Text del 2004
El metge de cures intensives té una visió molt humana de la medicina.
.
La medicina intensiva s’ocupa dels malalts que pateixen alteracions fisiopatològiques amb un alt grau de severitat que puguin representar una amenaça per a la vida però que siguin reversibles. Els seus professionals tenen uns coneixements específics sobre els mecanismes fisiopatològics responsables de la situació crítica dels malalts i sobre les diferents tècniques de suport vital adients amb cadascun. Coneixement, experiència, tecnologia i farmacologia interactuen per donar resposta al malalt crític combinant-se amb un aspecte bàsic de la medicina, l’atenció humana del pacient. La Dra. Corcuera manté viu un concepte humanístic de la medicina sense oblidar la necessitat de conjuminar-lo de forma prudent i raonada amb una praxi mèdica com més va més tecnificada.
La medicina intensiva és per Rosa Corcuera una especialitat agraïda “perquè remunta situacions de molt de risc que comprometen la vida de la persona.”
Partint d’aquesta premissa, es mostra feliç d’haver encaminat la seva trajectòria professional cap a una especialitat que es converteix en un repte diari. El seu primer repte, però, va ser superar el camí tortuós que la hi portaria. “Des de petita vaig tenir clar que volia ser metgessa. El meu pare és otorinolaringòleg i la mare és infermera. Aquest entorn familiar, molt compromès amb la medicina, va saber transmetre’m una visió positiva i constructiva que també intento donar a conèixer als meus tres fills, que volen ser metges. Vaig estudiar a la facultat de medicina de la UAB amb molta il·lusió i ganes d’aprendre. Va ser una etapa apassionant ja que vaig tenir la gran sort de conèixer una sèrie de persones que amb el temps han estat els meus millors amics i de conèixer qui avui és el meu marit i pare dels meus fills. Un dels docents del qual em resta un millor record és del professor Domènech, catedràtic d’anatomia humana: em va ensenyar a veure l’anatomia com si el cos fos màgic. A sisè, mentre feia el rotatori a l’Hospital de la Vall d’Hebron, vaig descobrir el món, per mi desconegut en aquells temps, de la medicina intensiva. Em va sorprendre la manera molt humana i propera de tractar el pacient, sobretot l’estament d’infermeria. Si bé el pacient d’intensius està connectat a molts tubs i aparells, el metge l’ha de veure com una persona i no com un diagnòstic. Vaig formar-me com a intensivista a l’Hospital Central de l’Aliança i, després, a l’Hospital del Sagrat Cor, sempre amb el suport i la confiança del Dr. J. Ruiz. Des del Sagrat Cor vaig fer rotacions per l’Hospital Clínic durant divuit mesos: per l’àrea de vigilància intensiva, l’AVI (Dr. S. Nogué) i per la UCI quirúrgica (Dra. E. Zabala). A l’AVI vaig conèixer metges investigadors (Dr. J. M. Nicolàs) i a la UCI quirúrgica vaig treballar en l’àmbit de la medicina intensiva que més m’atrau: el malalt postquirúrgic.”
En l’actualitat, la Dra. Corcuera forma part de l’staff mèdic de l’Hospital del Sagrat Cor. L’equip dirigit pel Dr. Ruiz s’encarrega de tractar els pacient crítics amb els màxims rigor i dedicació. “La tasca que realitza el personal d’infermeria esdevé bàsic en una unitat d’intensius. És fonamental que sàpiga detectar problemes aguts per prendre mesures a temps i que conegui de forma exhaustiva la tecnologia d’última generació amb la qual es treballa. La medicina intensiva exigeix les aportacions de professionals formats específicament. Aquest tipus de medicina també porta a entrar en relació molt propera amb altres especialitats. Es tracta d’una tasca pluridisciplinària en què el metge intensivista recolza en gran manera en altres especialistes.”
La unitat de cures intensives és una àrea especial i bàsica dins de l’hospital que adopta un aspecte peculiar; està plena de màquines que donen suport vital als pacients i aquests es troben aïllats i protegits, amb possibilitat de rebre només algunes visites. “La raó d’aquesta limitació és que a la unitat es realitza una medicina intensiva, el malalt està permanentment controlat per no perdre detall de la seva evolució. La monitorització permet fer un control exhaustiu, però també els metges i infermeres hem d’estar al costat del llit del malalt.”
A l’Hospital del Sagrat Cor, la Dra. Corcuera pot desenvolupar el camp de la medicina intensiva que més l’atrau: “Pel fet de tractar-se d’un hospital bàsicament quirúrgic, tinc la possibilitat de tractar malalts postquirúrgics, un àmbit que m’interessa especialment i que implica atendre pacients que es poden complicar després d’haver estat sotmesos a cirurgia complexa.”
Quan el pacient que ha passat per una crisi s’estabilitza, els metges intensivistes parlen amb els familiars, sovint preocupats davant la situació extrema del seu parent. “Informem sobre l’estat i pronòstic del pacient, i al mateix temps intentem treure informació que ens pugui ajudar en la història clínica. La medicina intensiva ens ensenya a tractar i relacionar-nos amb els familiars angoixats. Assumir el dol és un dels moments més difícils que hem d’afrontar, sobretot en aquells malalts aguts que sobtadament pateixen una situació crítica i no la superen. Poden haver-hi reaccions diverses per part dels parents, a vegades en funció de la cultura de cadascun; alguns ens arriben a culpar de la pèrdua del familiar mentre que d’altres mostren al seva desesperació. L’agressió en el fons és contra el món, contra el que consideren una situació injusta. Entenc el que està passant i per això intento apropar-m’hi i compartir el dolor de forma continguda.”
Però la medicina intensiva actual aconsegueix superar un gran número de situacions crítiques i permet veure l’alegria quan el malalt es recupera. “També en aquest moment hem d’estar a prop del pacient per explicar-li què ha passat.”
Formar els residents sobre les característiques d’aquesta especialitat és un dels objectius de la Dra. Corcuera. “No és infreqüent que nosaltres els metges ens oblidem de mirar la cara de la persona, de tocar-la, d’acompanyar-la i parlar-hi. Ens fixem només en la part tècnica, que ens dóna dades objectives del seu benestar o malestar, i no tant en la persona que està patint. Hem de ser conscients que cal ser molt respectuosos amb el pacient crític, un individu que es troba indefens i que està completament a les nostres mans. El metge de cures intensives ha de tenir una visió molt humana de la medicina i estar molt a prop de pacient i familiars. Per tot plegat, l’especialista ha de ser un professional amb criteri i experiència, afegir més tecnologia no es tradueix en ser millor metge. Sovint el metge prudent i experimentat obté millors resultats que aquell que vol lluir-se aplicant totes les tècniques existents.” Sens dubte, la Dra. Corcuera ens ha aportat una de les visions més humanistes de la medicina, la que ella aplica a l’especialitat de medicina intensiva.
