Dra. Pilar Bayer Isant
Dra. Pilar Bayer Isant
PC, 18è VOLUM. Recerca Científica

DRA. PILAR BAYER ISANT

FACULTAT DE MATEMÀTIQUES  – UNIVERSITAT DE BARCELONA

Text del 2006

Un saber té de ciència el que té de matemàtica – Henri Poincaré (1854-1912).

.

Les matemàtiques són una font de coneixement, alhora que proporcionen una base i un llenguatge idonis per a l’estudi de moltes disciplines. El seu desenvolupament i les seves funcions dins del món científic i tecnològic poden passar desapercebudes, però són de gran importància. Les matemàtiques són presents en metodologies i protocols diversos, i en les modernes tecnologies. La doctora Pilar Bayer Isant és catedràtica d’àlgebra a la facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, on realitza recerca bàsica. “No és fàcil resumir per a què serveixen les matemàtiques. Els interessos de les persones són molt diversos: davant qui valora el coneixement per damunt de tot, trobem qui posa l’èmfasi únicament en valors econòmics. La humanitat ha desenvolupat el pensament matemàtic des de sempre, moguda per interessos ben diferents: de caire numèric, filosòfic, aplicat o bé, fins i tot, artístic. La matemàtica és un tresor que cal cultivar i preservar. Avui les matemàtiques són presents en totes les ciències. Com deia el matemàtic Henri Poincaré, ‘un saber té de ciència el que té de matemàtica’. Les ressonàncies magnètiques, per exemple, serien impensables sense l’anàlisi de Fourier, una eina matemàtica iniciada el segle xix; darrere la millora actual dels mètodes de diagnosi per la imatge hi ha un bagatge centenari de geometria projectiva i d’anàlisi, que permet visualitzacions en tres dimensions i la distinció de les textures dels diferents teixits del cos humà; l’estudi de l’ADN està comportant un desenvolupament de tècniques estadísitiques i informàtiques adaptades al tractament de bases de dades ingents, etc.”

Després de doctorar-se a la Universitat de Barcelona, Pilar Bayer va ser contractada per la universitat de Regensburg, a alemanya. “Actualment, al nostre país, es pot fer recerca en bones condicions, perquè hi ha personal molt ben preparat i la interconnexió entre científics es realitza sense problemes. En els anys 70, no teníem aquestes facilitats. Després de llicenciar-me, i coincidint amb els primers anys del campus de Bellaterra, vaig treballar a la Universitat Autònoma de Barcelona mitjançant una beca de formació de personal investigador. El meu interès era iniciar-me en l’estudi de l’aritmètica, dita també teoria de nombres. M’he mantingut en aquesta línia fins a l’actualitat. L’any 1977 vaig incorporar-me a la universitat de Regensburg com a professora contractada, en un ambient molt enriquidor. En la meva trajectòria científica ha estat fonamental comprendre la literatura matemàtica alemanya. Després de tres anys a Regensburg, vaig obtenir per oposició una plaça de professora a la Universitat de Santander. Un any després vaig tornar a Catalunya, primer com a catedràtica de la Universitat Autònoma, i, després, de la Universitat de Barcelona.”

Els científics del s. xix feien matemàtica sense saber que els seus treballs tindrien amb els anys aplicacions tecnològiques. “Gràcies a aquells estudis, avui disposem d’aparells de gran sofisticació. De la mateixa manera, no podem saber si els estudis actuals i les estructures matemàtiques que estem desenvolupen tindran una aplicació immediata o bé d’aquí a unes dècades. Qui podia sospitar que els estudis astronòmics de l’antiguitat (dels babilonis, dels egipcis, dels grecs i dels àrabs) servirien en el seu moment per als viatges d’ultramar? L’experiència ens diu que tot coneixement científic s’acaba aplicant.”

La matemàtica té moltes branques d’especialització, com l’aritmètica, la geometria, l’àlgebra, l’anàlisi matemàtica, el càlcul de probabilitats… “Els pilars més antics de la disciplina foren la geometria i l’aritmètica. La geometria estudia les figures i l’aritmètica, els nombres. A més de l’aplicació clàssica de la matemàtica a la física, les noves tecnologies de la informació i de la comunicació utilitzen l’aritmètica per al xifratge de missatges i el disseny de protocols criptogràfics, que han esdevingut bàsics en qüestions de seguretat en xarxa.”

La recerca matemàtica prèvia a l’arribada dels ordinadors era complexa i difícil. “La nostra manera d’investigar ha canviat molt gràcies a la informàtica. Avui, una part significativa de la recerca matemàtica teòrica pot processar-se a través dels ordinadors, que permeten realitzar càlculs d’una elevada complexitat amb molta rapidesa. Els avenços matemàtics d’abans eren fruit de la intuïció de persones excepcionals, sovint genials, que procedien a les palpentes. La informàtica ens proporciona la possibilitat d’experimentar.”

A l’entorn de la doctora Bayer s’ha desenvolupat un equip d’uns 30 investigadors que treballen en projectes d’investigació en el camp de la teoria de nombres. “Els nostres projectes solen ser ministerials que s’integren en xarxes europees d’investigació. Des de fa 20 anys organitzem un seminari anual de teoria de nombres, i estem contínuament en contacte amb altres equips.”

La difusió dels treballs de recerca significa un enriquiment per al conjunt de la comunitat científica: “Un dels principals objectius de les persones investigadores és la publicació dels treballs. Un cop obtinguts els resultats, publicar-los en comporta la redacció, que cal fer amb claredat, coherència i cercant-ne la bellesa. Un text matemàtic profund i ben escrit és un gaudi.” La doctora Bayer ha desenvolupat una brillant trajectòria que l’ha portat a publicar els seus treballs en revistes de referència mundial. Ha publicat i editat diversos llibres. Ha dirigit deu tesis doctorals. L’any 2004 fou nomenada professora Emmy Noether de la universitat alemanya de Göttingen; és acadèmica de la Real Academia de Ciencias exactas, Físicas y naturales de Madrid; és acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de doctors i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, i és membre de l’Institut d’Estudis Catalans. L’any 1998 li fou concedida la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. A banda de la seva dedicació professional, gaudeix de la música, un món que coneix a bastament en ser filla de músic, i que la va portar a estudiar la carrera de piano.