Text del 2004
Les anàlisis clíniques són els diagnòstics in vitro, perquè es fan fora del cos humà, a partir de tots els seus elements.
La doctora Rosa Núria Aleixandre i Cerarols és directora de Laboratori Clínic ICS-Girona, centre que inclou tots els laboratoris de l’Institut Català de la Salut de la província, ubicat dins de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. Desenvolupa aquest càrrec de gran responsabilitat amb el rigor que atorga el fet de ser llicenciada en farmàcia, especialista en anàlisis clíniques i doctora en bioquímica i biologia molecular. “Quant em pregunten que són les anàlisis clíniques sempre dic que són els diagnòstics in vitro, perquè es poden fer fora del cos humà, a partir de tots els seus elements. Per sort, cada vegada coneixem millor la bioquímica, la ciència que estudia els fonaments moleculars de la vida. Quan coneixem les molècules que hi ha al nostre cos, podem analitzar què és el que hi fan i per tant oferir un bon servei al facultatiu, perquè faci el diagnòstic corresponent. Allò que nosaltres fem in vitro, el metge ho fa in vivo, que és el més interessant.” Compagina la part central de la seva activitat amb la tasca docent com a professora associada a la Universitat de Girona. La política també ocupa una part del seu temps, ja que és senadora per Girona del Grup Parlamentari Català de Convergència i Unió.
Desitjava treballar en el món de la medicina, però era prou conscient del sacrifici que comportava aquesta feina. “Per una idealització de la figura del metge, no vaig agafar la carrera de medicina directament. A l’època en què havia d’escollir la carrera, el metge era una persona consagrada exclusivament al pacient, sense gaires possibilitats de dedicar-se a la família, i jo tenia una altra ambició, volia tenir una família i no estava disposada a sacrificar tota la meva vida per la medicina. Per tant, vaig triar una via col·lateral per arribar, al cap i a la fi, al mateix àmbit.”
És barcelonina i a Barcelona va fer la carrera de farmàcia, però després se’n va anar cap a Girona. Va fer la residència a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta. “Me’n vaig anar a Girona perquè em vaig casar amb una persona extraordinària com és en Josep M. Xirgu, farmacèutic i gironí de tota la vida. Vaig fer l’especialitat d’anàlisis clíniques directament a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i després me’n vaig anar a Blanes a muntar un laboratori.”
Després va tornar a Girona, on va agrupar els diferents laboratoris de la província en el Laboratori Clínic ICS. “Hi treballem 78 persones, 22 de les quals són especialistes. El nostre centre atén una mitjana d’uns 1.600 pacients cada dia, amb una cartera de serveis de 452 paràmetres diferents.”
El Laboratori va ser la primera organització a Catalunya que va obtenir el certificat de qualitat ISO 9002, l’any 2000. L’any 2003, el nivell d’excel·lència es va veure recompensant i reforçat quan l’empresa adjudicadora del certificat li va atorgar l’ISO 9001. “Des que ens vam entossudir a aconseguir l’ISO fins que el vam aconseguir van passar dos anys. Però per poder implantar-lo dins de tots els serveis van passar dos anys més. Ara la gent ho té assumit i treballa habitualment amb la norma ISO.”
La Dra. Aleixandre posa un exemple molt il·lustratiu de les grans innovacions que es fan ara en el camp del diagnòstic. “Per primera vegada, hem pogut rebre imatges directament trameses des del petit hospital que hi ha a Campdevànol. Aquest sistema permet que l’hematòleg de l’Hospital Dr. Josep Trueta pugui mirar-se-les en temps real, fer el diagnòstic i prendre la decisió més adient sense necessitat de tenir la mostra física al davant.”
Vol deixar molt clar que si una feina es fa, és perquè hi ha un equip al darrere. “No hauria fet res del que he fet si no hagués tingut un gran equip darrere, persones extraordinàries que m’han donat suport, un exemple és el doctor Ramírez, que ha estat sempre, des de fa catorze anys, al meu costat, o com la directora d’infermeria la Sra. Badia o tots els facultatius que han dirigit les diferents àrees, així com la resta de personal, sanitari o no.”
La direcció i la gerència de l’hospital també li han donat suport. “Quan vaig fer una aposta per portar una robòtica, em van donar suport i vàrem fer-ho. Quan hem començat amb la digitalització d’imatges, també. És una mica tot el conjunt, no és mèrit solament de la persona que parla sinó de tot l’entorn.”
Actualment, la doctora Aleixandre dirigeix dues tesis doctorals amb una visió desmitificadora d’aquesta feina. “Sempre dic a les persones que comencen tesis i tesines que el doctorat no és res més que la porta d’entrada a la recerca. Ensenya com s’ha d’investigar, estructura el cervell per saber com s’ha de fer una veritable investigació. Aquesta és la funció d’una tesi doctoral.”
Evolució dels valors de cortisol en sèrum des del naixement fins als quatre anys de vida i la seva relació amb l’entorn és el títol de la tesi doctoral en bioquímica i biologia molecular que va publicar l’any 1995. “Es basa en els diferents canvis que experimenta el cortisol del nadó des dels quatre dies de vida fins que comença a tenir ritme circadiari.”
Percep la recerca com la vessant romàntica de la majoria de metges. “Per dedicar-t’hi has de tenir un esperit romàntic, però també una base econòmica, que és del que no es recorda mai ningú. Llavors, com que l’esperit romàntic hi és, però no hi ha la base econòmica, molts acaben dedicant-se a l’assistència o a la recerca clínica. Però la recerca aplicada és tan important com la recerca bàsica. Si tots ens dediquéssim sols a la recerca, faríem un flac favor a la medicina.”
Desfà el mite segons el qual les cèl·lules embrionàries ho solucionaran tot. “Poques coses s’han fet amb cèl·lules embrionàries. Aquestes cèl·lules són com un paquet en el qual hi ha tota la informació de totes les cèl·lules del cos, des dels cabells, els ulls, els ossos, el cervell fins a les ungles. El fet de tallar trossos d’aquest paquet per distingir les línies que després faran cervell, cor o ungles, és molt complicat, i de moment no han donat resultats. Desfent aquest paquet en diferents línies cel·lulars, s’ha arribat a crear teixit cel·lular amb una ungla al mig. En lloc de centrar-nos tant en les fases embrionàries potser hauríem de parar més atenció a les cèl·lules mare, que són les que comencen a donar bons resultats.”
Creu que en el futur la medicina estarà en mans del pronòstic. “Pronosticar és d’alguna manera predir els problemes que tindrà el pacient al llarg de la seva vida. No és un acte profètic, perquè les persones podem incidir sobre el nostre entorn i modificar-lo per variar el rumb de la patologia a la qual estem predisposats.”
La Dra. Rosa Núria Aleixandre no pot pronosticar que els seus fills seran metges. “M’han sortit una mica rebels. En Xavier és físic enginyer electrònic, fa recerca espacial, i en Ramon és farmacèutic i acaba dret.”
El que sí que pot és desvetllar el secret del seu nom: “Els meus pares es van conèixer tot just quan les seves mares feia poc que havien mort. Una es deia Rosa i l’altra Núria. Llavors, quan vaig néixer, dubtaven si posar-me Rosa o Núria i, com que no van arribar a un acord, el capellà va decidir que ni l’un ni l’altre, tots dos, i em van batejar amb el nom de Rosa Núria.”
