d’activar neurològicament els malalts, la música posseeix un component emocional molt poderós, i l’últim que perd una persona és la memòria emocional.”
La musicoteràpia utilitza tot tipus d’experiència musical: “Amb la gent d’edat avançada, s’acostuma a emprar el cant i els instruments, dues pràctiques en què els pacients col·laboren de manera activa. La cançó, si està ben dirigida, és un gran recurs a l’hora de treballar aspectes del llenguatge i la memòria. Se sap que les persones aprenen més fàcilment quan els conceptes es musiquen, perquè es recorden millor. També treballem la interacció social i mirem de potenciar-la realitzant activitats conjuntes que impliquin el funcionament en grup, com balls, jocs musicals o crear cançons. Amb els pacients menys avançats treballem la psicoestimulació cognitiva a través de la música, d’aquesta manera intentem que recuperin funcions mentals com la memòria recent, la memòria remota, l’orientació o el llenguatge. La feina que realitzem els terapeutes és la de reunir totes les experiències musicals possibles i adequar-les per poder treballar i potenciar aquelles funcions que ens interessen del malalt. El nostre objectiu és millorar totes les facultats que estan afectades per un procés degeneratiu de demència o, si no és factible, mantenir actives les funcions al màxim de temps possible.”
El grup de recerca que dirigeix la doctora Mercadal està format per una plantilla de deu persones que treballen en diverses branques d’investigació. “Cooperem en diferents línies; actualment ens trobem en la fase de l’estudi pilot d’una investigació que desenvolupem conjuntament amb les persones responsables de tenir cura de malalts dependents afectats per demència. També realitzem col·laboracions amb altres universitats catalanes. Pròximament, amb la Universitat Autònoma de Barcelona tenim previst treballar en el camp de les neuroimatges, ja que ens interessa molt trobar una explicació neurològica a l’evolució que experimenten els pacients durant les sessions de musicoteràpia. Amb un grup de recerca de la Universitat Pompeu Fabra, estem realitzant una sèrie d’estudis per aconseguir esbrinar si un mateix pacient respon de manera diferent depenent del tipus de música amb què se’l tracta.”
Per altra banda, dins del seu equip, també hi ha diversos doctorands. “Investiguen temes tan interessants com l’aplicació de la musicotràpia en dones maltractades, en dones que han patit càncer de mama, en malalts d’esquizofrènia, en persones amb dolor crònic o en malalts de demència en fase terminal.”
La Dra. Melissa Mercadal insisteix que treballar en equip és fonamental per al creixement i la divulgació de la musicoteràpia. “Per al futur d’una especialitat com la nostra, la col·laboració és del tot imprescindible. La tasca en equip és sempre un bon camí per donar a conèixer les nostres bases a altres professions afins.”
