Sr. Eduard Pons i Suñé
Sr. Eduard Pons i Suñé
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

EDUARD PONS I SUÑÉ

EDUARD PONS I SUÑÉ

Text del 19-5-2009

“Abans les marques Espanya o Barcelona despertaven admiració; ara ja no. I és perquè fora saben que estem pitjor del que volen fer veure els nostres gestors polítics”

Eduard Pons i Suñé és director gerent del Grup Pons i copropietari juntament amb el seu pare Eduard i el seu germà Mario. “El Grup Pons és una companyia familiar dedicada a l’elaboració, producció i exportació d’oli d’oliva. A partir de setembre del 2009, també sortirem al mercat com a elaboradors i productors del vi Clos Pons amb denominació d’origen Costers del Segre.”

Pertànyer a la quarta generació al capdavant de l’empresa és una gran responsabilitat. “Cada generació té el repte d’optimitzar els coneixements i el saber acumulats pels seus antecessors. El mercat és molt canviant però, guiats per la qualitat, hem sabut adaptar-nos a les seves demandes.”

El Grup Pons és una excepció dins el sector de l’oli d’oliva català. “La majoria del sector funciona encara a través de cooperatives abastides per petits productors. Ho respecto, però al meu parer és una fórmula antiquada, ja que segueixen treballant como ho feien els seus avis.”

El senyor Pons atribueix la gran transformació de la seva empresa a la superació de l’estadi estrictament productiu. “En un moment determinat, vam deixar de ser només productors de matèria primera per dedicar-nos també a elaborar, fet que ens convertí en creadors del producte global, des del seu naixement al camp fins a la taula del consumidor.”

L’esforç del Grup Pons ha donat els seus fruits, i els seus productes arriben avui a més de 100 països. “Aquestes credencials, que podrien ser les d’una multinacional, no haurien estat possibles sense l’afany de tota una família; un afany fonamentat en una amalgama d’intencions, sentiments, tradició, força i rauxa que han propiciat que el Grup Pons sigui molt més que una empresa.”

Tot i ser grans exportadors, els olis del Grup Pons tenen a Espanya una presència testimonial. “No hi hem fet un èmfasi especial. Pel nostre tarannà, estem més còmodes en l’exportació.”

Durant molt temps, exportaren oli per ser elaborat a Itàlia. “Fa 40 anys, l’única alternativa era vendre oli als italians.”

Per a l’Edurad Pons no n’hi ha prou amb fer un producte de qualitat: tan o més important és saber-ho transmetre al mercat. “Nosaltres ja sabem que el nostre oli és bo. L’èxit rau en fer-ho saber als altres. Cal envasar l’oli en una ampolla elegant, que comuniqui a través del continent les qualitats del contingut. Al Grup Pons tenim un Departament de Màrqueting i Disseny, perquè etiquetem en més de 30 llengües diferents.”

L’Estat espanyol és el primer productor mundial d’oli. Paradoxalment, la cultura de l’oli està a les beceroles. “A casa nostra tenim 30 tipus d’oli diferenciats per varietats, cupatges, sabors, aplicacions, formats… L’oli s’està sofisticant i ennoblint a marxes forçades. Aviat hi haurà la necessitat social de parlar d’olis com ja hi ha la necessitat de parlar de vins.”

L’oli està molt més prestigiat a l’estranger, on és un producte associat a la salut. “La seva imatge està vinculada a la dieta mediterrània i es destaquen les seves virtuts pel seu baix nivell en greixos saturats, molt òptim per a l’aparell cardiovascular.”

El Grup Pons forneix part de la seva elaboració d’oli amb oliveres arbequines de collita pròpia. “Tenim 300 hectàrees, la majoria de conreu ecològic, a la zona de les Garrigues. Per a nosaltres, l’aspecte ecològic és molt important. Primer, perquè els nostres terrenys, en no haver estat mai tractats químicament, s’adapten molt als requeriments del cultiu ecològic. I segon, perquè el conreu ecològic és el futur.”

Aquest valor afegit es reflecteix a les etiquetes. “Tenim gammes d’oli ecològiques i no ecològiques. Evidentment, totes les que ho són s’identifiquen com a tals a l’etiqueta.”

Temps enrere, la gran competència de l’oli català era l’oli italià. “Els italians són els millors manufacturers, però els andalusos són els primers productors i elaboradors d’oli d’oliva verge extra.”

Per oli d’oliva verge extra s’entén l’oli totalment natural, que només s’ha obtingut a través de mitjans mecànics, sense cap procés químic. “També ha de tenir una acidesa màxima de 0’8 graus i unes determinades connotacions òrganolàctiques sense defectes. L’acidesa és un índex analític que no té relació amb més o menys qualitat; ho dic perquè molts consumidors estan confosos al respecte.”

Una de les preocupacions del Grup Pons ha estat sempre la diversificació. “Diversifiquem dins el mercat; hi tenim gammes de productes més elitistes i gammes més populars, amb un ventall molt ampli, perquè pensem que no se n’ha de descuidar cap segment. A més, el nostre equip comercial, format per vuit professionals, viatja més de 200 dies a l’any i acudeix a una dotzena de fires internacionals anuals.”

Malgrat el bon estat de salut de l’empresa, Eduard Pons admet que l’actual recessió els va sorprendre. “Però la crisi per a nosaltres és un assumpte diferent, perquè al sector agrari vivim una crisi gairebé crònica, no hem experimentat cap bombolla que pugui esclatar.”

El que no era imaginable era que fos un fenomen tan global. El senyor Pons creu que no es pot negar una evidència: “Els països que estan patint menys la davallada són els que estan més a prop del Tercer Món, els que ja estan acostumats a les adversitats. Brasil en seria un exemple.”

El seu judici sobre les mesures preses pels governants amb la fi de pal·liar la crisi no és gaire favorable. “Estan donant pals de cec. Descuiden les empreses mentre presten atenció a sectors no cabdals que, en canvi, asseguren més ressò mediàtic. Estic molt preocupat perquè parlo cada dia amb gent de tot arreu i sé que a altres països s’estan prenent mesures efectives de debò.”

És denunciable, sobretot, que en temps de crisi es multipliquin les inspeccions. “Aquesta és l’ajuda de les institucions… perquè els ajuts per a l’exportació i la innovació brillen per la seva absència.”

Eduard Pons ha notat des del 2008 el desprestigi creixent de les marques Espanya o Barcelona. “Abans despertaven admiració; ara ja no. I és perquè fora saben que estem pitjor del que volen fer veure els nostres gestors polítics.”