Text del 2005
Els farmacèutics ens encarreguem de la validació de les ordres mèdiques per poder dispensar el tractament.
La farmàcia hospitalària ha evolucionat de forma destacada al llarg de les darreres dècades, ha transformat els seus concepte i desenvolupament professional i ha ampliat els seus horitzons i prestacions dins i fora dels hospitals. Si bé en els començaments el seu objectiu era preparar i distribuir medicaments, en l’actualitat ha passat també a promoure’n i garantir-ne l’ús racional i segur. És una realitat que poca gent ubica els professionals de la farmàcia dins dels hospitals, però la voluntat d’aquests professionals és donar-se a conèixer socialment. La farmàcia hospitalària s’emmarca dins d’un servei general clínic integrat per professionals de la farmàcia especialitzats en un àmbit de treball que garanteix i assumeix la responsabilitat tècnica de l’adquisició, qualitat, correcta conservació, custòdia, i dispensació dels medicaments. Rosa M. Parés Marimón és farmacèutica de la Fundació Sanitària d’Igualada. Des d’aquesta institució realitza una labor fonamental dins de l’hospital en estreta col·laboració amb metges i pacients. Des de petita Rosa M. Parés va sentir una especial atracció pel món de les ciències i dins del ventall de possibilitats que oferia aquesta àrea va optar per la farmàcia. Fa vint-i-cinc anys que exerceix la professió, actualment des de la Fundació Sanitària d’Igualada. “Sempre he treballat a Igualada, primer a la Mútua Igualadina, clínica privada que estava aleshores concertada amb el Servei Català de la Salut, responsabilitzan-me de la farmàcia hospitalària. Un temps després la clínica va passar a ser fundació privada, també concertada, i uns anys més tard va tenir lloc la fusió amb l’altre hospital d’Igualada, el Comarcal, que va donar lloc a la Fundació Sanitària d’Igualada. A l’entitat hi treballen al voltant de 600 persones i es disposa d’uns 220 llits. Hi ha un volum molt important de feina i una tasca d’envergadura per a la farmàcia hospitalària.”
Una medicació mal administrada pot provocar un problema al pacient. Per aquesta raó és vital que l’equip de farmàcia realitzi un treball precís i acurat en col·laboració amb el metge. “Els farmacèutics ens encarreguem de la validació de les ordres mèdiques per poder dispensar el tractament. Els metges tenen uns coneixements per tractar els pacients que van més dirigits a la malaltia, és a dir, a tractar els símptomes. Coneixen medicaments i pautes però és el farmacèutic qui domina les característiques exactes del medicament i els seus efectes. És en la diferenciació de les dosis que el farmacèutic té un paper bàsic. La clau de la farmàcia hospitalària és la interrelació i col·laboració amb el metge. Molts metges ens consulten per determinar amb precisió una farmacologia adequada. L’intercanvi entre farmacèutic i metge és enriquidor per ambdues parts.”
La dispensació individualitzada diària i el control del tractament de cadascun dels pacients ingressats a l’hospital mitjançant el sistema de dosi unitària és una de les principals tasques de la farmàcia. Hi ha unitats en les quals la col·laboració entre metge i farmacèutic esdevé molt important, com la de pediatria. “Hi ha unes diferències abismals amb les dosis que es poden donar a adults o nens, fet que pot requerir de l’actuació del farmacèutic. També s’està col·laborant molt en una àrea poc coneguda però fonamental dins dels hospitals, la nutrició. Els farmacèutics hi estem entrant per intentar conscienciar els metges sobre la importància de fer una valoració de l’estat nutricional del pacient i assessorar pel que fa l’aplicació de determinats suplements. Un pacient que arriba a una intervenció quirúrgica amb desnutrició té un elevat risc de complicacions posteriors. Els farmacèutics hem pres interès i estem col·laborant amb el metge per intentar millorar aquest àmbit. Amb la doctora Gràcia Enrich responsable de l’àrea de nutrició hi estem treballant de prop.”
És també labor de la farmàcia hospitalària la dispensació i seguiment nutricional de pacients ambulatoris que necessiten nutrició enteral domiciliària. Cada vegada més el farmacèutic entra en contacte amb el pacient. “El farmacèutic acompanya a vegades el metge a veure malalts. Depèn del professional mèdic que hi hagi més o menys contacte amb el pacient.
Des de fa uns anys als hospitals s’ha començat a fer dispensació al carrer: “Són medicaments , com per exemple per al tractament de la sida, l’esclerosi múltiple, l’hepatitis C, l’artritis reumatoide o la fibrosi quística, que tenen particularitats, efectes secundaris, administració concreta… i només els pot prescriure el metge especialista de l’hospital. Aquesta dispensació ens ha apropat a la gent. En aquest sentit, els farmacèutics quan parlem amb els pacients hem de ser una una mica psicòlegs i saber captar què hi pot haver darrere d’una consulta sobre una medicament. És una satisfacció veure que el pacient se sent escoltat i agraït de la nostra tasca. Atenem al voltant de 700 pacients anuals.”
La farmacologia ha canviat molt en els darrers anys i els constants avenços en medicina i farmacologia obliguen els professionals de la farmàcia a actualitzar els coneixements. “Els tractaments i els medicaments han canviat, però també hi ha patologies noves com la sida que ens han portat a haver-nos de preparar mèdicament i farmacològica. La farmacologia que s’aplicava en la quimioteràpia més primerenca ha canviat i ara s’està intentant fer tractaments més selectius i més segurs que només actuin sobre les cèl·lules malignes. En la quimioteràpia les dosis han de ser molt ajustades, normalment basades en càlculs establerts en funció de la superfície corporal. Al nostre hospital intervenim en temes oncològics col·laborant amb el metge i amb infermeria, aportant les dosis ja preparades.”
La introducció de la informàtica ha facilitat la tasca de la farmàcia hospitalària. “El magatzem de medicaments i el control dels estocs es poden gestionar a través de les eines informàtiques però, a més, la utilització d’Internet ens permet accedir a bases de dades mundials relacionades amb el camp de la salut per consultar aspectes dels medicaments de forma ràpida i senzilla. El departament de farmàcia hauria d’anar més enllà i aprofitar les eines de coneixement actuals per col·laborar en estudis de recerca.”
Sens dubte la farmàcia hospitalària és una tasca fonamental en els centres hospitalaris, i amb professionals de la salut com la Rosa M. Parés de ben segur que es podrà continuar donant un servei de qualitat al conjunt de la població. Recolzada al llarg de la seva trajectòria professional pel seu marit Esteve i pel seu fill Roger, però també pels seus pares i els seus sogres, avui porta endavant el seu doctorat sobre història de la farmàcia i es mostra feliç d’haver estat guardonada amb el Premi a la Innovació en Gestió en Farmàcia Hospitalària 2003. És el premi a una vida dedicada al món de la medicina i a la farmàcia hospitalària.
