Drs. Miquel i Jordi Carreras Lavila, Dr. Lluís Tobeña Boada
Drs. Miquel i Jordi Carreras Lavila, Dr. Lluís Tobeña Boada
PC, 15è VOLUM. Entitats mèdiques

DRS. MIQUEL I JORDI CARRERAS LAVILA, DR. LLUÍS TOBEÑA BOADA

PEDIATRES ASSOCIATS

Text del 2003

Fem una història clínica única, des que el nen neix fins que el deixem, o bé fins que torna amb els seus fills.

La complexitat de cada especialitat mèdica comporta sovint l’associació dels professionals per poder assumir-ne tots els aspectes. La pediatria és àmplia pel fet de ser “la medicina de l’ésser en creixement, des de la consulta prenatal fins a la medicina de l’adolescent, amb especialitats de medicina interna pediàtrica, cirurgia, ortopèdia, psicologia, odontologia i altres”, explica el doctor Lluís Tobeña, fundador el 1988 de Pediatres Associats, junt amb els doctors Miquel i Jordi Carreras. Miquel Carreras detalla els orígens del centre: “Després de quinze anys de professió, vam veure que l’especialitat havia canviat, que el pediatre no podia treballar tot sol. Per aquest motiu vam associar-nos i vam crear un centre integral de pediatria, que cobrís totes les necessitats del nen.”

A l’equip de socis, s’hi van incorporar dos pediatres més. Pediatres Associats té el suport d’especialistes pediàtrics a més d’un gabinet odontològic, oftalmològic i psicològic, ecografia, un laboratori i personal d’infermeria i recepció. Compaginen el treball al gabinet amb l’atenció hospitalària, “que ens permet estar al dia. Si no treballes també en un centre hospitalari costa de seguir el desenvolupament de l’especialitat”, diu Lluís Tobeña.

L’equip de pediatres veu clars els avantatges del centre integral. Segons Miquel Carreras, “l’important és que atenem tots els problemes de salut del nen en el mateix centre (revisions, interconsultes a especialistes i urgències), motiu pel qual el nen se sent més protegit i familiaritzat i millora la seva col·laboració en les exploracions.”

També destaca el caràcter independent de la societat respecte de qualsevol mutualitat sanitària. Lluís Tobeña afegeix que “ni la sanitat pública ni la consulta privada solucionen tots els problemes del nen perquè deriven casos al metge especialista, cosa que provoca llistes d’espera. Nosaltres li fem una història clínica única, des que neix fins que el deixem, o bé fins que torna amb els seus fills. Estar associats ens permet atendre urgències tretze hores al dia i tenir més capacitat de resolució, en poder contrastar opinions entre nosaltres o entre especialistes.”

L’equip no dubta en emprar les telecomunicacions per ampliar la capacitat del centre: “Volem obrir una consulta virtual amb un espai web.”

El doctor Tobeña recomana encaridament la consulta prenatal al pediatre: “No hi ha gaire el costum de fer-la, però la gent jove l’està descobrint. Orientem sobre el risc de malalties congènites i col·laborem amb el ginecòleg, que és el responsable de seguir la gestació. L’herència genètica és un component important de la salut del nen, però com que no es pot triar és important informar-se’n. És un moment molt entranyable perquè ets el consultor de les parelles. Moltes venen abans de concebre el fill. Altres venen per problemes hereditaris, per assessorar-se en adopcions internacionals o en tècniques de reproducció assistida. També hi fem pedagogia, advertim que el consum elevat de tabac o alcohol durant l’embaràs pot comportar després infants hiperactius, amb retard intel·lectual o altres defectes congènits.”

Després de la fase prenatal, el pediatre ha de fer les revisions neonatals que marca el programa del nen sa. Pediatres Associats el segueix amb un criteri propi i s’hi ha avançat en alguns aspectes, tal com explica Jordi Carreras: “En la primera visita assessorem els pares sobre la nova situació d’adaptació familiar, l’exploració del neonat i la seva puericultura. A partir del primer mes iniciem els programes de control de creixement, alimentació, despistatge d’anomalies internes i dèficits sensorials. Més endavant iniciem el programa de vacunacions, que inclou a més a més noves vacunes com el pneumococ oi la varicel·la.”

Al règim de visites i de vacunes establert pel programa sanitari, Pediatres Associats hi afegeix serveis complementaris igualment importants, com l’ecografia als nadons a partir dels dos mesos. El centre ha fet ja gairebé cinc mil ecografies i la tècnica ha estat fonamental per al diagnòstic precoç d’anomalies renourinàries, tumors, displàsies de malucs o malformacions congènites diverses (cranials, abdominals, etc.). Sobre el diagnòstic de les darreres, Lluís Tobeña comenta que “cada vegada és més complex. La medicina hi avança, però en un estat precari, transitori.”

Miquel Carreras matisa en aquest sentit: “Encara que el diagnòstic prenatal cada vegada és millor, amb aquestes ecografies neonatals hem detectat que un 17% d’anomalies internes han passat desapercebudes prenatalment. El 2003 vam presentar al Congrés Nacional de Pediatria l’experiència de quinze anys de revisions ecogràfiques.”

L’equip de Pediatres Associats sap que l’assessorament a la família sobre la criança de l’infant és una tasca pedagògica. Amb aquest punt de vista duen a terme un programa d’educació sanitària per prevenir els accidents, domèstics i de trànsit, la primera causa de mortalitat infantil. “Vam començar instaurant a la nostra ciutat jornades anuals de pediatria i puericultura dedicades a pares, familiars i educadors. Posteriorment hem organitzat amb grups reduïts a la pròpia consulta cursos mensuals de reanimació cardiovascular bàsica (RCP), així com a les escoles i llars d’infants (com actuar davant d’electrocucions, ingestió de cossos estranys, convulsions, traumatismes o aturada cadiorespiratòria del nen), amb un instructor pediàtric acreditat en RCP i maniquins de diferents edats. Ara volem impartir també aquests cursos als adolescents.”

Lluís Tobeña en destaca els bons resultats pràctics obtinguts en emergències posteriors: “La Societat Espanyola de Pediatria ha reconegut aquesta iniciativa com a pionera en la pediatria extrahospitalària.”

Com que és el metge de capçalera dels fills, el pediatre veu un seguit de costums socials i familiars: “La sobreprotecció en les famílies és extrema, ja que en molts casos tenen un sol fill. El pediatre se sent pressionat per l’angoixa dels pares de no poder suportar la malaltia del fill.”

Miquel Carreras afirma que: “En l’actualitat l’assistència a les llars d’infants fa que el nen emmalalteixi amb patologies recidivants durant els tres primers anys de vida, però la influència de la higiene i l’alimentació actuals fa que superin amb un bon estat de salut aquesta etapa tan angoixant per als pares.”

Lluís Tobeña destaca altres fets socials, com “els embarassos d’adolescents, els pares separats, els pares grans i els maltractaments, circumstàncies que repercuteixen en el nen.”

El pediatre ha d’acompanyar el nen i la família davant de processos difícils, com malalties greus, cròniques, malalties incurables o davant de tractaments agressius “fent costat a la família.” Tenint en compte també que nens amb síndrome de Down, paràlisis cerebrals… són persones, no malalts.