Texto del 2007
Continuarem oferint un tracte personalitzat i mantindrem el caliu que reben els nostres clients habituals.
Joves, inquiets i emprenedors, el senyor Emili Fernández i Moreno i la senyora Meritxell Barrera i Poblet, formats, respectivament, en Empresarials i en Gestió i Administració Pública, desenvolupen la tasca de gestors immobiliaris a la localitat osonenca de Centelles. El senyor Fernández va dur a terme les seves primeres passes professionals “a la direcció comercial d’una gran empresa del sector del moble d’oficina.”
Pel que fa a la senyora Barrera, va aprendre les bases per poder treballar “d’una manera professional i seriosa al costat del meu mestre, el senyor Carles Sas, que dirigia la seva agència immobiliària a Cornellà.”
Cadascú es fa càrrec d’una tasca determinada. Explica ella que la seva especialitat abasta des de la redacció dels contractes fins a l’assessorament del client. “Atenc el client que compra un pis o una casa o vol vendre un petit solar; el meu marit, per la seva experiència i el seu tarannà, és més hàbil per fer-se càrrec dels clients d’una certa envergadura.”
Intervé ell: “Em responsabilitzo dels comptes, de la cerca de solars per a constructors i de les grans promocions.”
És evident que una part important de l’economia espanyola s’ha mantingut en nivells alts durant molts anys gràcies a la valentia dels professionals que han treballat en el món immobiliari fins a mitjans l’any 2007. “A final del 2006, el nostre pensament era que, amb el boom del sector, la petita economia havia pogut tirar endavant, tot permetent al ciutadà mig fer un refinançament quan tenia un problema econòmic, ja que, anyalment, el valor del seu immoble s’havia estat incrementant, fins aleshores, de l’ordre d’un 17%, la qual cosa li permetia demanar millors condicions en els seus crèdits i sanejar la seva economia.”
La senyora Meritxell Barrera puntualitza: “El quid de la qüestió és que s’havia arribat a un punt en què l’endeutament personal es podia reabsorbir per mitjà d’aquesta acceleració del mercat.”
Tots dos apunten, però, que s’estan endurint els requisits mínims per poder accedir a una hipoteca. “Actualment, el més important a l’hora de fer una tramitació hipotecària és la taxació, perquè normalment no hi ha diners per donar una bona entrada i s’ha de demanar el 100% del cost, més les despeses.”
Sobre la tendència creixent a ampliar el període de les hipoteques fins i tot a més de 40 anys, la senyora Meritxell Barrera considera que “les entitats bancàries espanyoles estan prenent mesures perquè no s’arribi a aquest punt.”
Afegeix el senyor Emili Fernández que “la part positiva és que la quota a pagar serà inferior, obligats per les restriccions bancàries de concedir hipoteques per sobre del 40% del rati d’endeutament.” Amb tot, el compliment en el pagament de les operacions immobiliàries és notable al nostre país.
Quan es van establir a Centelles, els va sorprendre el tarannà de la seva gent. Expressions com “fem tractes” els van xocar. “Això vol dir compra feta. És una mentalitat que sorprèn la gent de Barcelona. Centelles pertany a una comarca amb una de les rendes per càpita més altes de l’Estat espanyol, i la gent és molt seriosa i complidora. Els clients, en general, disposen d’un patrimoni i compten amb recursos per comprar.”
Pel que fa a la crisi del sector immobiliari, de la qual es parla als medis de comunicació, aquesta parella de joves emprenedors matisa: “En l’actualitat, tot ha canviat, tothom parla de crisi immobiliària, però nosaltres pensem que és més una crisis bancària, atès que la gent vol seguir comprant però són les entitats bancàries les que han endurit molt les condicions per a la concessió d’hipoteques, perquè tenen un problema evident de liquiditat. Ara, si un comprador no disposa d’uns estalvis de l’ordre del 10-15% del valor de la compra o d’avals, és molt complicat obtenir un préstec hipotecari, no volem dir en bones condicions, sinó només que l’entitat bancària presti els diners per poder comprar. Tot i que no hem d’obviar el fet que la població no té estalvis però sí deutes –circumstància que encara complica més la possibilitat d’obtenir una hipoteca, especialment entre els joves, que sovint ja estan pagant un crèdit pel cotxe o pel segon cotxe–, el cert és que el nostre dia a dia ens diu que sobretot estem davant d’un problema creditici, perquè la gent desitja seguir comprant; per això, la informació alarmista dels medis només produeix confusió, fa que el client s’esperi preus rebaixats i molt assequibles, inexistents. Això no obstant, estem convençuts que el tipus d’interès ha de baixar de forma immediata pel bé de l’economia.”
Tot i que la seva experiència professional ha estat positiva, assenyalen que els inicis en el negoci immobiliari solen ser difícils. “Durant els primers mesos has de tenir un coixí econòmic, perquè en el sector immobiliari el cobrament es fa generalment al cap d’un temps que s’hagi tancat l’operació, ja que els compradors no solen tenir els recursos per poder donar una entrada. Per tant, has de suportar totes les teves despeses fixes durant un temps fins al moment de fer l’escriptura; això és el que ha propiciat tants tancaments d’immobiliàries: no havien fet els deures i no van preveure un canvi tan radical del mercat. A més, tothom pensava que vendre pisos era fàcil i s’ha constatat que només estan quedant al sector els veritables professionals.”
Dintre dels projectes d’aquesta jove parella hi ha l’obertura d’una segona oficina, “on continuarem oferint un tracte personalitzat i mantindrem el caliu que reben els nostres clients habituals.”
Els plans de futur també inclouen la promoció d’edificacions, explica la senyora Barrera. “Estem dissenyant la primera construcció que posarem en marxa a la Conca de Barberà, on farem els primers passos.”
La qüestió del bon gust a l’hora d’edificar els preocupa. “La gent encara busca el balcó, la terrassa, l’estètica de la façana, però hi ha un problema de normativa i de cost. En primer lloc, hi ha una llei que prohibeix sortir més de 60 cm de la façana, amb la qual cosa s’eliminen els grans balcons d’abans. D’altra banda, els preus dels solars són elevadíssims i el constructor aprofita al màxim possible la superfície habitable, amb la qual cosa ja no construeix aquesta terrassa tan maca que tothom tenia a Barcelona i que ara s’està perdent.”
De cara al futur, tots dos demanen que el concepte de gestor immobiliari s’associï amb l’ètica i amb el tracte personal. “Volem que la relació entre les persones sigui el valor més important, juntament amb les ganes de treballar i la constància. La màxima fita que hem aconseguit durant el temps que portem treballant ha estat guanyar-nos la confiança de la gent.”
Un altre fruit de l’avinença d’aquesta parella, i que els omple de felicitat, és en Genís, el seu fill, i la propera arribada d’en Llorenç. “Sant Genís és el patró de l’Ametlla del Vallès, és un nom que tenia en ment des de feia molt de temps, i a l’Emili també li agradava força, per això no vàrem dubtar gens a l’hora de triar-lo; en canvi, l’elecció de ‘Llorenç’ és per tradició familiar de l’Emili.”
