Dra Montserrat Navarro et alia
Dra Montserrat Navarro et alia
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

Dra. MONTSERRAT NAVARRO

HOSPITAL DE SANTA MARIA – GESTIÓ DE SERVEIS SANITARIS

Text del 2006

Els pacients han de conèixer les característiques, beneficis i riscos del tractament escollit.

La doctora en Farmàcia Montserrat Navarro es va decantar per formar-se en el camp d’aquesta especialitat sanitària seguint motivacions estrictament personals: “Durant els estudis secundaris, vaig optar per la branca de ciències ja que m’agradava molt l’assignatura de Química. En el moment de decidir el meu futur professional, vaig descartar medicina perquè em neguitejava la pressió que representa la possibilitat d’una errada. Per aquesta raó, vaig considerar que Farmàcia s’avenia més amb el meu tarannà.”

En acabar els estudis universitaris, “vaig temptejar diverses possibilitats professionals: l’oficina de farmàcia, les anàlisis clíniques i la farmàcia hospitalària, a través de les suplències estivals a l’Hospital del Sagrat Cor l’any 1981. Va ser en aquest centre on vaig decidir a especialitzar-me en l’àmbit de la farmàcia hospitalària i a dedicar-m’hi professionalment.”

A partir d’aleshores va preparar-se per tal de poder desenvolupar aquesta activitat: “L’any 1984, mentre portava a terme una estada a l’Hospital Vall d’Hebron, vaig obtenir la titulació oficial.”

La culminació de la seva preparació professional arribà l’any 1990 quan s’incorporà al servei de Farmàcia, actualment anomenat Departament de Gestió de Serveis Farmacèutics, de l’Hospital de Santa Maria, una antiga i reconeguda institució hospitalària lleidatana que ha sabut adaptar-se a les característiques de la sanitat moderna: “Al nostre servei, en el qual col·laboren 13 professionals, som responsables de l’atenció farmacèutica dels 193 llits que té l’hospital i dels 257 dependents d’entitats perifèriques.”

Per tal de millorar la qualitat assistencial, l’Hospital de Santa Maria ha inclòs algunes novetats estructurals, entre les quals destaquen la introducció d’un responsable de farmàcia als diferents serveis mèdics, incloent el de psiquiatria, o la gestió i supervisió mèdica directa d’una residència geriàtrica. En aquest sentit, una part important del control sanitari sobre aquest centre sociosanitari és la gestió i supervisió farmacèutica. Per impulsar aquests canvis, “hem apostat per l’especialització a fi de respondre a les especificitats de forma adient. Ara bé, l’especialització parteix de la tinença d’uns sòlids coneixements generalistes i de la constant interacció entre els diversos membres del servei.”

L’operativitat i l’excel·lència en el servei d’aquests professionals van possibilitar que l’any 2005 obtinguessin la certificació de qualitat ISO 9001:2000. A més a més, la realització d’aquesta auditoria va fer possible que es milloressin alguns aspectes del funcionament del centre: “La llunyania i la falta de contacte directe amb el personal d’infermeria tradicionalment havia provocat malentesos ocasionals o deficiències en el servei. A través dels suggeriments d’aquests professionals es va detectar la necessitat de disposar d’un farmacèutic en planta perquè l’intercanvi d’informació fos més fluid. Aquesta innovació ha permès de millorar força la comunicació.”

A banda de dedicar-se a l’atenció hospitalària, la doctora Navarro també és docent de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida. “Imparteixo la matèria de Farmacologia Mèdica, pertanyent al quart any de la llicenciatura en Medicina. És una tasca molt gratificant, especialment des del vessant pràctic. La realitat és que a l’hora d’adquirir coneixements teòrics els alumnes no es mouen per l’afany d’aprendre, sinó pel d’aprovar una matèria. Aquest fet els impedeix d’aprehendre l’objectiu i la importància d’aquesta disciplina sanitària. En canvi, quan s’enfronten amb el vessant pràctic de l’activitat, és a dir, quan tenen davant un malalt i experimenten què significa l’empatia, relacionen els coneixements teòrics apresos sobre farmacologia amb la veritable essència de la formació universitària mèdica: l’exercici; és aleshores quan s’adonen de la vertadera importància dels coneixements adquirits i d’aplicar-los amb rigor i unicitat.”

Conscient de la importància de disposar d’una formació pràctica en farmacologia, la doctora Navarro ha incorporat “rotatoris de medicina al nostre departament.”

L’exigència intel·lectual que comporta la docència universitària va determinar que emprengués la realització del doctorat: “Vaig iniciar la tesi doctoral un cop m’havia estabilitzat professionalment, i em vaig decantar per un tema relacionat amb la meva activitat. El títol final de la recerca fou Anàlisi de la prescripció de psicofàrmacs a l’alta hospitalària, i va ser el fruit de l’estret treball amb el cap del Servei de Psiquiatria del centre. En aquell moment l’augment de la ingestió de psicofàrmacs acabava de fer-se palès, i s’ha incrementat al llarg dels anys, de manera que els resultats de la investigació continuen sent de màxima actualitat.”

Des de la seva perspectiva, “la nostra societat té una escassa tolerància a les frustracions i al patiment. Caldria que l’assumpció d’aquestes conseqüències inherents a l’existència humana s’incloguessin en la formació dels nens i dels adolescents per tal de reduir l’actual consum excessiu de psicofàrmacs, que afecta molt especialment aquests col·lectius.”

Deixant de banda les persones anomenades resilients, les quals, tot i haver viscut una experiència molt traumàtica durant la seva infantesa, superen sense cap mena de trauma aquestes situacions, el cert és que la infantesa segurament condiciona la salut mental a llarg termini dels individus, de manera que un nen que s’hagi sentit feliç i atès durant els seus primers anys de vida i que hagi assimilat com a normals i naturals els sentiments de frustració i patiment té menys possibilitats de desenvolupar una malaltia mental. Un nen que hagi viscut la infància com un període insatisfactori, que s’hagi sentit incomprès, desatès i que no hagi assimilat la frustració i el patiment com a sentiments vitals pot ser que desenvolupi una malaltia mental: “En el context actual en què la dedicació temporal per part de les famílies als seus fills acostuma a ser escassa i, en conseqüència, la família sovint no actua com a transmissora de valors, caldrà que hom assumeixi la tasca de responsabilitzar els ciutadans d’aquestes qüestions. D’altra banda, l’estament sanitari ha de portar a terme una important acció de sensibilització perquè els afectats per algun trastorn psiquiàtric apel·lin a tractaments menys agressius per al seu organisme, com ara la psicoteràpia, i que en optar per una teràpia farmacològica coneguin els avantatges, contraindicacions i riscos de l’opció presa.”

En aquest sentit, la doctora Navarro és partidària que el pacient conegui les característiques i els inconvenients de la medicació prescrita: “En la societat de la informació actual, que possibilita que tothom pugui accedir a les característiques d’un medicament de forma fàcil i ràpida mitjançant Internet, no té gaire sentit no explicar-ne les propietats, interaccions, contraindicacions i riscos. Evidentment, però, cal fer-ho amb sentit pedagògic. Els pacients han de conèixer les característiques, beneficis i riscos del tractament escollit.”