Text del 2006
Intentem crear nous compostos antitumorals que tinguin receptors exclusivament en les membranes de les cèl·lules tumorals.
Virtudes Moreno Martínez, doctora en Químiques per la Universitat de València i pionera a Espanya de l’ensenyament i la investigació en química bioinorgànica, es va llicenciar l’any 1964 i doctorà al 1968. El tema del seu doctorat tractà sobre la química en dissolució dels iso-poli-molibdats. “La tesi era bàsicament una contribució teòrica al coneixement de la química d’aquests sistemes els quals s’han desenvolupat força darrerament i tenen moltes aplicacions avui dia en el camp dels materials.”
A la Universitat de València va exercir com a ajudant i com a professora contractada. Finalitzat aquest període, es va traslladar a Madrid on va ocupar des del 1971 al 1972 una plaça d’agregada interina a la Universitat Complutense de Madrid. Posteriorment, i fins al 1976, va ser col·laboradora científica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a l’Institut Elhúyar, a Madrid. “Vaig fer una estada postdoctoral a la Universitat Complutense de Madrid. Després, vaig fer oposicions al Consell Superior d’Investigacions Científiques i em van contractar com a col·laboradora científica de plantilla. Aleshores, l’Institut Elhúyar estava unit a la universitat. Hi vaig treballar amb el Dr. Enrique Gutiérrez Ríos, el qual n’havia estat rector i era un investigador molt prestigiós en el camp de la química inorgànica.”
La Dra. Virtudes Moreno recorda amb gratitud els dos professors que la van empènyer cap a la química inorgànica. “Les dues persones que em van estimular a dedicar-me a la química inorgànica van ser els doctors José Beltran, a València i Enrique Gutiérrez Ríos, a Madrid.”
L’objecte de la investigació de la Dra. Moreno és una ciència molt àmplia, la qual inclou nombrosos camps. “El meu camp d’estudi ha estat sempre la química de compostos de coordinació, que va derivar cap a la química bioinorgànica, una nova disciplina que va aparèixer als anys 60. Degut a que el terme bioinorgànica sembla un contrasentit, comença a ser freqüent designar-la bioquímica inorgànica. La bioquímica inorgànica és una disciplina que estudia, principalment, els mecanismes d’actuació dels ions metàl·lics –el ferro, el manganès, el zinc, etc. – dins dels sistemes vius.”
El periple iniciat per la doctora Moreno a València i prosseguit a Madrid, va continuar a les Illes Balears. Des de l’any 1976 fins al 1981 va treballar com a professora agregada de química inorgànica a la Facultat de Ciències, a Palma de Mallorca (UA Barcelona). Després, va exercir durant un any la funció de catedràtica de química inorgànica a la Universitat de les Illes Balears. “Vaig presentar-me a les oposicions i vaig guanyar una plaça per anar a Palma de Mallorca. La meva missió era multiplicadora, es tractava de formar persones perquè en formessin d’altres. D’aquesta etapa a Palma de Mallorca, van sortir quatre tesis doctorals. Els autors de dos d’elles són actualment professors de la mateixa universitat.”
A partir del 1982 es va fer càrrec d’una càtedra de química inorgànica de la Universitat de Barcelona -Tarragona, 1982-1990; Barcelona des del 1990 fins ara-. “Em vaig traslladar a l’actual Universitat Rovira i Virgili de Tarragona el 1982, quan era la divisió setena de la Universitat de Barcelona. A Tarragona vaig començar la línia d’investigació sobre els compostos antitumorals de platí. Després, vaig decidir anar-me’n a Barcelona, però com que havia certs problemes a l’hora de concedir els trasllats, el Dr. Bricall em va aconsellar que fes novament l’oposició a la plaça, encara que no era estrictament necessari, ja que es tractava de la mateixa universitat. Després d’aconseguir novament la plaça, me’n vaig anar a Barcelona.”
El Departament de Química Inorgànica, on treballa la Dra. Moreno, com a responsable d’un grup d’investigació que aplega deu persones, s’ubica a la Facultat de Química, a la Zona Universitària de Pedralbes. “Al Departament de Química Inorgànica hi treballa un equip de 45 professors i investigadors. A ell es desenvolupen diverses línies d’investigació, i si comptem els becaris, els ajudants i la resta del personal, tots plegats som unes 90 persones.”
Les línies d’investigació que du a terme la doctora Moreno se centren en l’estudi dels compostos de coordinació de metalls de transició amb lligands d’interès biològic i farmacològic; els compostos antitumorals de platí -Pt(II)-; i en l’anàlisi de la toxicitat del crom -Cr(VI)-. “Per a la quimioteràpia del càncer, el cisplatí va significar una revolució perquè ha estat capaç de curar alguns tipus de tumors amb un èxit proper al cent per cent. L’altra parcel·la de la meva recerca és l’estudi de la toxicitat del crom. És un problema del qual se’n parla molt perquè es treballa amb aquest metall en fàbriques, empreses i en l’adobatge del cuir, sense tenir sovint les precaucions necessàries. Treballem amb l’ànim de trobar algun compost que eviti o disminueixi la toxicitat del crom.”
Des del1992, la Dra. Moreno Martínez ha estat membre del Management Committee de les Accions COST D1, Bio-coordination (fins a l’any 1996); COST D8, Metals in Medicine (1996-2001); COST D20, Antiviral and antitumor Pt complexes (2000-2005). “La funció de les accions de Cooperació Científica i Tècnica de la Unió Europea (COST) és dirigir els diversos grups europeus que fan treballs d’investigació en temes relacionats amb la quimioteràpia de compostos inorgànics. El comitè directiu canalitza els objectius dels grups de recerca i supervisa aspectes com les ajudes que es reben per promoure l’intercanvi d’estudiants.”
Una de les fites que es planteja la Dra. Moreno en el seu projecte és trobar dianes terapèutiques que evitin els danys en les parts sanes del cos. “Intentem crear nous compostos que tinguin receptors exclusivament en les membranes de les cèl·lules tumorals. Si formem compostos que es dirigeixin cap a aquests receptors, aniran exclusivament a les cèl·lules cancerígenes, les destruiran i en preservaran les sanes. Per tant, no es produiran els efectes secundaris propis dels tractaments amb cisplatí o carboplatí, els quals poden causar ototoxicitat, hepatotoxicitat, nefrotoxicitat, caiguda del cabell, etc.”
Creu que, la solució del càncer serà la genètica. “El futur és dirigeix a esbrinar les causes del càncer i, si és possible, a evitar que surtin els factors desencadenants de la malaltia o a propiciar que es puguin pal·liar les condicions en les quals hi apareix. No obstant, es continua investigant en nous compostos per a quimioteràpia. Uns investigadors d’un equip de Trieste, a Itàlia, tenen en fase clínica un compost de ruteni que podria millorar l’actuació dels compostos de platí, per ser menys tòxic i tenir característiques estructurals diferents.”
La investigació i la docència li han omplert el cor i la vida. “He dedicat una meitat del meu temps professional a la investigació i una altra a la docència. El fet de comunicar el coneixement als alumnes i poder transmetre’ls el meu entusiasme per la disciplina és força gratificant. Amb la investigació també gaudeixo. El fet de desentranyar els secrets de la naturalesa a nivell microscòpic és una meravella.”
