Texto del 14/10/09
Nosaltres no seríem capaços de fer tot el que ha fet el pare. Sempre l’hem vist il·lusionat com el primer dia per la feina i amb una alegria gairebé contagiosa.
Som una companyia dedicada principalment al comerç a l’engròs de material elèctric i electrònic, destinat a l’instal·lador electricista, manteniments i fabricants de maquinària industrial. Disposem d’un estoc d’uns 27.000 articles.
Sovint els polítics diuen que la crisi ja s’ha acabat, però, mentre cada dia hi hagi una nova persona a l’atur, no acabarem de tocar fons.
L’única solució a la crisi és treballar, treballar i treballar… i posar-hi imaginació, imaginació i imaginació.
Si tot va bé, el fet d’haver mantingut la mateixa plantilla i d’haver continuat oferint el mateix servei de sempre seria una victòria per a nosaltres.
Ramon Carol i Carceller és fundador de Carol Industrial, S.A. “Vam obrir les portes el 18 d’octubre de 1976 al carrer Vallès de Sabadell. Llavors hi havia només cinc persones, que feien les tasques de recepcionista, mosso de magatzem, dependent, comptable i xofer. Ocupàvem 600 m2 i ens dedicàvem sobretot al subministrament de material elèctric industrial i domèstic. Després, vam ampliar les instal·lacions en 200 m2, destinats a pàrquing i a descàrrega de mercaderies. El 1990 l’empresa es traslladà al carrer Borràs.”
Actualment els seus fills Ramon i Jordi comparteixen amb ell la gerència de Carol Industrial i R.A. Electrònica. “Amb els anys hem obert nous punts de venda dedicats a la mateixa activitat, ubicats a Terrassa, Mollet del Vallès, Igualada, Martorell i Manresa. Tots conformen el que anomenen Grup Carol.”
El senyor Carol i Carceller rememora els seus inicis en el ram. “Provinc de l’àmbit dels majoristes del sector elèctric. Als 19 anys vaig començar a treballar en una empresa del sector. El primer que em van dir fou que, si l’empresa tirava endavant, aniríem bé tots, i que si no anava bé, plegaríem, així que la proposta fou clara. Vaig estar-hi 24 anys, fent les funcions de gerent, fins que vaig demanar que em fessin soci i, després de rumiar-s’ho tres mesos, m’ho negaren; aquell dia vaig agafar un gran disgust. En realitat, però, fou una sort, perquè m’hi hauria quedat i no hauria muntat Carol Industrial. Des de llavors han passat 33 anys.”
Carol Industrial és ara “una companyia dedicada principalment al comerç a l’engròs de material elèctric i electrònic, destinat a l’instal·lador electricista, manteniments i fabricants de maquinària industrial. Disposem d’un estoc d’uns 27.000 articles. El nostre client abasta des del fabricant de l’envàs i l’embalatge al de la maquinària per a la fusta, la maquinària càrnia o l’automoció. Ocupem una superfície de 3.000 m2 de magatzem i botiga i 600 m2 de pàrquing, amb una capacitat per a 20 vehicles. Tenim una plantilla integrada pel personal de comptabilitat, magatzem, xofers, dependents, comercials interns i externs i quatre enginyers tècnics que donen servei i assessoren el client perquè sigui capaç de treure-li tot el profit al material que venem, sovint força sofisticat.”
Alguns dels fabricants que representen es compten entre les principals marques del sector. “El material que subministrem és de procedència diversa: japonesa, alemanya, catalana, etc. Algunes firmes molt importants per a nosaltres, de les quals tenim l’exclusiva en molts punts de venda, són la japonesa Omron i les alemanyes Siemens i Rittal, amb un catàleg d’aparells sofisticats: autòmats, convertidors, controladors de temperatura, components electrònics… A més, representem altres marques, com BJC, BICC General Cable, Draka, Interflex, Osram, Philips, Phoenix, Polylux, Rocwell Automation, Groupe Schneider, Simon, Sodeca, Soler & Palau, Temper, Top Cable, Unex, etc.”
Ramon Carol i Carceller se sent molt orgullós dels seus fills. “Està tot preparat per fer el relleu. El dia que digui que no hi vaig més, els meus fills s’ocuparan en solitari de la marxa de l’empresa. I ho faran excel·lentment. Si encara treballo és perquè és la millor medicina que tinc, allò que em manté actiu i àgil.”
Segons el fill gran, en Ramon, “des del primer dia en què s’obrí la porta del magatzem, he estat al costat del pare. Hem tingut els nostres alts i baixos, sobretot al principi, però ens hem adaptat l’un a l’altre i hem lluitat estretament per tirar l’empresa endavant. Com en aquests darrers 33 anys s’ha mostrat obert i he pogut raonar-hi, he treballat molt a gust.”
En Jordi afegeix: “En no haver començat tant aviat, em fa la sensació que m’ho he trobat tot una mica fet, perquè, quan vaig entrar a l’empresa, tot rutllava. Qui de debò va haver de posar la primera pedra i picar for fou el pare. Els que venim darrere ho hem tingut més fàcil.”
Ambdós fills elogien la figura del seu progenitor: “El pare ha tingut sempre molt clara l’evolució i les necessitats de l’empresa. No hem estat nosaltres els que hem hagut de dir-li que es posés al dia, perquè ell ha estat pioner en tot. Val a dir que els primers a l’Estat a incorporar el sistema informàtic per fer el balanç fórem nosaltres, per iniciativa del pare, que codificà tot el material elèctric d’un grup de diversos magatzems anomenat Electroclub, amb el qual estàvem associats.”
Igualment, els senyors Ramon i Jordi Carol i Nasarre destaquen l’emprenedoria i l’empenta del seu pare. “Nosaltres no seríem capaços de fer tot el que ell ha fet. Sempre l’hem vist il·lusionat com el primer dia per la feina i amb una alegria gairebé contagiosa.”
Quan sent la paraula crisi, Ramon Carol i Carceller té clar els seus orígens. “Dues són les causes de la crisi actual: una és que la banca no té diners. Els orígens es troben, sobretot, en l’àmbit de la construcció. Ens hauríem d’haver adonat abans de tot el que ens sobrevindria. Parlo per Sabadell, que és la ciutat que conec; el 1990, hi havia 193.000 habitants, i avui hi ha 204.000. Tenint en compte el nombre d’habitatges que es construïren durant l’època de la bombolla immobiliària, veiem que s’edificaren pisos per sis vegades més del que calia, i ara no hi ha clients per adquirir-los. Com que tot anava bé, durant uns anys hem estat massa optimistes i hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Però, en baixar el volum constructiu, molta gent ha quedat a l’atur; les persones aturades, lògicament han reduït molt el seu consum, i això ha fet descendir tot el consum en general, una cadena que ho ha frenat tot. El segon problema ha vingut del sector de l’automòbil, amb la presentació de nombrosos expedients de regulació de plantilla, com va ocórrer a Nissan o SEAT. Sovint els polítics diuen que la crisi ja s’ha acabat, que ha tocat fons, però no estic gens d’acord amb aquesta opinió, perquè, mentre cada dia hi hagi una nova persona a l’atur, no acabarem de tocar fons. L’única solució a la crisi és treballar, treballar i treballar… i posar-hi imaginació, imaginació i imaginació.”
Els germans Carol i Nasarre afegeixen: “A vegades, la gent que fabrica i no ven, empresaris com nosaltres, ens transmeten la seva problemàtica i ens demanen l’ajornament dels terminis de pagament, i no ens queda més remei que fer de banquers. Ens estem ajudant els uns als altres per sortir de la crisi: aquesta és la realitat.”
Aquests tres empresaris se senten satisfets de poder mantenir la plantilla malgrat haver reduït la facturació. “Estem en un 22% per sota de la facturació de 2008 i mantenim el mateix personal, perquè sabem que amb la plantilla de sempre podem donar un bon servei. Potser caldria prescindir d’algunes persones, però això ens costaria diners i disgustos; és millor aguantar l’ocupació dels empleats, amb l’esperança de pujar el percentatge de vendes fins a la cota habitual. Si tot va bé, el fet d’haver mantingut la plantilla, i d’haver continuat oferint el mateix servei de sempre, seria una victòria per a nosaltres.”
