Sr. Lluís Puigdevall Bel
Sr. Lluís Puigdevall Bel
PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

LLUÍS PUIGDEVALL BEL

LLUÍS PUIGDEVALL, S.A., EMPRESA CONSTRUCTORA

Text del 2008

“Els constructors hem d’executar projectes per satisfer les expectatives dels diversos sectors socials”

Lleida és una de les capitals de província de l’Estat espanyol que més ha crescut i s’ha embellit a partir de la segona meitat del segle xx, en bona part gràcies a l’empenta dels emprenedors d’arreu del país que decidiren d’instal·lar-s’hi i desenvolupar-hi la seva tasca professional o empresarial. Aquest és el cas, justament, del pare de Lluís Puigdevall: “El meu pare, Miquel Puigdevall Ricroch, i la meva mare eren fills de Barcelona i de Sant Adrià del Besòs respectivament. A conseqüència de l’estretor dels anys de la postguerra emigraren, com tants altres catalans, cap a altres contrades del país on hi hagués més possibilitats de treball i de prosperar econòmicament. El seu periple els portà a la província de Lleida, on el meu pare inicià les seves activitats com a constructor.” Miquel Puigdevall va assolir una posició de prestigi dins del món de la construcció lleidatà d’aleshores, especialment amb l’emblemàtica construcció del Teatre Principal de la ciutat, una obra certament difícil tenint en compte els mitjans de l’època i coneguda per tots els habitants de la ciutat.

Els tres fills del matrimoni Puigdevall decidiren de continuar amb l’activitat professional del pare. “vaig començar a treballar l’any 1965 en el món de la construcció, que m’apassionà més que no pas la via acadèmica. Després de col·laborar uns anys amb els meus germans, finalment l’any 1989 vaig començar a construir de forma independent.”

La construcció i el sector immobiliari han esdevingut el centre d’interès professional dels Puigdevall, ja que en aquests moments també s’hi dedica la tercera generació: “Tinc dos fills, Lluís i Mariona. En Lluís ha optat per continuar l’activitat familiar. Ja veurem si algun dels seus fills vol seguir-hi implicat.”

A Lleida hi ha hagut un abans i un després de la riuada de l’any 1982. “D’aleshores ençà, s’ha produït un impuls importantíssim en les infraestructures, els edificis emblemàtics i determinades àrees de la ciutat, com ara l’Auditòrium, el Palau de Congressos o els marges del riu. Tot i així, encara existeixen molts dèficits, especialment pel que fa als mitjans de transport. S’han de millorar les carreteres i la xarxa ferroviària que uneix Lleida amb la resta del país per tal d’assegurar que la nostra província es pugui convertir en el parc logístic de Catalunya. Disposem del sòl industrial necessari i ens situem en un indret estratègic respecte al país i a l’exterior, però és imprescindible millorar les vies de transport de les mercaderies.”

Lluís Puigdevall, S.A., Empresa Constructora va néixer i ha evolucionat amb voluntat de construir obres de referència a la ciutat de Lleida. “Des del començament sempre ens hem centrat en l’execució dels projectes que hom ens encarrega, tot i que en alguna ocasió també hem esdevingut promotors. Des de la nostra perspectiva, les tasques del promotor i del constructor han de quedar clarament diferenciades. El primer desitja d’obtenir el màxim benefici econòmic a través de la construcció d’un o diversos immobles, per a la qual cosa contracta un equip d’arquitectes. La proposta d’edificació d’aquests professionals partirà de variables com el terreny i el pressupost disponible. Quan aquesta proposta ha esdevingut un projecte definitiu amb el vistiplau de l’empresa promotora, cerca una empresa constructora com la nostra per tal que la materialitzi. La nostra finalitat és doble: d’una banda, ser fidels a les directrius del projecte i executar-lo de la manera més rendible possible, però, d’una altra, també aconseguir que l’obra final disposi de la màxima qualitat per satisfer les exigències dels compradors.”

Per tal d’assolir aquest doble repte cal dialogar amb l’equip d’arquitectes i contrastar les solucions en tot moment. “De vegades, les propostes inicials del plànol han de ser modificades durant el procés de construcció. En aquestes ocasions, el diàleg entre els arquitectes i els encarregats de l’obra és el que acostuma a proporcionar solucions més satisfactòries. Ens agraden les obres que suposen un repte per la seva dificultat, i desitgem aportar la nostra aposta per la feina ben feta en totes, tot i que som conscients que els constructors hem d’executar projectes per satisfer les expectatives dels diversos sectors socials.”

Aquest desig de satisfer necessitats socials ben diverses els ha portat a desenvolupar tot tipus d’obres. “No estem especialitzats en un tipus d’obra en concret, ja que ens agrada desenvolupar la nostra tasca en àmbits diversos: l’obra privada, les edificacions industrials, l’execució de projectes públics i, en menor grau, la rehabilitació.”

Pel que fa a l’obra privada, el seu projecte més emblemàtic a Lleida probablement va ser l’anomenat edifici Simago, un dels més grans de la ciutat, gràcies a l’encàrrec del promotor Enric Llorens. “Es tractà d’una promoció de 126 habitatges d’uns 200 m2. També tinc una consideració molt especial per l’edifici del Club Ronda.”

Quant a les construccions de tipus industrial, Lluís Puigdevall destaca “els punts d’exposició permanent d’automòbils de les marques Audi i Wolkswagen, sense oblidar l’edifici de la Duana.”

La rehabilitació és l’àmbit en què han treballat menys per una qüestió estructural: “Lleida és un país pobre en pedra. Aquesta és la raó per la qual es conserven tan pocs edificis històrics, en comparació amb poblacions dels seus voltants com Tàrrega o Cervera, perquè es construïen amb materials peribles com la tova. Tot i el nostre escàs i poc destacable patrimoni arquitectònic popular, l’Ajuntament està portant a terme una encomiable tasca de rehabilitació i preservació d’aquests edificis. Es tracta de projectes complexos i poc rendibles econòmicament perquè el cost de la rehabilitació és sempre molt superior al de l’obra nova.”

De la seva tasca en aquest àmbit, destaca el treball desenvolupat al carrer Cavallers, on antigament hi havia un forn de pa. “Va ser tot un repte constructiu perquè únicament se’n va poder conservar la façana.”