Text del 01-09-09
“Va haver de passar un període d’ajust abans que els ramaders quedessin convençuts de què la qualitat de la carn obtinguda a través de la inseminació artificial els reportaria majors beneficis”
“Sempre hem cregut en el R+D+I i hem col·laborat amb institucions importants, cosa que ens ha ajudat a créixer i a adquirir prestigi”
“El Govern d’Austràlia va posar-se en contacte amb nosaltres després de recórrer tot Europa a la recerca d’un centre on poder aprendre la tècnica de reproducció artificial porcina”
“Aquesta crisi, que afecta tothom, no se solucionarà fins que el Govern de l’Estat faci un replantejament del sistema laboral”
“Ara més que mai, cal potenciar la diferència i el valor afegit del nostre producte”
Maria Àngels Rial i Vila és gerent, fundadora i propietària de Semen Cardona, una empresa dedicada a la inseminació artificial multigenètica de verros. En convertir un negoci que va partir de zero en una empresa líder a l’Estat espanyol i, sobretot, en el segon centre multigenètic de referència del món, la senyora Rial ha demostrat amb escreix que és una emprenedora nata. “Sóc nascuda a Casserres i sempre he viscut de ben a prop el sector ramader. Em considero una persona inquieta i, probablement per aquest motiu, em va cridar l’atenció que, a principi dels anys 80, la carn porcina que es produïda a Cardona no es considerés gaire bona. En detectar-ho, vaig veure una oportunitat de negoci que, alhora, podia servir per millorar la qualitat de la producció de la zona.”
Però els inicis no foren fàcils per a la Maria Àngels Rial. “En aquell temps jo reunia una sèrie de condicions que, encara que soni inversemblant, no eren les més favorables per trobar cap mena de suport: era una persona jove, de sexe femení i, a més, no disposava d’estudis avançats. Des d’un principi vaig ser conscient que els meus coneixements en el sector eren escassos i, per aquesta raó, vaig traslladar-me a Madrid, a on vaig realitzar un curs al Instituto Nacional de Investigaciones Agrarias. Tot seguit, en tornar a la meva localitat, vaig muntar i organitzar un petit laboratori a la mateixa casa de pagès on vivia, i vaig comprar quatre sementals d’una bona raça belga. Però, un cop vaig tenir-ho tot disposat per començar a treballar, la pesta africana començà a fer estralls al territori on jo em desenvolupava, fet que va impedir que pogués accedir a les granges durant una època.”
Superat aquest contratemps, la senyora Rial va haver de lidiar amb la incertesa que aquella nova tècnica provocava als grangers. “Va haver de passar un període d’ajust abans que els ramaders quedessin convençuts de què la qualitat de la carn obtinguda a través de la inseminació artificial els reportaria majors beneficis. Tant és així que, per eliminar recels, vaig haver de regalar les primeres dosis seminals.”
Després d’un temps de comercialitzar ella mateixa el seu producte, la senyora Rial va guanyar-se la confiança i el respecte d’un conjunt de ramaders. El boca-orella començà a funcionar i la seva infraestructura inicial va quedar petita. Amb l’objectiu d’ampliar el negoci i establir-lo segons indicava la reglamentació, inicià les diligències pertinents, però va topar amb un seguit de traves burocràtiques, a banda del centralisme de Barcelona. “Sovint, des de l’Administració no m’aportaven la informació que necessitava per anar cobrint les diferents etapes que em permetrien engegar l’ampliació del meu negoci o, quan ho feien, em trobava amb contradiccions que m’obligaven a fer contínuament passes endavant i enrere. Després, el projecte quedà estancat a Barcelona, i, per mirar de trobar una solució, vaig afiliar-me a un sindicat agrari amb la intenció d’entrar en contacte amb el president Jordi Pujol. Un cop hi vaig haver mantingut una breu conversa, tampoc me’n vaig sortir. Tanmateix, no vaig deixar que això em desanimés, i vaig continuar insistint, fins que, finalment, vaig aconseguir activar tota la tramitació que requeria per a l’ampliació de la meva empresa.”
La seva afiliació a CiU li permeté conèixer els tira i arronsa de la política “i estar una mica més a prop de la Generalitat de Catalunya.” Una vegada superades totes aquestes incidències administratives, l’empresa no va parar de créixer, i fins i tot va poder sobreposar als efectes de dues noves epidèmies de pesta porcina l’any 2001 i l’any 2002.
En l’actualitat, Semen Cardona compta amb cinc centres d’inseminació artificial dotats amb l’última tecnologia. Amb un total de 600 verros, procedents de les millors branques genètiques, l’empresa ha arribat a produir més d’un milió de dosis l’any. “Sempre hem apostat per innovar. En el disseny dels centres vam tenir molt en compte els aspectes de sanitat i transparència que valoraven els clients. Al llarg dels anys hem tecnificat i informatitzat l’empresa, i també hem contractat personal altament qualificat, com ara veterinaris, biòlegs o tècnics agraris. Certament, en el transcurs del temps ha anat sorgint competència, però en general són centres petits als quals els costa incorporar innovacions en els seus àmbits de gestió. Nosaltres sempre hem cregut en el R+D+I, i hem col·laborat amb institucions importants, com la Universitat Autònoma de Barcelona o la Universitat de Girona, per tal de dur a terme diversos projectes d’investigació, cosa que ens ha ajudat a créixer i adquirir prestigi. Fins al dia d’avui, el nostre centre ha estat visitat per persones procedents d’una vintena de països diferents. Em sento especialment orgullosa d’una visita sol·licitada per part del Govern d’Austràlia, que va posar-se en contacte amb nosaltres després de recórrer tot Europa a la recerca d’un centre on poder aprendre la tècnica de reproducció artificial porcina.”
Per tal de poder competir amb altres empreses que, encara que petites, s’anaven obrint mercat en diferents àmbits relacionats amb el bestiar i oferien semen porcí com un servei afegit (per tant, a baix cost), Maria Àngels Rial va comprendre que calia sortir a vendre a l’estranger. “Sabia que existien diversos països que tenien necessitat de races porcines europees, que són les més valorades. En començar a viatjar, ràpidament vaig adonar-me que el meu producte de seguida convencia i que obtenia clients amb facilitat. L’exportació, però, reuneix un seguit de complicacions relacionades amb la reglamentació i amb els convenis entre països que no es troben en l’àrea d’influència de la Unió Europea. Tot i això, a dia d’avui hem aconseguit implantar-nos a Filipines, Mèxic, Uruguai, Tailàndia, Canadà, Veneçuela, Hondures, Cuba i, recentment, estem a punt d’entrar al mercat vietnamita. No hem tingut la mateixa sort amb el Japó, ja que, malgrat ser un país interessat des de fa temps en el nostre producte, encara avui no ha estat possible cap negociació.”
L’actual recessió econòmica també s’ha notat en el sector de l’empresa que encapçala la senyora Rial. “Aquesta crisi, que afecta tothom, no se solucionarà fins que el Govern central faci un replantejament del sistema laboral.”
Per intentar que la davallada els perjudiqui el menys possible, a Semen Cardona busquen la diversificació i creen projectes de futur. “Darrerament ens estem obrint camí en el camp de la inseminació artificial de conills. També ens estem formant en matèria d’òvuls i embrions, perquè tot indica que els animals vius, en un futur, no podran ser traslladats. I encara tinc un tercer objectiu: implicar-me en el terreny dels porcs minipigs, una raça que principalment és emprada en el camp de la investigació biomèdica.”
Maria Àngels Rial està convençuda que només existeixen dos tipus d’empresa: les grans i les petites que ofereixen quelcom diferent. “I nosaltres, malgrat ser petits, som diferents, i és precisament en aquesta diferència on podem potenciar el nostre valor afegit.”
