Text del 27-04-2009
Avui disposem de tres polígons industrials, i aviat en tindrem dos més. Això, sumat a la nostra qualitat ambiental i paisatgística i a la nostra situació geogràfica, molt propera a Barcelona i ben comunicada, ens ha permès beneficiar-nos de deslocalitzacions d’altres municipis de la rodalia.
Hem fet un conveni amb la Fundació Jaume Balmes perquè creï la seva nova seu a Sant Esteve. Això ens permetrà disposar d’un centre de formació professional de diversos graus i d’una escola d’arts i oficis.
És feina i competència nostra decidir el model econòmic dels municipis; hem de buscar inversions per fomentar la diversificació i per evitar la pràctica d’una sola activitat econòmica; només així es pot superar amb èxit la variabilitat dels cicles econòmics.
El territori de Sant Esteve Sesrovires té una extensió d’uns 19 km2 i és travessat, a banda i banda, pels torrents de Can Llopart i Ca n’Estella, que es fusionen amb el Torrent dels Llops. El casc antic va néixer justament entre aquests dos torrents, al voltant de l’església. Enric Carbonell i Jorba n’és l’alcalde des del 2006, després d’una experiència de tres anys com a tinent d’alcalde. “Som al sector nord del Baix Llobregat, però fronterers amb el Penedès. A l’hora de la planificació urbanística, sempre hem mirat de preservar, com a senyal d’identitat, el caràcter penedesenc del paisatge.”
Fa 25 anys, Sant Esteve Sesrovires tenia 1.800 habitants, però tot va canviar quan la Generalitat va decidir implantar-hi el centre penitenciari de Can Brians: avui supera els 6.000 habitants. “Una part del personal penitenciari s’ha establert al nostre municipi.”
Hi ha altres factors que expliquen aquest creixement. “A la dècada dels 70, canviàrem el model econòmic. L’activitat pagesa va anar desapareixent en favor de l’activitat industrial. En l’actualitat disposem de tres polígons, i aviat en tindrem dos més, sense oblidar la implantació de SEAT a la nostra àrea. Això, sumat a la nostra qualitat ambiental i paisatgística i a la nostra situació geogràfica, molt propera a Barcelona i ben comunicada, ens ha permès beneficiar-nos de deslocalitzacions d’altres municipis de la rodalia.”
Però la industrialització per si sola no explica completament que s’hagi quadruplicat la població del municipi. Hi ha contribuït també l’encertada tria del seu model urbanístic. “Nosaltres formem part de la segona corona metropolitana, i tenim un terme municipal extens. En el seu dia vam optar per créixer moderadament a partir del model urbanístic de les cases unifamiliars, i ens ha vingut a viure gent de la primera corona.”
Aquest tipus de model urbanístic necessita, tanmateix, d’alguns ajustos. “Estem mirant de cohesionar-nos urbanísticament i socialment, perquè alguns nuclis han crescut d’esquena als altres. Per sort, aquesta manca de connexió és més física que social.”
Una herència que tots els consistoris democràtics de la localitat han hagut de gestionar són les implantacions residencials fora dels nuclis urbans, tan pròpies de tardofranquisme. “La Generalitat acaba d’aprovar la Llei d’Urbanitzacions, una normativa que per primera vegada orientarà els ajuntaments. A Sant Esteve tenim encara dos petits nuclis per urbanitzar i en vies de solució.”
Parlant de la crisi, el senyor Carbonell veu amb bons ulls l’ajut del Govern central als municipis per crear ocupació. “Qualsevol mesura que generi ocupació em sembla positiva. Però si haig de fer-ne cap objecció, diria que es podrien haver distribuït els diners de manera més ponderada. Repartir només en funció del nombre d’habitants fa que els municipis petits en surtin perjudicats, perquè no poden abordar obres importants. Jo hagués afegit algun factor corrector.”
El Plan Zapatero li ha representat al municipi 1.186.000€. “Hem adjudicat les obres a petites empreses de l’àmbit municipal. L’ajuda ens ha permès millorar els accessos i la mobilitat del centre urbà (eixamplant voreres, millorant passos elevats, fent guals per a vianants, etc.).”
En la mateixa línia, l’Ajuntament de Sant Esteve Sesrovires ha impulsat un Pla Local d’Ocupació. “Hem examinat el pressupost per veure d’on podíem treure els recursos i hem deixat d’externalitzar determinades tasques per encomanar-les a aturats que no cobraven cap prestació.”
Com que l’Ajuntament no pot donar feina a tots els que estan en aquesta situació, s’ha buscat la col·laboració de les empreses. “Hem incentivat les empreses contractants, en assumir les cotitzacions de la Seguretat Social. Evidentment, això es pot fer amb poques persones; en el cas de Sant Esteve, una vintena. Però en un poble com el nostre, de vint en vint es pot pal·liar molt l’impacte social de la crisi.”
Hi ha també altres iniciatives en curs: “Hem fet un conveni amb la Fundació Jaume Balmes perquè creï una seu a Sant Esteve. Això ens permetrà disposar d’un centre de formació professional de diversos graus i d’una escola d’arts i oficis. La pretensió és, un cop acotat ja el creixement residencial, connectar-nos al territori a través de l’activitat econòmica.”
Per a l’Enric Carbonell, els ajuntaments tenen molt a dir i a fer en matèria de model econòmic. “És feina i competència nostra decidir el model econòmic dels municipis; hem de buscar inversions per fomentar la diversificació i per evitar la pràctica d’una sola activitat econòmica. Estic convençut que només així es pot superar amb èxit la variabilitat dels cicles econòmics.”
Precisament, Sant Esteve Sesrovires és un dels municipis afectats per la bombolla immobiliària. “Ens ha deixat a mitges la planificació de l’Eixample del poble, un projecte d’urbanització dels terrenys de la fàbrica de Chupa-Chup, que s’ha reinstal·lat en un altre sector del municipi. La crisi ha interromput en sec 13 anys continus de creixement.”
Des del punt de vista social, el senyor alcalde està especialment preocupat pels valors dels nostres joves. “Haurien de ser més emprenedors; crec que hi ha una crisi de valors. Volen anar massa ràpid, però han d’ésser conscients que primer cal formar-se. I després hi ha algunes actituds antisocials que a vegades desemboquen en actes incívics o vandàlics.”
Per aquest motiu, opina que hi ha molt a fer en aquest terreny. “És necessari que ens asseguem tots plegats, pares inclosos, de crear uns protocols que orientin els joves. Hem d’aconseguir que descobreixin la seva potencialitat.”
D’altra banda, la implantació dels centres penitenciaris es va viure a l’inici de manera negativa. “Va haver-hi una reacció contrària a Brians-1. La decisió d’instal·lar la presó se sentí com una intromissió a la voluntat del municipi perquè hipotecava el possible ús industrial dels terrenys. També va haver-hi oposició, però menor, a Brians-2.”
Avui dia ambdues presons no tenen repercussions negatives. “Els centres no constitueixen cap problema per a la gent de Sant Esteve, però tampoc puc dir que la beneficiïn d’una manera especial. La Generalitat contracta els seus propis serveis. Els que potser en treuen més profit són els taxistes locals.”
Malgrat la transformació viscuda a tots els nivells, el passat agrícola de Sant Esteve Sesrovires, lligat a la seva identitat, no ha desaparegut del tot. “Encara hi ha conreus de vinya vinculats a cellers del municipi. Com a productores de vi i cava queden les masies de Ca n’Estella, Roger Goulart, Masia Bach… Hi ha també un parell de pagesos importants i alguns petits pagesos.”
L’equilibri entre la demografia, els serveis, les indústries, la natura i el lleure atorga a Sant Esteve Sesrovires un alt potencial turístic, a més de fer-lo un poble de gran qualitat de vida. “Podem explotar més el turisme de caves i estem en vies de recuperar els camins rurals que comuniquen les masies del poble. Tenim també dos camps de golf i volem afavorir la seva ampliació.”
