Text del 2006
No hem de perdre mai la nostra funció de professional sanitari que dóna un servei de qualitat.
Mercè Mercadé prové d’una família amb una sòlida tradició farmacèutica que es remunta diverses generacions. “Entre els meus predecessors hi figuren tres besavis que ja exercien com a farmacèutics. Els meus avis Xavier Mercadé i Pere Salavert i la meva avia Rosa Mas van seguir el mateix camí. El meu pare és metge i farmacèutic i la meva mare, farmacèutica. Per això, en la meva decisió d’estudiar farmàcia, no obstant tenir un caràcter fonamentalment vocacional, indubtablement va influir l’ambient viscut en el nucli familiar. Des que tinc ús de raó que recordo estar envoltada per un entorn vinculat al món sanitari on predominava la presència de farmacèutics dedicats a diferents activitats. També la meva generació ha seguit aquesta vocació: un dels meus germans és metge i la meva germana és farmacèutica. He d’admetre que em sento molt agraïda amb l’educació que vaig rebre durant la meva infantesa i joventut; els meus pares van saber transmetre a tots els seus fills inquietud i curiositat científica així com una constant actitud d’investigació i afany per aprendre que ha influït posteriorment de forma positiva en el nostre desenvolupament personal i professional.”
Han passat quinze anys des que, en assolir la llicenciatura, la Sra. Mercadé entrà a gestionar la farmàcia que fins aleshores havia regentat el seu avi al barri del Clot de Barcelona. “En aquell moment el meu avi Xavier era una persona d’edat avançada que ja pensava retirar-se. Tot just vaig acabar la carrera, em va brindar l’oportunitat de convertir-me en titular de la seva farmàcia. Recordo que, des d’un principi, el que més em va sorprendre va ser l’admiració amb què els clients més habituals valoraven la seva tasca, una actitud que sempre he sabut apreciar i he recordat amb molt d’afecte. Poc a poc vaig anar introduint noves formes de treballar i gestionar la farmàcia intentant que no es perdés aquell tracte humà que rebien els clients del meu avi. Ara em sento molt afortunada per la resposta que des de llavors, dia rere dia, rebo per part de totes aquelles persones que freqüenten la farmàcia.”
El farmacèutic que exerceix a l’oficina de farmàcia manté un vincle molt estret amb la població que sovint hi compareix per complementar una informació prèviament transmesa pel personal mèdic. “El pacient va el metge perquè esta malalt o pot estar-ho. Possiblement té neguit per la seva situació. Quan després ve a la farmàcia vol verificar molts dels conceptes i prescripcions que li han indicat en els centres d’atenció primària, el seu metge de família o el seu especialista privat. Una de les nostres tasques essencials és constatar que tingui una correcta comprensió de l’ús dels fàrmacs i de la finalitat del tractament, així com detectar possibles problemes relacionats amb la medicació. Precisament, aquest va ser un dels motius que em van empènyer a vincular-me al Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, on col·laboro regularment amb grups d’atenció farmacèutica, que actualment centren el seu treball en l’elaboració de protocols per facilitar la correcta actuació en la dispensació de medicaments des de l’oficina de farmàcia. Considero que és molt important que el pacient tingui una actitud positiva i responsable respecte al seu tractament.” “Per tal que la nostra tasca professional estigui integrada dins del sistema sanitari, els farmacèutics hem de relacionar-nos de manera directa amb els equips sanitaris dels centres d’atenció primària. Aquest contacte ha de ser molt fluït, de manera que, quan ens trobem amb una incidència amb un pacient, ha de ser habitual, per sentit de la responsabilitat i de la professionalitat, que ens comuniquem amb l’equip sanitari que l’atén. No oblidem que tots nosaltres tenim el mateix subjecte: el pacient. Actualment ja treballem en aquesta direcció amb diferents CAP. Tanmateix, aquesta pràctica encara no s’aplica de forma general com a mètode quotidià de relació entre l’atenció farmacèutica i l’atenció mèdica.”
L’oficina de farmàcia també té un important component empresarial, ja que ha de gestionar la seva activitat interna i la seva cartera de serveis. “Tot i així, en cap moment no hem de perdre la nostra funció de professional sanitari, incrementant el nostre nivell formatiu i la prestació de serveis de qualitat per mantenir i millorar la salut dels nostres pacients i ajudar a augmentar el nivell de salut pública de la població. Per al reconeixement d’aquest servei és bàsic el suport de l’Administració i la societat al farmacèutic com a professional de la salut i superar la visió que actualment algunes persones en tenen com un simple dispensador de productes.”
L’ètica farmacèutica implica la supervisió d’un fenomen força estès: l’abús de medicaments. “Resulta fàcil trobar-se amb situacions d’aquesta mena també quan dispensem fàrmacs que no requereixen recepta mèdica. Quan els professionals observem un cas d’aquestes característiques hem d’advertir el client, aconsellar-lo i fer l’oportuna derivació al metge quan sigui necessari.”
Malauradament, el concepte d’especialització en una branca com és l’oficina de farmàcia encara no constitueix una realitat tangible. “De la mateixa manera que s’han implantat especialitzacions farmacèutiques basades en les anàlisis clíniques o en la farmàcia hospitalària, el pla d’estudis universitari també hauria d’incloure l’especialització en farmàcia comunitària a través d’uns criteris de valoració personal i formació continuada. Tot i que des que vaig finalitzar els estudis universitaris la carrera ha sofert canvis i, actualment, durant l’últim curs ja es realitzen pràctiques tutelades, crec que cal una formació més especialitzada després de la llicenciatura.”
L’exemple de la senyora Mercadé constata que les farmàcies poden esdevenir centres de salut actius i dinàmics on la participació i la implicació entre farmacèutic i client siguin una premissa bàsica. “Penso que és important avançar en aquesta línia d’acord amb el temps que ens toca viure, sinó resultarà cada cop més difícil continuar endavant en aquest àmbit. Si les farmàcies no realitzem recerca, no mantenim un servei professional de qualitat adreçat a la salut i el benestar de la població, ni incrementem la nostra formació continuada, perdrem tot el sentit com a professionals. A més de tenir cura del tracte humà, és imprescindible que puguem oferir una informació completa, i això només s’aconsegueix amb una relació constant amb la resta del sector sanitari. A nivell estatal i europeu ja existeixen xarxes que realitzen treballs de recerca conjuntament amb els altres professionals de la sanitat. Penso que és molt important que en els projectes de recerca es treballi de forma interdisciplinària, introduint dins l’equip farmacèutics, metges, personal d’infermeria i altres professionals. Crec fermament en el model de farmàcia comunitària orientada a millorar la salut i el benestar de les persones, sempre des d’un tracte humà i personalitzat, incrementant els nostres serveis professionals amb una bona coordinació amb tota la xarxa de professionals de la salut.”
